Àngel Mullera · Atleta

«La sanció se m'acaba el 16 de juliol i jo vull tornar a competir des de l'endemà»

El març de l'any passat el TAD ratificava la sanció de dos anys que li havia interposat l'Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport després d'haver-se saltat un control antidopatge el juliol de 2015, tot i que ell sempre va al·legar que era a les pistes el dia i l'hora pactada i que els agents es van presentar a casa seva per violentar-lo. Amb 32 anys ha iniciat el compte enrere per tornar a competir d'aquí a mig any

25.01.2017 | 00:10
Àngel Mullera

La sanció s´acaba el 16 de juliol i li va comportar perdre la condició d´esportista d´elit. Què ha estat fent aquest temps?

Se m´ha fet llarg, és obvi. Va ser un pal molt fort perquè quan el TAD va ratificar-la tenia l´opció d´anar a judici però m´hi havia deixat molts diners i no vaig voler seguir aquest camí. Vull que quedi clar que no ho vaig fer per donar-los la victòria a ells, sinó per una qüestió econòmica i psicològica. Jo podia haver demanat la cautelar, que és el que em recomanaven els meus advocats, perquè qui sap, potser no s´hauria resolt fins al cap de dos o tres anys. Però jo no em veia amb ganes d´afrontar entrenaments, de deixar-me la vida a la pista, amb aquest tema sense resoldre. Ara ja m´ho he tret de sobre, estic net de lesions, i vaig entrenar-me content. Torno a ser feliç d´anar a córrer, m´agrada treballar al costat de Jonathan Romeo, de Bouba Sabally... Encara que ara estic per darrere seu perquè qui estira el carro són ells, m´agrada donar-los consells. Torno a gaudir de l´atletisme, un món que m´ha tret bastant però que m´ha donat moltíssim. Intentar tornar al meu nivell, reinventar-me, ser de nou un referent en obstacles, és l´objectiu. Durant aquest temps he estat dedicat a la meva botiga de roba, a la meva feina com a director esportiu del Top Ten, i he tingut un fill, en Max, que ara té tres mesos i m´ho ha donat tot.

Es va plantejar la retirada?

Vaig estar tres mesos i mig sense calçar-me les sabatilles, no m´havia passat mai de la meva vida. Pensava què havia de fer. Em vaig apuntar a futbol, amb els veterans del Lloret, per fer alguna cosa, i en el tercer o quart partit vaig tenir clar que havia de tornar a entrenar. I així ho vaig fer, m´hi vaig posar el juliol de 2016, precisament quan feia un any que comptava la sanció. Unes setmanes rodant i a partir del setembre va arrencar la pretemporada. Vull tornar a competir. Em perdré la temporada de cros, però a l´estiu podré fer la de pista. Buscaré mítings a l´estranger i intentaré fer la mínima per al Mundial (08.32). Ara estic corrent sense lesions, amb la il·lusió d´un principiant. El meu repte és anar a Londres, al Mundial, seria molt anecdòtic després dels Jocs de 2012, tot i que és molt difícil. M´he posat més gent a favor que en contra, perquè s´ha vist molt clar que aquesta sanció no tenia lloc: havia estat a les pistes, van venir a casa, els vaig dir que quedéssim l´endemà...

Amb la perspectiva del temps, pensa que havia d´haver actuat d´una altra manera i passar el control encara que fos a casa?

En aquell moment, que estava lesionat, que havia anat a les pistes per a no-res, que havia tornat a casa... potser no. Es diu de la manera com vaig actuar jo però ningú parla de com van actuar ells, els agents antidopatge, que no van demanar ni perdó i volien entrar a casa. Em sentia violentat. Estava convençut que els farien un toc d´atenció per la mala maner d´actuar. Jo ho vaig explicar tot a l´agència, que s´havien passat de l´hora i que havien vingut a casa de males maneres. Si estàs dopat, no escrius a l´agència per explicar els fets ni els dius que vinguin l´endemà. Era perquè era l´Àngel. Si hagués sigut un altre, haurien quedat per fer el control un altre dia. Això va ser una persecució de l´anterior president del Consell Superior d´Esports, Miguel Cardenal. Jo amb la Federació sempre he estat bé. Quan em vaig quedar fora dels Jocs ja va ser per la pressió de Cardenal. El CSD té molt de poder.

Li han destruït la imatge. El preocupa com el miraran la resta de companys atletes?

Hi ha tanta merda i tanta falsedat en el món de l´atletisme que no em preocupa. Tu veus dos atletes junts que van rient i segur que quan se separen es diuen de tot l´un de l´altre. Sap on estic millor jo? A les pistes de Lloret, amb els meus companys d´aquí, els que veus cada dia. A la selecció tot és un posado. No són amics. Jo anar a un campionat i que em puguin fer el buit, no em preocupa, tot i que sé que alguns me´l faran.

Què li agradaria que li expliquessin, de vostè com a atleta, al seu fill?

Que el seu pare era un lluitador, que sempre s´aixecava de la merda que li havien arribat a tirar a sobre. Res més. I que se li expliqui la veritat. Jo no m´amago de res. A casa sempre em van ensenyar que no m´havia d´enfonsar mai. Com que en Max viu a Lloret, la gent de Lloret té una bona imatge de l´Àngel, que em sembla que és la que m´he guanyat i em correspon.

