A Ainhoa López li agrada la poesia, llegir-la i escriure'n, «encara que no ho publico enlloc»; a Helena Oma el ritme d'entrenaments d'Èric Surís, amb abundants dobles sessions diàries quan l'equip no està viatjant per Europa, encara li deixa suficients forces per anar a Banyoles i seguir fent esport per estudiar un mòdul superior de Ciències de l´Activitat Física i Esport. La seva companya fa primer de psicologia a la UB, «però vaig directament als exàmens, ara al gener en tinc, a veure com van...». Estudis, preocupacions i aficions de dues noies joves, no molt diferents de la resta de gent de dinou anys, però que en el cas de López (Barcelona, 1997) i Oma (Terrassa, 1996) es combinen amb el bàsquet professional en la seva temporada a l´elit que, demà, els regalarà una de les experiències que buscaven quan aquest estiu van canviar el Sant Adrià de Lliga Femenina 2 (Ainhoa López) i l´Almeda de Copa Catalunya (Helena Oma) per fitxar per l´Spar Citylift Girona. «És un dels partits més esperats perquè és contra el rival més fort de lliga, un derbi com qui diu, nosaltres estem molt il·lusionades i suposo que elles també», diu Ainhoa López que, amb una trajectòria molt destacada en categories inferiors, parla sobre el duel contra el Perfumerías Avenida admetent que arribar-los a jugar era un dels seus objectius: «Hi penses, perquè és a on volies arribar i quan estàs aquí notes que el canvi és gran, però que és realment allò que volies». Helena Oma ha saltat de Copa Catalunya a Lliga Femenina 1 i, a banda de les «moltes ganes de veure el pavelló ple i de guanyar-los», no té problemes per admetre que «pensava a arribar fins aquí, però segurament no aquest any sinó d'aquí a un temps».

De cara al partit de demà a la tarda, Ainhoa López i Helena Oma visualitzen un partit «dur» contra «un rival que és molt fort defensivament, agressiu...» i en parlen amb normalitat, cent per cent integrades en la preparació al llarg de la setmana, però conscients que, a diferència del que els hi havia passat sempre d'ençà que havien començat a destacar jugant a bàsquet de ben petites, el seu paper en el partit no serà el de grans protagonistes. Ibekwe, Peters, Leo Rodríguez, Milovanovic, Elonu, Sílvia Domínguez... acaparen ara uns papers principals que, de moment, encara no toquen a López i Oma. «Estem conscienciades que hem de treballar molt i estem a l'espera que si et donen l'oportunitat ho intentarem fer el millor possible, però és clar que sempre volem jugar», diu Ainhoa López que diu tenir clar que «aquest és un any per treballar molt, créixer com a jugadora i aprofitar totes les oportunitats que tinguem per aprendre». «Quan sortim a la pista hem d'intentar fer-ho el millor possible, sobretot en defensa, per intentar ajudar l'equip en tot el que puguem», remata Oma.

Amb més minuts algun dia, o amb menys o cap en altres partits, els tres primers mesos com a professionals d'Ainhoa López i Helena Oma estan complint amb les seves expectatives. Un cop ho han provat, les dues tenen clar que el seu futur és en aquest món. «És una feina, perquè en veritat dediques tot el dia a això i en vius, però també és el que a tu t'agrada fer. Crec que som unes autèntiques privilegiades», explica l'escorta formada al Sant Adrià que, com Oma, valora molt que la proposta de l'Spar Citylift Girona li ha permès fer el salt a l'elit «amb un equip competitiu, que juga competició europea i que, a més, està a una hora de casa perquè la família em pugui venir a veure». Oma, després d´una curta adaptació, «al principi em va costar passar a entrenar dos cops al dia pel cansament», ara té ben clar que «em veig molts anys més dedicant-m´hi, això és el que m´agrada».

Girona abans que Estats Units

En les últimes temporades, un gran nombre de jugadores joves, primer les de més de nivell i posteriorment ja altres amb possibilitats esportives menys destacades, han marxat cap als Estats Units per jugar en universitats combinant bàsquet i estudis allà. Una «moda» que no ha seduït ni Ainhoa López ni Helena López. I no pas per falta de propostes. «M'ho han preguntat molts cops i jo sempre he tingut clar que volia continuar aquí. Seguir jugant aquí i estudiant aquí; i ara amb aquesta oportunitat de l'Uni i jugant competició europea encara ho tinc més clar», reflexiona López que, conjuntament amb Oma, apunten que «anar als Estats Units està molt bé, no ho neguem, però ara també s'ha convertit en una mena de moda passant d'anar-hi les millors a anar-hi tothom».

I, si es tracta d'aprendre anglès, Ainhoa López avisa que el milloren amb les seves companyes d'equip i de pis. La majoria de la plantilla viu en uns pisos a tocar un dels altres a la zona de Montjuïc. «Jo visc amb la Kris (Alminaite) i parlem sempre amb anglès», diu López mentre que Oma que, comparteix pis amb Sofia Silva, i a diferència que solen explicar jugadores més veteranes, d'aquesta i d'altres temporades, no veu inconvenients a viure una mica lluny del centre o del Barri Vell. «Estem mol bé, tranquil·les, amb els pisos junts de moltes jugadores per poder-nos reunir per sopar, per mirar una sèrie...».

Bones sensacions de les deus més joves amb el grup i, també, amb un entrenador, Èric Surís, debutant i amb un perfil més dialogant en comparació amb d´altres perfils que hi ha a la Lliga. «Jo pesonalment estic molt contenta, després d´un primer moments ens va dir que era el nostre primer any i que no ens exigiria que estiguessim al mateix nivell de les altres, és molt dialogant, ens explica les coses i si tenim algun problema podem sempre anar a parlar amb ell», s´esplaia Helena Oma sobre un tècnic que, com elles, també s´estrena a la categoria. «Tot el cos tècnic hi posa moltes ganes, crec que ens hem adaptat bé i la veritat és que hem tingut sort per sort en el nostre primer any», diu López.

En la seva primera temporada professional, López i Oma intenten gaudir de cadascuna de les experiències que es van trobar. Demà el partit contra Perfumerias Avenida amb molta gent a Fontajau, després una fase final de Copa, abans els viatges a l´Eurocup... Tot és nou i de bon viure per a les dues jugadores més joves de l´Spar Citylift Girona. «Europa fa molta il·lusió, vam anar a Alemanya, ara anirem a Bèlgica... Jugar l´Eurocup és un gran al·licient», diu Oma mentre que Ainhoa López admet que l´Eurocup va ser important per decidir-se a venir a Girona i parla de gaudir de totes les competicions com «quan arribi la Copa, potser per a Jordana 0 Leo Rodríguez que n´han jugat moltes és diferents, però per a nosaltres serà especial».

Il·lusions de dues jugadores joves que, conscients que «tard o d´hora vindran més oportunitats, més minuts i nosaltres farem el que estigui a la nostra mà per intentar aprofitar-les», volen començar a fer-se grans a Girona.