L'Olot progressa al mateix ritme que la temporada 2012/13, la del seu primer ascens a Segona B. I és que en la jornada 23 d'aquell curs, la mateixa que s'ha disputat aquest darrer cap de setmana, els garrotxins lideraven la classificació de Tercera amb els idèntics 53 punts que ara sumen, amb el mateix balanç de victòries (16), empats (5) i derrotes (2). L'equip de Ramon Maria Calderé té 16 punts d'avantatge sobre el cinquè (Terrassa) en la pugna per assegurar el play-off, mentre que tres cursos enrere la diferència era de 18 i la marcava el Figueres. L'Olot 2012/13, que dirigia Julio Bañuelos, duia sis gols menys a favor que el de Calderé (46/40), però per contra havia encaixat molt menys (20/9).

Aquell Olot va acabar la lliga regular com a primer classificat gràcies al millor average amb el Cornellà, segon amb els mateixos 79 punts. Els garrotxins van aconseguir l'ascens en la repesca després d'haver cedit en l'eliminatòria directa contra l'Elx Il·licità. En la segona ronda es van desfer del Mairena (amb la destitució de Bañuelos pel mig, rellevat per Àlex Terma), i en la tercera i definitiva, de l'Arandina. Tres anys a la categoria de bronze havien de servir perquè l'Olot intentés fer el salt a Segona A, però el curs passat tot i la clara aposta que va fer el Consell d'Administració, amb el pressupost més alt de la història, l'equip va baixar a Tercera. L'únic objectiu ara és recuperar la categoria perduda per seguir somiant, a mig termini, arribar al futbol professional.

Ara l'Olot té sis punts d'avantatge sobre el seu principal perseguidor, un Peralada que encadena tres derrotes seguides. La clara golejada de diumenge al camp de l'Europa (0-5) ha sigut un contundent cop d'autoritat dels de Calderé, que semblen haver posat la directa cap el títol tot i que encara hi ha per davant molta lliga, bona part de la segona volta.

La temporada 2012/13 l'Olot es va assegurar la fase d'ascens a mitjans d'abril, encara amb cinc jornades de lliga per davant. No els va ser tant fàcil garantir la primera posició. De fet, no ho van aconseguir fins l'última jornada gràcies a un empat (2-2) al camp del Rapitenca, que feia estèril el triomf del Cornellà gràcies a l'average.