Quina és la planificació dels propers mesos, fins que s´esgoti la sanció?

He de comunicar per burofax a l´Agència Estatal Antidopatge que vull tornar a competir. La sanció se m´acaba el 16 de juliol i jo vull tornar a competir el 17. El campionat d´Espanya és el 23 i 24 de juliol. Ells ja han de saber que no m´he retirat, que segueixo en actiu, i han de fer els seus controls permanents. Mentrestant segueixo amb el meu pla d´entrenament. Estic fent volum i cada setmana faig una setmana de 20/21 quilòmetres. Faig sèries llargues, sèries curtes, velocitat, he començat a saltar tanques... m´entreno cada dia, de dilluns a diumenge.

Podrà recuperar la condició d´atleta d´alt nivell?

Si m´ho guanyo a la pista, sí. Dependrà dels resultats. Et posen la sanció i automàticament et treuen la beca i la condició d´esportista d´alt nivell. Has de tornar a fer els mèrits. Però és el que menys em preocupa. Porto la direcció esportiva del Top Ten, he obert una botiga de roba de carrer des del juny de 2016 amb una marca pròpia, estic estudiant un màster de direcció d´esdeveniments esportius, he organitzat un parell de curses, i, com li deia abans, he tingut un fill. He fet moltes coses i m´he preparat pel futur, sempre dins del món de l´esport i de la moda, que també és un sector que m´agrada molt. El més important ara és acabar la meva vida esportiva bé. Amb 37, 38 anys l´atletisme se m´haurà acabat, però la botiga de roba la seguiré tenint i Top Ten continuarà estant aquí.

Hi pensa, en els Jocs de 2020?

Sí. Si no m´haguessin posat la sanció, potser la meva última fita hauria estat l´Europeu de l´any que ve, amb 34 anys. Però el que ha passat m´ha donat frescor a les cames. Havent estat dos anys apartat, com que no he tingut gaires lesions, i les que he tingut ­darrerament eren pel desgast d´anar a entrenar sense ganes, penso que hi podria arribar. Seria una bona reivindicació personal. No ho descarto, intentar arribar als Jocs. Abans ho descartava, ara no. A l´Europeu segur que hi vull arribar, amb 34 anys. Aquest any serà per tornar a agafar ritme i fer-ho el millor possible, i si pogués anar al Mundial seria un gran èxit. I el 2018, que ja seria un any normal, planificar-lo per estar a l´Europeu i després decidirem.

Se li va fer dur veure els Jocs del Brasil per la televisió?

M´agrada veure els Jocs però tant els d´Atenes com els de Pequín amb prou feines vaig seguir per televisió quatre coses. Aquests de Brasil me´ls he empassat tots. Veia tots els esports. Potser era una medicina. Els dies previs ho vaig passar fatal, quan les expedicions marxaven i jo pensava que quina pena no poder ser allà. Havia sigut la vegada que més fàcil va ser anar als Jocs. El campionat d´Espanya es va guanyar amb 08:37 i la mínima no era de 2016, sinó de 2015. Abdelaziz Merzougui, que va ser setè al campionat d´Espanya, va ser olímpic. Sense ganes, hi hagués anat a aquests Jocs. Després, quan van començar, ho vaig estar seguint per televisió, molt bé, ja més tranquil.

A vostè se li acaba la sanció quan és notícia que a un altre gironí, Adel Mechaal, l´han castigat fins al desembre.

És una putada per l´Adel i per l´esport gironí, perquè estava en el millor moment de la seva carrera.

Com s´imagina el dia del seu retorn a la competició?

No ho sé, la veritat. Jo vull que sigui el dia 17 de juliol, a Lloret, amb les pistes plenes. Hi organitzarem un míting. Que vingui la gent de Lloret que m´estima. Al final no sé si serà el dia 17 o el 18 o un altre, la qüestió és que vull tornar a competir al més aviat possible i començar a fer-ho al costat de la meva gent. M´imagino fent la mínima pel Mundial aquell mateix dia. És difícil, però un repte assequible. L´obstacle és la meva passió. Estic enamorat de la meva prova i no ho podia deixar així. Encara que no vagi mai més a un campionat internacional. Vull cór­rer per mi, amb el meu club de tota la vida, el CA Lloret.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Soni, del Peralada.
Tres gironins aspiren a revolucionar la Segona B

Tres gironins aspiren a revolucionar la Segona B

Feia catorze anys que la categoria de bronze no reunia tres equips de la província i Llagostera,...

El sorià acorda amb el club renovar el seu contracte fins al 2019

El sorià acorda amb el club renovar el seu contracte fins al 2019

Machín va arribar a Girona el 2014 i enguany enceta la seva cinquena temporada a la banqueta...

Mojica s´entrenarà avui amb el Girona

Mojica s´entrenarà avui amb el Girona

L'acord entre el Girona i el colombià és total i només resta acabar d'acordar el contracte de...

«No hauria seguit al Girona si l´equip finalment s´hagués quedat sense l´ascens»

«No hauria seguit al Girona si l´equip finalment s´hagués quedat sense l´ascens»

Entrevista a l'entrenador del Girona a poques hores de l'estrena de l'equip a Primera

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema