Manel Martínez · Davanter del Llagostera

«La millor experiència ha sigut anar a estudiar i a jugar als Estats Units»

Fill de l'exjugador del Barça de finals dels setanta i bona part dels vuitanta José Manuel Martínez Toral «Manolo», el davanter de Cabrera de Mar, de 24 anys, és el màxim golejador del Llagostera (9), on va arribar l'estiu passat cedit pel Girona · Manel somia fer el salt al futbol professional a base de gols i treball

18.01.2017 | 00:55
Manel pugna amb un jugador de l´Ebre en el duel de diumenge, en què va fer dos gols

Format al Damm, el Cornellà i el Masnou, Manel Martínez va marxar als Estats Units amb 19 anys per estudiar econòmiques a la Universitat Commonwealth de Virgínia, on va seguir jugant a futbol. De tornada a Catalunya, la temporada passada, se li van obrir les portes del Sabadell B, a Tercera, on les seves destacades actuacions (en un partit va fer quatre gols al camp del Peralada) li van valer el salt al primer equip a mitja campanya, fent quatre dianes en divuit partits a Segona B. A l'estiu el Girona el va fitxar amb un contracte de tres anys. Tot i fer l'estada a Manchester i destacar en els amistosos (va fer el gol de la victòria contra el Nàstic, 1-0), va acabar cedit al Llagostera, on és el màxim realitzador.

Ha canviat Sabadell per Llagostera però el seu idil·li amb el gol es manté. S'ho esperava?

Al principi el meu objectiu era tenir el màxim de minuts a l'equip. De xifra de gols no me'n vaig marcar cap. Cada partit és un món i el que jo vull és que el Llagostera sumi de tres en tres, marqui jo o ho faci un altre company. La prioritat és l'equip, vull ajudar el Llagostera a assolir els objectius, i tampoc em marco cap xifra de gols per assolir a final de temporada.

Què li falta al Llagostera per acabar d'explotar?

Necessitem guanyar dos o tres partits seguits. Cal agafar una bona dinàmica perquè el vestidor trobi la confiança necessària per anar amunt. Si ens ha faltat una mica de sort? No ho sé, el que tinc clar és que hi ha hagut diversos partits que teníem guanyats on hem fet errors que ens han penalitzat contundentment.

El «play-off» és a 13 punts. Tot i que queda mitja lliga, la promoció d'ascens s'ha escapat?

La realitat és que el play-off està lluny però no és impossible. El Llagostera té jugadors de qualitat i tothom sap del que ha sigut capaç les darreres temporades. M'he trobat un club amb un ambient molt familiar, els jugadors, els tècnics, els treballadors, tothom està molt unit, i no em sorprèn tot el que s'ha aconseguit. He trobat el Llagostera que ja m'havien explicat que em trobaria.

Què li sembla Oriol Alsina com a entrenador?

Hi tinc una molt bona relació. M'ha donat confiança en forma de minuts i li estic molt agraït. Em dóna consells i el meu objectiu és seguir treballant per continuar gaudint d'aquesta confiança.

En poc més d'un any ha passat de ser un jugador de Tercera a estar consolidat a Segona B i tenir contracte amb el Girona, de Segona A, fins al 2019. Es veu al futbol professional?

He tingut una evolució molt ràpida, aquesta és la veritat. Just fa un any, el gener de 2016, vaig fer el salt del filial al primer equip del Sabadell. Ho vaig fer molt content, i vaig estar molt bé allà, com ara també ho estic a Llagostera. Si em veig al futbol professional? Sí que és veritat que després de passar del filial al primer equip del Sabadell vaig canviar el xip. Ara sé que amb treball i esforç hi puc arribar.

Abans de tot això estava estudiant i jugant als Estats Units. Vaig acabar la carrera, vaig tornar a Catalunya, i gràcies a alguns contactes em va sortir l'opció del Sabadell B. I després l'evolució va ser molt ràpida, passant al primer equip i a l'estiu fitxant pel Girona i venint cedit al Llagostera.

