Haver de decidir entre dos porters «molt bons» ho veu com un veritable «problema» Josep Soldevila. El gironí, qui va defensar la porteria del Figueres a la Segona Divisió A (1986-1989) i també la del Girona a Segona B (121 partits entre el 1989 i 1993), entre d'altres equips, explica què té de bo i què de dolent alternar Yassine Bounou i René Román sota pals, alhora que dóna el seu punt de vista sobre què és el que ell triaria tenint en compte que la Copa d'Àfrica s'acosta. Per començar, li passa la «patata calenta» a Pablo Machín, assegurant que «és ell qui ha de decidir i gestionar això pot ser molt complicat. Deu estar content de tenir dos bons porters per aquesta categoria, però també sap que un ha de quedar fora cada setmana. No és gens fàcil. Ni per a ell ni tampoc per als dos afectats».

Creu Soldevila que tenir «aturat massa temps» un porter no és bo, i que haver-se anat alternant durant aquest primer tram de lliga «els haurà anat bé» a Bounou i René perquè «la competència sempre fa créixer» els jugadors i també l'equip. I assenyala que és aquí on el tarannà i el caràcter de cadascun d'ells acabarà jugant un paper important. «Hi ha porters que els activa moltíssim saber que algú els amenaça des del darrere, i d'altres que els posa molt nerviós», diu, al mateix temps que compara el que ara mateix té Machín a les seves ordres. «Tots dos són molt bons, però amb estils força diferents. Bounou és més sobri i no fa coses espectaculars. L'altre, no és tan alt, però té més agilitat i reflexos. Potser és qui ens recorda més a Becerra, tot i que també tenen diferències».

Li costa mullar-se, però finalment cedeix. «No sé què és el que passarà, però jo li donaria ara confiança a René. Crec que és un molt bon porter i cal pensar en la Copa d'Àfrica. Bounou marxarà d'aquí a un mes», explica. I ho remata: «Això de les seleccions, ja siguin amistosos o competicions oficials, crema moltíssim. Al jugador que ha d'estar viatjant amunt i avall li talla moltíssim la progressió».

Soci i un habitual a Montilivi, Soldevila també diu la seva sobre el bon moment actual dels gironins i les seves opcions de lluitar per pujar aquesta temporada. «Sembla que ara, després d'un inici una mica irregular, els ha costat trobar la manea de jugar. Els futbolistes s'han anat fent al sistema, les peces es van acoblant i tot plegat va força millor que a les primeres jornades», reflexiona. Tot i les seves bones sensacions, no vol córrer massa. És conscient que encara som al novembre i que la Segona Divisió A és una lliga «terrible» amb «moltíssima igualtat», així que pot passar de tot al llarg dels propers mesos. «Et pots veure a baix i desesperar-te, però de cop i volta estar ben amunt. I quan ni te n'adones, caus al mig. És una lliga tan igualada que predir què és el que passarà en dos o tres mesos és impossible. Com a espectador, crec que està prou bé perquè es fa més divertit i no saps el que passarà», analitza.