Brillava al juvenil de Divisió d'honor del Girona, abans de l'estiu el van renovar fins el 2019 i a finals de juliol el premiaven enduent-se'l a Manchester per fer la pretemporada amb el primer equip. Després va venir el debut de blanc-i-vermell en els amistosos contra les futures estrelles del City, el Nàstic i l'Olympique; i la cessió al Peralada, el filial dels gironins a Tercera divisió, ben reforçat, com ho demostren els seus números a la primera volta, per lluitar per l'ascens a Segona B. A les ordres d'Arnau, el jove carriler gironí, de 18 anys, hi va jugar dos partits, contra l'Europa i a Vilassar, on va marcar. Totes li ponien, fins que el 8 de setembre, el maleït 8 de setembre que encara no s'ha tret del cap, es va lesionar de gravetat entrenant-se a l'annex de Montilivi amb els descartats del Girona pel partit de Copa contra l'Osca. Han passat quatre mesos però ho té fresc: «fèiem un circuit, havíem de saltar unes tanques i xutar. Jo sóc esquerrà i en un moment donat quan ho vaig fer la cama dreta va relliscar endavant i va quedar-me clavada a la gespa. De seguida vaig saber que m'havia fet mal de debò, perquè la sensació al turmell era molt desagradable». L'endemà l'operaven d'una ruptura al peronnè i dels lligaments interns del turmell dret, i començava un llarg camí de recuperació. Però el Tourmalet de Sergi Álamo ja fa baixada. Des de fa dies corre sense molèsties, ha començat a tocar pilota i espera poder reaparèixer amb els xampanyers al llarg del mes de febrer.

Els primers dies, com no, van ser «durs», però algú que té al seu whatsapp el lema «quan la vida et presenti raons per plorar, demostrar-li que tens mil i un motius per RIURE», el mal trago es va anar paint a còpia d'esforç. El carriler recorda que «estava en un moment molt dolç, em sentia còmode, haver anat a Manchester m'havia donat molta confiança, i aprendia moltíssim al costat dels jugadors del primer equip». De fet, Quique Cárcel i Pablo Machín el feien treballar amb els «grans» de dilluns a dijous i només «baixava» al filial en un entrenament a la setmana i per jugar el partit de lliga de Tercera. Ara el seu dia a dia passa per llargues jornades de recuperació a Montilivi al costat dels fisioterapeutes del club, fent ultraso, massatge, gimnàs i exercicis de força. Recentment s'ha pogut calçar de nou les botes i trepitjar la gespa, i fins i tot, tocar una miqueta la pilota. A més sovint se'n va a caminar fins el castell de Sant Miquel o practica natació a la piscina. Tot plegat en ple procès de «readaptació» per poder estar a les ordres d'Arnau Sala tant aviat com sigui possible. Potser en un mes de termini.

Un seguidor més

Per obligació, Sergi Álamo s'ha hagut de convertir per uns temps en un «seguidor més» del Peralada i del Girona, mentre anhela poder tornar a jugar per ajudar els seus dos equips a assolir els ambiciosos objectius que s'han marcat. «Seria brutal que el Girona pugés a Primera i el Peralada ho fes a Segona B», reflexionava ahir, una possibilitat prou real tenint en compte que els de Montilivi van segons, en zona d'ascens directe, i els empordanesos han tancat líders de Tercera la primera volta. Sergi Álamo va «a tots els partits» però anhela el moment de poder tornar a ajudar des de la gespa «i no des de la grada». Recuperar el temps perdut, se'n diu, mig any apartat per una lesió que frenava una notable progressió d'un jugador que encara podria estar jugant amb el juvenil però que va preferir fer el pas de fer el salt a Tercera amb un dels equips capdavanters.

El jugador es defineix com «un carriler amb força resistència, m'agrada atacar per sorpresa però també he treballat per aprendre a defensar. De petit jugava d'extrem i ara amb la meva evolució també en defensa em sento molt còmode». Al 2017 li demana reaparèixer amb el Peralada i «debutar» amb el primer equip del Girona a Segona «per contribuir d'una vegada per totes a l'ascens a Primera que tant se'ns resisteix».

A banda de Sergi Álamo el Peralada també espera recuperar en les properes setmanes dos jugadors més que també ocupen l'enfermeria com són Cesc i Nacho. Tres grans reforços d'hivern.