Si el gol que ahir va marcar Carlos Soler davant de la UE Llagostera-Costa Brava l'arriba a fer Leo Messi, seria segur la imatge més vista de tots els informatius i portada dels diaris esportius. Tothom en parlaria. Col·locar un llançament de falta a l'escaire a sis minuts del final i quan el teu equip està perdent està a l'abast de molt pocs jugadors, i encara menys a Segona Divisió B. Normal doncs que l'equip d'Oriol Alsina marxés del camp amb una sensació d'impotència difícil de superar sobretot després de fer el que possiblement sigui el millor partit dels gironins aquesta temporada. Ho van fer pràcticament tot bé, però davant d'un rival de la qualitat individual i col·lectiva del València Mestalla és insuficient, i més si no aprofites les ocasions que tens per sentenciar. El millor resum del que ahir va passar al Nou Municipal Palamós és que qui perdona ho acaba pagant, i en la situació del Llagostera és evident que ho va fer a un preu molt alt. Es torna a escapar una magnífica oportunitat d'enganxar-se a la zona alta de la classificació, cosa que no hauria de preocupar en excés si es té en compte que estem a la catorzena jornada, però sí requereix una reacció que eviti el patiment de veure com cada cop que toques l'objectiu amb els dits s'esvaeix per circumstàncies que es poden evitar. El gol de Soler és una genialitat, però aprofitant qualsevol de les nombroses ocasions de què va disposar el Llagostera per sentenciar o sense la rigorosa decisió de l'àrbitre d'anul·lar el gol de Rodri, tot s'hauria quedat en una simple anècdota. No ho serà tampoc la visita de la setmana que ve al camp de l'actual cuer, l'Eldenc. Al Nuevo Pepico Amat, els gironins no poden permetre's el luxe de fallar.
