A set segons per acabar el partit de dissabte contra el Gipuzkoa, amb el marcador ja absolutament resolt, la veterana base de l'Spar Citylift Girona Noe Jordana va anotar un triple que deixava el marcador final amb 85-67. Vuitanta-cinc punts que tornaven a demostrar el gran potencial ofensiu de l'actual plantilla de l'Uni que, després de tretze jornades, arriba a l'aturada de Nadal i a la meitat del campionat com a segon classificat -dues derrotes per només una de l'Avenida-, però essent l'equip que més anota de Lliga Femenina 1. Amb 77 punts de mitja per partit (1.001 en total), el conjunt d'Èric Surís és el primer equip que supera la barrera de 1.000 punts en la primera volta de la lliga des que ho van aconseguir l'any 2011 el mític Ros Casares del 2001 (campió d'Eurolliga i de Lliga sense perdre cap partit) i el Perfumerías Avenida en aquell mateix any. Des d'aquella temporada, en la que els dos equips, especialment els valencians amb Roberto Iñíguez a la banqueta, tenien plantilles farcides de grans estrelles, cap més equip de la Lliga Femenina 1 ha aconseguit arribar al final de la primera volta anotant més de 1.000 punts. Fins que ara ho ha aconseguit l'Spar Citylift Girona que, amb un tècnic debutant a la categoria (Èric Surís) i un grapat de jugadores de talent ofensiu com Ibekwe, Peters, Leo Rodríguez o Spanou, entre d'altres, han aconseguit fer realitat aquell propòsit d'estiu del tècnic gironí: «Volem fer un bàsquet fresc i arriscat en atac que ens permeti agradar a la gent que vingui a Fontajau».
La temporada 2011/12, la família Ros va apostar molt fort per dominar el bàsquet europeu des de València. Amb Carme Lluveras fitxant tot el que volia i més, el Ros Casares va reunir una plantilla amb algunes de les millors jugadores del món amb totes les posicions doblades per grans estrelles. Maya Moore, Anne Wauters, Laia Palau, Jana Vesela, Lauren Jackson, Sancho Lyttle, Shay Murphy, Sílvia Dominguez, Isabelle Yacoubou... Les valencianes van començar la temporada amb l'actual entrenadora del Praga (Natalia Hejkova), però quan la veterana entrenadora eslovaca va dimitir Lluveras li va donar l'alternativa a Roberto Iñíguez, actualment a l'Orenburg rus i entrenador de l'Uni en el títol de lliga de fa dos anys, que va portar les estrelles a guanyar la Lliga i l'Eurolliga encadenant victòria setmana rere setmana. Aquell exagerat equip va fer més de 1.000 punts a la primera volta del campionat, 1.1137 en total, per una mitjana de 87,5 per partit, i el seu gran rival del moment, el Perfumerías Avenida, es va quedar amb 1.053 punts, després d'arribar a mitja lliga amb només una derrota (contra les valencianes). Aquella temporada, l'Avenida estava entrenat pel català Lucas Mondelo i comptava amb jugadores com Marta Xargay, DeWanna Bonner, l'ara recuperada Erika de Souza, Marta Fernández, Laura Antoja, Isa Sánchez o dues jugadores que després passarien per Girona: Alison Feaster i Jael Freixanet.
L'estiu següent, després de tenir el títol de Campió d'Europa a la butxaca, la família Ros va decidir abaixar la persiana a València i a la Lliga ja no hi han tornat a haver-hi plantilles com aquella. Ni ningú més havia fet 1.000 punts en una volta. Fins que ho ha aconseguit l'Uni enguany. La temporada 2012/13, la desaparició del Ros va ser l'exemple d'una crisi que deixava la lliga femenina amb només onze participants. Els equips arribaven a mitja volta jugant només nou partits i, així, a mig campionat, l'equip que havia anotat més punts era el Zamora que, amb la finlandesa Taru Tuukkanen de far, anava cinquè a la lliga però havia anotat 701 punts en nou partits. Quatre jornades més tard, quan ja s'havien jugat els tretze partits que ara serien mitja volta, ni Zamora (967) i ni el líder Rivas, que comptava amb Anna Cruz i Queralt Casas, superaven el miler de punts (963). Un any més tard, amb lliga de dotze equips, el Perfumerías Avenida arribava a l'equador del campionat 2013/14 amb 807 punts en onze partits. Amb tretze, aquella temporada tampoc havien arribat al miler de punts. La temporada següent, la 2014/5, la Lliga Femenina tornava a ser de catorze equips i el Perfumerías Avenida acabava la primera volta amb 956 punts; mentre que l'any a mig curs, l'Avenida, encara amb Alberto Miranda a la banqueta, portava 953 punts i l'Uni d'Ortega immers en una crisi per la marxa de Gray i la lesió d'Spanou, en portava 830 i era el setè equip en punts anotats de la competició.