Què va estudiar als EUA?

Vaig estudiar Econòmiques. La millor experiència de la meva vida, anar a fer la carrera i a jugar allà. Tot és diferent i em va agradar molt. Vaig estar dos anys i mig a Virginia, a la Universitat Commonwealth.

Com li va arribar l'opció d'anar allà?

Tenia 19 anys i uns agents em van veure quan estava a Tercera. Em van explicar que hi havia una universitat que buscava davanters i cap allà que me'n vaig anar. Els primers mesos van ser durs, no es pensi, perquè el meu coneixement de l'anglès era molt bàsic. Per sort hi havia gent de Mèxic i Costa Rica que m'ho van posar més fàcil i em van ajudar a fer l'adaptació allà. El futbol allà és també molt diferent. Físicament i per la velocitat del joc el nivell era molt elevat. Però tàcticament i tècnicament, no tant. Aquí a Tercera, per exemple, es practica un futbol molt més directe. L'experiència em va anar bé per millorar físicament i adaptar-me a grans camps de gespa natural com els que hi havia als Estats Units.

Com es defineix? Quina mena de davanter és?

Sóc un jugador que ho dóna tot per l'equip, intento fer el màxim esforç dins del camp. Físicament sóc potent, tinc velocitat i m'agrada desmarcar-me a l'espai. Sempre tinc el gol al cap.

Quins han estat els seus referents?

Ara mateix el meu davanter de referència és Luis Suárez. És un jugador que m'agrada molt per la feina que fa i el caràcter que té. Abans també m'agradava molt Eto'o, per les ganes que hi posava sempre.

Va ser la millor decisió fitxar pel Girona i anar cedit al Llagostera?

Sí, sens dubte. Tal i com m'estan anant les coses em confirma que va ser la millor decisió.

Vostè va fer l'estada de pretemporada a Manchester amb el Girona i hi va jugar algun amistós. Segueix la magnífica trajectòria de l'equip a Segona A?

Sí, els estic seguint. Els veig molt forts. Sempre que puc, si no em coincideix amb partits del Llagostera, intento veure el Girona i aquesta temporada he anat diversos cops a Montilivi. El Girona fa un molt bon futbol i sempre vol ser el dominador.

Es veu debutant a mitjà termini en el futbol professional amb la samarreta del Girona?

Tinc contracte fins al 2019 però la veritat és que ara no hi penso, en això. Només estic centrat en el Llagostera i a fer les coses bé per complir els objectius del meu equip. El que pugui venir després, benvingut serà.

Machín parlava molt bé de vostè a la pretemporada. Com es va sentir aquells dies al primer equip del Girona?

Poder fer l'estada a Manchester va ser una gran experiència, pel nivell de les instal·lacions i per poder compartir entrenaments amb jugadors de primer nivell com Sandaza, Longo, Felipe, Herrera... Pablo Machín i la resta del cos tècnic em van tractar com un mes i em van fer sentir molt bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Karim Benzema celebra el gol que suposava el 2-0 i sentenciava el títol pel Madrid.
El Barça ho posa molt fàcil

El Barça ho posa molt fàcil

El conjunt d'Ernesto Valverde cau derrotat amb claredat al Santiago Bernabéu en un fluix partit i...

Kayode ja s´entrena i és a punt de fitxar

Kayode ja s´entrena i és a punt de fitxar

Tot i els intents per amagar-lo, el club acaba confirmant que el nigerià s'exercita sota les...

Seguir jugant al Girona, la «millor» decisió de Pere Pons

Seguir jugant al Girona, la «millor» decisió de Pere Pons

El de Sant Martí, renovat fins al 2020, diu que vol «seguir creixent» al club de Montilivi i que...

L´Ajuntament fa un bon balanç del dispositiu de seguretat tot i les multes a cotxes mal aparcats

L´Ajuntament fa un bon balanç del dispositiu de seguretat tot i les multes a cotxes mal aparcats

El consorci crea un canal de comunicació perquè aficionats i veïns hi facin arribar suggeriments i...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema