La Fiscalia ha demanat avui 2 anys de presó i 10 milions d'euros de multa per al jugador Neymar da Silva Júnior i 5 anys per a l'expresident del Barça Sandro Rosell per delictes de corrupció i estafa en el fitxatge del davanter al fons brasiler DIS, que tenia un 40 % dels seus drets federatius.
En el seu escrit d'acusació, el fiscal de l'Audiència Nacional José Perals, que ha demanat l'arxiu de la causa per al president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, per falta d'indicis contra ell, reclama també 8,4 milions d'euros de multa per al Barcelona i 7 milions per al Santos brasiler, d'on provenia el jugador quan va ser fitxat per l'equip blaugrana.
També sol·licita dos anys de presó per al pare de Neymar i un any per a la seva mare, tots dos pel delicte de corrupció en els negocis, el mateix que li imputa al fill, i demana també una multa d'1,4 milions d'euros per a l'empresa familiar N&N, a més de reclamar a cadascú la mateixa multa de 10 milions d'euros que el fiscal ha demanat per al jugador.
En aquesta causa, coneguda com el cas Neymar 2, s'investiguen delictes d'estafa i corrupció entre particulars arran d'una querella del fons DIS, que tenia un 40 % dels drets federatius del jugador i que es va considerar enganyat pel que li va pagar el Barça.
Per això, el fiscal reclama als acusats Rosell i Odilio Rodrigues, exvicepresident del Santos; així com el Santos i el Barça, com persones jurídiques, que indemnitzin de forma conjunta a DIS amb 3,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil.
Segons el fiscal, "amb la intenció d'ocultar el cost real del jugador", que després es va saber que havia ascendit a 83 milions d'euros, Rosell, "actuant sempre en representació del FC Barcelona", es va concertar amb Rodrigues i amb el pare de Neymar "i van idear fragmentar el pagament del fitxatge del jugador en diverses partides per al que van formalitzar una sèrie de contractes".
El fitxatge de Neymar es va dur a terme en dos moments "diferenciats" i, així, el 2011 el Barcelona es va comprometre a pagar al davanter 40 milions perquè jugués l'equip català a partir del 2014 i li va donar un avançament de 10 milions, "impedint que altres clubs participessin lliurement al mercat per a l'adquisició dels drets federatius".
Aquest acord es va materialitzar en dos contractes en els quals va participar el FC Barcelona, sota la representació de Rosell i Bartomeu, que llavors era vicepresident del club; així com el jugador, el seu pare i l'empresa N&N, de titularitat al 50 % dels pares de Neymar.
Els contractes van ser subscrits el 15 de novembre i el 6 de desembre del 2011. A través del primer, el Barcelona es va comprometre, a més de a pagar pel traspàs 40 milions, a abonar a Neymar un sou de 36,1 milions en 5 anys, tot això per al 2014, any en el qual el jugador deixaria d'estar vinculat al Santos i DIS ja no tindria els drets.
No obstant això, per aconseguir avançar al 2013 el fitxatge, Rosell "va decidir abonar unes quantitats superiors" a Neymar que, a través "del seu pare i agent", va reclamar una prima major per incorporar-se al Barça i també per al Santos, amb el qual "es va concertar perquè rebés directament part del preu derivat de la transferència dels drets federatius, evitant d'aquesta manera abonar a DIS el 40 %".
Quan el 2013 es va donar a conèixer el fitxatge, "el FC Barcelona va decidir mantenir públicament que l'adquisició del jugador un any abans del previst li costaria al club" els 40 milions inicialment pactats als quals caldria afegir 17,1 milions per l'adquisició dels drets federatius al Santo, indica Perals.
DIS va percebre el 40 % d'aquesta quantitat, no obstant això "la quantitat real del traspàs dels drets federatius" va ascendir a 25,1 milions pel que el fiscal considera que ha de ser indemnitzat amb 3,2 milions.
Sobre Bartomeu, Perals indica que la seva mera condició com a vicepresident del club quan es van produir els fets "va motivar que signés alguns contractes", però no s'ha pogut acreditar "la seva participació activa en la negociació".
El jutge José de la Mata, instructor d'aquesta causa, va decidir arxivar-la perquè va considerar que les conductes denunciades -els contractes de traspàs del jugador-, si bé poden tenir "repercussions esportives, ètiques i disciplinàries", no encaixen en un procediment penal.
La Fiscalia va recórrer aquesta decisió i finalment l'Audiència Nacional va ordenar a De la Mata que processés els investigats tal com li havia demanat Perals en apreciar indicis de delictes de corrupció entre particulars i estafa.
