La sort no sempre està de cara. El Peralada fa jornades i jornades que rutlla; brilla pel seu bon futbol i per la seva contundència a dalt. Però hi ha dies en què la pilota no vol entrar. Que les coses, no surten. Així de clar. Ni al davant, ni tampoc al darrere. Ahir, derrota de les que fan mal. Visitava el Municipal el Vilafranca, un dels millors equips de la categoria. El tercer classificat, per dir-ho clar. I va demostrar per què és a dalt: poques arribades, però contundents, fins a situar un 0-3 al marcador impensable per a molts. Sobretot per la boníssima primera meitat dels locals, sense premi. El doblet de Keita al quart d'hora serviria per maquillar el resultat, però el mal ja estava fet: primera derrota a casa i la condició de líder, aquella que s'havia aguantat durant tantes i tantes jornades, que s'esfuma. L'Olot, que continua enratxat, s'enfila fins a la primera posició.
Sense Djak Traoré ni Álamo, el Peralada es presentava a la cita conscient que una victòria li permetria seguir al capdavant de la classificació, deixant el tercer a un món de distància: 9 punts. Va començar accelerat el matx, amb dues arribades, una per bàndol. Gianni s'encarregava de desviar un xut d'Oribe al primer minut; poc després, Víctor Alonso provava fortuna amb un llançament que sortia fora. Les coses, però, es van torçar aviat per als de casa. Massa. I d'una manera, com a mínim, evitable. El central Estellés, amb tot de cares, va decidir cedir la pilota cap al seu porter. Ho va fer amb massa poca força, sense adonar-se'n que el golejador Aday, més murri que ningú, era allà mateix, esperant l'errada. L'atacant va collir la pilota i va superar Gianni. 0-1 i un munt de minuts encara per girar la truita.
Lluny d'abaixar els braços, el gol va servir per esperonar els de casa, que van prémer l'accelerador, signant uns minuts d'autèntic vertigen però sense tenir sort als últims metres. En l'acció després del 0-1, Coro a punt va estar d'empatar. El seu xut creuat va sortir prop del pal de Kilian. Una més: passat el quart d'hora, gran acció col·lectiva amb un xut final de Javi Sánchez al cos del porter. De nou, al 33 el migcampista provava fortuna però amb el punt de mira una mica desviat. Abans del descans, dues bones oportunitats per a Coro: a la primera, xut massa fluix; a la segona, Kilian apareixia per salvar els mobles.
El partit fa pujada
Quan semblava cosa de minuts que arribaria l'empat, el Vilafranca feia el 0-2 als primers compassos del segon temps. Córner i cop de cap de Castillo al fons de la xarxa. Arnau Sala, veient que la cosa es complicava, va fer entrar Konaré, però només dos minuts després els d'Ivan Moreno deixaven el matx vist per a sentència. Contracop, defensa tova i Oribe que feia el 0-3. Quedava mitja hora per davant, però ben pocs veien ja possible la remuntada. No pas així el Peralada, que tot i no ser tan incisiu com al primer temps, va seguir a la seva tot intentant retallar distàncies.
Al 76, una pilota penjada a l'àrea la va collir Keita per afusellar Kilian, per pujar l'1-3 al marcador i posar una mica d'emoció al partit. Passaven els minuts i no va ser fins al descompte quan Keita, un cop més, va batre el porter visitant. 2-3 i ja no quedava temps per a més. Derrota, la primera a casa, el dia que el Peralada, després d'un munt de setmanes, perdia la condició de líder.
