A Olot ningú oblidarà aquesta temporada si finalment l'equip la tanca amb l'esperat ascens a la Segona Divisió B. És el que tothom desitja. El premi gros. Sense l'objectiu a la butxaca, segurament que el temps acabarà enterrant tot el que han fet els de Calderé durant un grapat de mesos, que no és altra cosa que aconseguir uns números excel·lents. Passi el que passi, seria greu passar per alt la brillant trajectòria que l'Olot ha signat fins ara. Sobretot des del primer cap de setmana d'octubre. Després d'aquell 2-0 al camp de la Pobla de Mafumet, que no ha tornat a perdre. Han passat 129 dies. Més de 4 mesos i un total de 17 jornades. Una bestialitat. Estan els olotins a només dos partits de tancar una volta imbatuts. Els cal aguantar dues setmanes més. El primer obstacle, el d'aquest diumenge, a partir de dos quarts de cinc de la tarda, a Vilatenim.
Serà l'estadi del Figueres el que posarà a prova la ratxa de l'Olot. Una dinàmica de 17 setmanes sense perdre, amb 12 victòries i 5 empats, amanit tot plegat amb 36 gols a favor i tan sols 14 en contra. La Unió, molt més irregular i ara a terra de ningú (un onzè lloc amb 30 punts, a un munt del play-off i amb un coixí considerable amb el descens), tampoc ha perdut en el que portem de 2017. A més, ostenta un petit registre que pot jugar-li una mala passada als garrotxins aquest cap de setmana: cap dels conjunts de la demarcació que aquesta temporada ha trepitjat Vilatenim hi ha estat capaç de guanyar. El Palamós no va passar de l'empat sense gols (0-0), amb La Jonquera el partit també va acabar en taules (1-1) i el Peralada, instal·lat ben amunt a la classificació, hi va perdre (2-1).
