L

'excampió mundial de boxa Perico Fernández va morir ahir als 64 anys, afectat d'Alzheimer i diabetis, al centre neuropsiquiàtric Nuestra Señora del Carmen de Garrapinillos (Saragossa), on estava hospitalitzat. Pedro Fernández Castillejos, boxejador, conegut per Perico Fernández, va ser campió del món del pes superlleuger el 1974.

Fins a la seva primera retirada del pugilisme va fer mig centenar de combats, Fernández en va guanyar trenta-tres, va fer 11 combats nuls, en va perdre cinc i va ser desqualificat en un altre juntament amb el seu rival Dum Dum Pacheco. El 21 de setembre de 1974, a Roma, Perico Fernández es va proclamar campió del món del pes superlleuger en vèncer per punts el japonès Furuyama, títol que va perdre en la seva primera defensa al juliol de l'any següent, a Bangkok, davant el desconegut tailandès Saensak Muangsurin, que el va tornar a derrotar a Madrid, el 17 de juny de 1977, amb el títol mundial en joc.

Durant el temps en què va tenir el títol mundial, va guanyar l'europeu de pes lleuger al juliol de 1976 en derrotar Fernand Roelands, i que va retenir al novembre davant Giancarlo Usai. El 1978 i 1980, Fernández va lluitar en dues ocasions pel títol europeu, però el va perdre davant Jim Watt (lleuger) i Jo Kimpuani (superlleuger).

L'advocat José Antonio Visús, que va organitzar el 2012 un homenatge per ajudar Perico, que vivia en la indigència, va assenyalat ahir que l'exboxejador era «un fenomen» i que encara que tenia un «caràcter difícil» era «molt afectuós» amb el seu amics. «Era una persona a qui agafaves afecte malgrat el seu caràcter, es feia estimar», va destacar. «Era un geni», va assenyalar Visús, que va explicarque amb la gala es van aconse?guir els recursos suficients perquè visqués en un pis en condicions i tingués cobertes totes les necessitats. Fins llavors l'exboxejador dormia en una de les habitacions d'un club de contactes quan les prostitutes finalitzaven la seva jornada laboral, gràcies al fet que la persona que regentava el club li permetia pernoctar-hi: «Durant uns mesos va estar vivint assistit fins que hi va haver un moment en què es va deteriorar la seva salut per problemes d'Alzheimer i diabetis. No podia viure al pis i va passar a estar tutelat en un centre». Per a José Antonio Visús la millor de les incomptables anècdotes que va generar Perico va ser quan el general Franco el va rebre després d'obtenir el títol mundial. En una relliscada, el dictador el va felicitar pel Campionat d'Espanya aconseguit, al que Perico va respondre amb molta ironia que també li felicitava per ser capità. Quan van treure a Franco del seu error i va rectificar dient-li que el felicitava per ser campió del món, el boxejador va tornar a felicitar-lo, aquesta vegada per ser capità general.