Quan els ascensos es jugaven a Águilas

Narcís Julià i Raül Agné, avui rivals a Saragossa, van pujar a Segona B el 29 de juny de 2003 amb el Girona

09.01.2017 | 08:23
Quan els ascensos es jugaven a Águilas

Hi va haver un temps, tampoc tan i tan llu­nyà, en què el Girona no es jugava els ascensos a Pamplona, a Saragossa o Almeria. Eren anys de vaques magres i convé tenir-los sempre en el present per molt que ara a Montilivi faci l´efecte que per primera vegada en molts anys lliguen gossos amb llonganisses: hi va haver una llarga travessia pel desert abans que el Girona pogués pensar, com pot fer ara amb coneixement de causa, a pujar a Primera. Èpoques en què poder escapar-se de Tercera ni que fos per estar uns anyets a la ruïnosa Segona B ja semblaven finals de Champions guanyades. Narcís Julià i Raül Agné, avui rivals del Girona com a director esportiu i entrenador del Saragossa, que són, ho saben bé. Tretze anys i mig enrere, el 29 de juny de 2003, també plegats, aleshores un com a tècnic i l´altre com a futbolista, tot i que no va jugar per lesió, celebraven a Àguilas (Múrcia) el salt a Segona B vuit anys després d´haver perdut la categoria de bronze i haver passat, fins i tot, dues temporades al pou de la Primera Catalana. Curiosament, aquella mateixa temporada 2002/03 el Saragossa pujava de Segona a Primera.

Narcís Julià era el director esportiu d´un Girona que, amb el suport econòmic de la família Roche, tenia un projecte guanyador per intentar recuperar l´esplendor perduda. I per començar, calia arribar a Segona B. Agné formava part d´una plantilla que es va acabar guanyant la denominació de «SuperGirona» en què també hi eren l´ara tècnic del Peralada Arnau Sala, l´avui entrenador de porters del Barça Josep Ramon De la Fuente, el golejador Javi Garcia, i Jordi Matamala, Vinuesa, Txiki, el veterà Juli i Garagarza, entre d´altres. L´ascens es va encomanar a Josep Moratalla, però l´exjugador del Barça va ser fulminat en plena fase d´ascens després d´una derrota a Benidorm i va ser el propi Julià qui va agafar el timó de la banqueta. Quan es va fer el canvi, Agné ja havia de veure els partits des de la grada per culpa d´una greu lesió que finalment va precipitar la seva retirada i l´inici de la carrera com a entrenador.

La victòria per 0-2 d´aquell 29 de juny de 2003 a El Rubial amb gols de Matamala i Marcos a la primera part permetia al Girona il·lusionar-se amb veure a Montilivi el Figueres, el Palamós, el Lleida, el Nàstic, l´Hèrcules i el Mataró, entre d´altres. L´ascens s´havia pogut certificar liderant una lligueta de quatre equips on també hi eren el Benidorm, el Manacor i els murcians. Van fer falta 15 punts de 18 (només es va perdre contra els alacantins al seu camp), i va acabar decidint el millor average particular contra aquest rival gràcies al 3-1 de Montiliivi (firmat per un magistral gol de falta de Javi García en els últims instants) en contraposició a l´1-o de l´anada. L´any següent Julià va confiar la banqueta en Agustín Abadía, mentre que Agné s´obria camí com a tècnic a Tercera al Peralada i al Palamós, abans de tornar a Montilivi el 2007 i pujar l´equip a Segona A eliminant el Barakaldo i el Ceuta. Abans, però, el club encara havia hagut de viure la marxa sobtada de Julià al Porto com a segon de Víctor Fernández, el traumàtic descens a Tercera d´aquell curs (2004/05) en plena transició entre la familia Roche i Josep Gusó, i la derrota en la promoció per tornar a la categoria de bronze, amb Domènec Torrent de tècnic i l´Eldenc de rival.

Més enllà d´aquell ascens que van celebrar plegats a Múrcia, Julià i Agné també han sigut protagonistes d´altres capítols recents de la història del Girona, per separat. L´ara director esportiu del Saragossa va substituir Cristóbal Parralo la temporada 2009/10 en la novena jornada de lliga i va viure la miraculosa salvació amb el gol de penal de Kiko Ratón al Múrcia. Agné, per la seva banda, havia pujat l´equip a Segona A el curs 2007/08 i s´havia guanyat l´oportunitat de debutar al futbol professional, tot i que va ser destituït abans d´acabar la lliga 2008/09 després de cinc derrotes seguides. Després es va convertir en el relleu de Julià, que va anar al Barça per ser la mà dreta d´Andoni Zubizarreta, el curs 2010/11, en l´arrencada del projecte Delgado i on el director esportiu era un altre Julià, Xavi. Aquella temporada va ser la més plàcida del Girona abans d´acostumar-se al Jabugo. Un any després va ser destituït un cop més, en una campanya marcada pels impagaments i els ­embolics institucionals que va salvar, també de miracle, Javi Salamero.

El camí de Raül Agné va seguir per Cadis i Tenerife abans de ser reclamat fa algunes setmanes per Narcís Julià, que des de la temporada passada torna a ser el director esportiu del Saragossa. És el seu quart entrenador, cremades les etapes de Popovic, Carreras i Milla. I mentretant l´Águilas encara juga a Tercera Divisió, i es va haver de refundar el 2010 per culpa dels problemes econòmics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Un dels tres millors arriba a montilivi

Des de l'arribada de Simeone l'any 2011 l'Atlètic s'ha convertit en un dels millors equips de la...

Leo Messi es queda sol davant l´hegemonia del Reial Madrid

L'equip blanc és el gran favorit al títol de Lliga després d'un any quasi perfecte

Debut en una de les places més exigents per un Olot confiat en la victòria

Debut en una de les places més exigents per un Olot confiat en la victòria

L'Hèrcules espera el conjunt olotí, que viatja amb les úniques absències d'Uri Santos i Dembo

El Llagostera rep la visita de l´Alcoià en el retorn oficial al Municipal

El Llagostera rep la visita de l´Alcoià en el retorn oficial al Municipal

L'equip d'Òscar Álvarez tornarà a jugar al Gironès tres anys després de fer-ho per última vegada....

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema