Dos grans gols de l'uruguaià Luis Suárez i l'argentí Leo Messi en mitja hora van encarrilar les semifinals de la Copa del Rei per al Barcelona, ??guanyador contra l'Atlètic de Madrid per les genialitats del seu atac i per la seva resistència en el segon temps davant de la reacció, la insistència i el 1-2 local.
Si el primer temps va ser blaugrana per gols, contraatac i encert de cara a porta, el segon va ser per als madrilenys, amb convicció, amb entusiasme, amb intensitat i amb un gol, del francès Antoine Griezmann, que encara deixa una mica entreoberta la porta de la final per l'Atlètic, amb totes les dificultats que suposa vèncer en sis dies al Camp Nou.
El Barcelona va ser poderós en atac al Vicente Calderón. Al contraatac, desbordant i amb determinació, tota la que va demostrar Luis Suárez al 0-1 i Leo Messi en el 0-2, dos gols diferents, però els dos demolidors per al conjunt matalasser en només 33 minuts. Perquè són dos condicionants de dimensions enormes per a qualsevol equip, també per a l'Atlètic, més encara quan davant hi ha el Barcelona, ??però sobretot el seu atac, per sobre de tots dos futbolistes com Luis Suárez i Messi, que no necessiten gairebé res, només disposar de la pilota per generar oportunitats i gols.
Del no-res va sorgir el 0-1 de l'atacant uruguaià, pràcticament des del centre del camp, quan va agafar un refús de l'argentí Javier Mascherano, l'aposta de Luis Enrique per al mig camp al costat d'Ivan Rakitic i André Gomes, i es va plantar a la porteria de Moyá, al qual va superar amb l'exterior, amb subtilesa. Tan simple i tan difícil, perquè entre l'inici i la finalització de la jugada, Luis Suárez va ser imparable. Primer per la seva conducció, controlada malament pel seu compatriota Diego Godín; després amb la seva autopassada, que va doblegar amb rotunditat el montenegrí Stefan Savic; i després en la definició davant Moyá. El primer cop. Un golàs. També ho va ser el 0-2 de Messi. Si Suárez necessita poc per crear un gol, l'argentí encara necessita menys. Ni tan sols estar dins de l'àrea ni tan sols tenir el camí lliure ni tan sols una paret. Només una pilota a la vora de l'àrea que va perfilar i va enganxar amb l'esquerra, potent, al costat del pal, inabastable per al porter.
Un altre golàs i un altre exercici d'efectivitat, perquè el Barça, per sobre de tot, va ser eficaç, va aprofitar els seus moments, gairebé sempre a la contra, per dinamitar el pla de pressionar la sortida de la pilota de l'Atlètic, que va competir, va posar intensitat , va proposar atacs i no va trobar ocasions ni solucions...fins al segon temps.
Perquè, després dels seus intents improductius en atac, que la seva defensa no s'assembla en res a la que es veia com a exemple a tot Europa no fa molt de temps, de la inquietud provocada per Messi i Luis Suárez i que el partit se li escapava a tota velocitat, com probablement la final, va reaparèixer l'Atlètic, el que no es rendeix, el qual insisteix sense matisos, el que oprimeix al seu adversari.
Llavors, superat el cop moral dels dos gols, revitalitzat amb l'entrada de Fernando Torres pel croat Sime Vrsaljko, sí va ser l'Atlètic, entestat que ni el partit ni l'eliminatòria estaven acabades- I, alhora, va ser un problema per al Barcelona, ??que va patir infinitament més que en tot el primer temps del partit.
Encès el Calderón, refet l'Atlètic, va arribar l´1-2 en una jugada d'estratègia. La va posar Gabi Fernández a l'àrea, la va perllongar Godín des d'un costat i la va reblar a gol, des de l'altre, també de cap, Griezmann, desaparegut 45 minuts i omnipresent després, també en l'ocasió que va salvar miraculós després Jasper Cillesen. També hi va haver parades de Moyá, com el vol que va requerir una falta magistral de Messi, repel·lida entre la seva mà i el travesser; dues rematades de Fernando Torres; un xut del brasiler Filipe Luis; un altre de Griezmann i més setge de l'Atlètic, insuficient per igualar un partit encarrilat abans per Luis Suárez i Messi.
