Esther Guerrero somriu quan se li recorda el ressò que va tenir la seva imatge liderant durant molts metres, sense premi final, la seva sèrie de 800 en els Jocs Olímpics de Rio. Amb una marca, 2:01.20, allunyada dels registres de menys de dos minuts de la majoria de les seves rivals, l'atleta banyolina va accelerar la cursa de sortida, va marxar sola pel davant i, tot i passar els 600 metres destacada de la resta (1:31.49), va acabar fora de les semifinals (2:01.85). La polonesa Joanna Józwik (2:01.58) i la kenyana Winny Chebet (2:01.65) la van avançar al final i van aconseguir les dues places. «Encara avui penso que si aquell dia m'ho hagués cregut més, si no hagués corregut la darrera volta pensant "a veure quan m'atrapen aquestes", m'hauria classificat per a les semifinals», recorda Guerrero, gairebé mig any després de Rio, al voltant d'una carrera que, a més de donar-li els seus minuts de glòria mediàtica, li va servir perquè ella mateixa s'adonés que havia de fer un punt d'inflexió en la seva carrera: «Acabava de guanyar la subcampiona d'Europa de feia poques setmanes Amsterdam (la francesa Pallet, cinquena en la sèrie), tenia un 2:01 però sabia que valia més que aquesta marca i vaig tenir clar que aquest any valia la pena provar-ho».
Després dels Jocs, Esther Guerrero només va descansar quinze dies i, per primer cop en la seva carrera, va començar a preparar la temporada de pista coberta convertint l'entrenament en la prioritat de la seva vida. Continua treballant al CN Banyoles coordinant la secció d'atletisme -«però m'he tret moltes hores de feina i al club m'ajuden moltíssim perquè em pugui entrenar, i sobretot descansar, en les millors condicions»-; ha començat a fer treball de força «amb peses, per primer cop en la meva vida»; va, com a mínim un parell de matins, a fer les sèries a les pistes d'atletisme d'Olot. A més, té el suport d'una marca com New Balance per treure el cap en proves internacionals, com les de la setmana passada a Boston, i agafar més experiència internacional. Els resultats? Immediats. La setmana passada, invitada per New Balance, Guerrero va tenir una cursa perfecta a Boston, corrent contra altres atletes de la marca, i va batre la seva marca i el rècord català en els 800 metres amb 2:01.27. Va ser la millor marca europea i mundial de l'any. Ara és la segona, dijous la polonesa Joanna Józwik, precisament la guanyadora de la seva sèrie a Rio, va fer 2:00.91en un míting internacional a Düsseldorf. Un 2.01.72 que, amb marge per a la rebaixa perquè Guerrero ho ha aconseguit tot i passar per unes angines a principi de gener, que deixen l'atleta de Banyoles somrient quan mira de cara cap al seu gran objectiu de l'any: l'Europeu en pista coberta de Belgrad (3-5 de març). «Crec que és la meva prova d'aquest any, més que no pas el mundial de l'estiu a Londres pel qual demanen una marca de 2:01.00, perquè a Belgrad es podran comptar amb una mà les atletes que baixin dels dos minuts», assegura Guerrero, que amb Joan Lleonart, el tècnic que ha modelat el seu espectacularment creixement en els últims anys, estudien ara com arribar en les millors condicions possibles a Belgrad. «El dubte que tinc és que a l'Europeu sèrie, semifinal i final es fan en tres dies seguits, sense cap dia de descans, i no hi estic acostumada. A Boston, el primer dia vaig córrer molt bé en una cursa ideal, però l'endemà no m'aguantava (va fer un relleu amb l'equip europeu de New Balance), explica Guerrero que, amb la mínima a la butxaca, competirà poc abans de Belgrad. Demà, la banyolina no participarà en el 80o del Campionat de Catalunya, «faré el 400 per agafar una mica d'espurna»; però en canvi sí que farà dimarts vinent el 800 en el míting internacional de Sabadell. Després només correrà el míting de Madrid del 24 de febrer, segurament corrent la cursa de 1.000 metres en què Genzebe Dibaba provarà de batre el rècord del món: «La marca del pas del 800 compta sempre que acabis la cursa, a veure si puc aprofitar el ritme...».
Després ja arribarà Belgrad, la cita que Guerrero té al cap. «Encara que en Joan (Lleonart) pensa més en l'estiu, en baixar de 2.01, a agafar experiència internacional anant al Mundial de Londres.... Però jo crec que Belgrad pot ser la meva competició». Vagi bé o no l'Europeu, Esther Guerrero té molt clar el que no canviarà: entrenar-se i viure a Banyoles, treballar al Club Natació i preparar-se seguint les directrius de Joan Lleonart amb qui, tot i viure a Manresa, té contacte cada dia. Ni pensar-hi en centres d'alt rendiment o grups d'entrenament d'elit. «Estic convençuda que en el meu cas no m'aniria bé. A Banyoles estic perfecte per entrenar-me i, precisament, en el dia a dia d'entrenaments és amb el que més gaudeixo. I mentre gaudeixi fent el que faig, l'atletisme seguirà sent la meva vida».
