Hi ha una popular dita catalana que diu «No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat». I ahir, més que mai els jugadors del Bordils van poder comprovar en primera persona el seu significat. Els homes de Pau Campos van veure com en l'últim suspir (29.44), el Ciudad Real aconseguia marcar i establir l'empat definitiu (27-27).

Quedava mig minut per acabar el partit. El marcador oferia un 27-26, i la quarta victòria estava a tocar. El Bordils havia fet el més difícil, remuntar tres gols (22-25), i gràcies a un parcial de 5-1 es tornava a posar per davant (27-26). A dos minuts i mig per acabar, Mario Martínez aconseguia igualar l'electrònic (26-26), i després d'un temps mort de Pau Campos, Joan Vilanova posava el mencionat 27-26 a 35 segons del final. A continuació temps mort del Ciudad Real per preparar la darrera jugada del partit. A diferència d'altres ocasions, aquest cop la pissarra del tècnic visitant va funcionar a la perfecció, i Nelson Espino a setze segons de la botzina final aconseguia el 27-27 definitiu.

El Bordils va començar per feina (3-1), però el guió va ser sempre el de màxima igualtat. El 13-13 del descans n'és la millor demostració. A la represa va tocar remar contracorrent, contra jugadors molt més físics.

Vídeo commemoratiu

Al final del partit, el Bordils va aprofitar per projectar un vídeo davant la seva afició a través d'una pantalla gegant amb l'objectiu de commemorar els 100 partits del primer equip d'handbol a la Divisió d'Honor Plata. El vídeo que en les properes hores el club penjarà a les xarxes socials és un recull de valoracions, opinions de jugadors, exjugadors i tècnics de les seves experiències a la segona categoria de l'handbol estatal. A més, el club va regalar una samarreta de record a cada jugador.