és enllà de la possibilitat que té aquest vespre l'Uni de guanyar la Copa de la Reina, cal subratllar que la possibilitat d'haver pogut organitzar el torneig a Fontajau ha de ser un orgull per a tots els gironins i per al bàsquet català. Feia 31 anys que aquesta competició no es disputava a Catalunya. La gent ha respost, el pavelló ha estat gairebé ple, i segur que avui l'entrada encara serà millor per intentar acompanyar les jugadores de l'Spar Citylift cap a un altre triomf històric per afegir al palmarès.

Dit això, toca parlar del partit. Han sigut 40 minuts molt emocionants, un fet que dona molta vida i que per a l'espectador sempre és agraït. L'Araski va competir molt i molt bé tot i haver disputat divendres el partit de l'eliminatòria prèvia, que també va ser molt disputat. No va ser fàcil guanyar. L'Uni va haver de remuntar i saber endurir el seu joc per poder acabar celebrant la victòria i la classificació per a la seva primera final de Copa. Aquí voldria destacar la potència física de les interiors de l'equip de Girona, com per exemple Coulibaly. Al final l'Araski també va notar el cansament acumulat de dos partits amb tanta tensió com els que li va tocar disputar en aquesta competició. I l'Uni va poder estar encertat en els moments clau, com en el triple de Jordana.

Per a l'Araski va resultar espectacular i fins a cert punt sorprenent per als aficionats el gran partit de Silva, una jugadora molt difícil de defensar perquè mai saps amb què et pot sortir. Pot penetrar, pot donar joc, pot tirar des de fora... és molt ràpida, alegre, agressiva. Va estar molt bé.

Potser a l'Uni li va pesar massa el nerviosisme. Però no deixa de ser normal. L'equip duia molt temps esperant l'arribada de la Copa, de jugar-se un títol com aquest a Fontajau. Tothom ha donat un valor molt gran a la competició i només cal esperar que aquest vespre, superada l'emoció del debut, les jugadores puguin estar més tranquil·les. Suposo que aquest neguit també explica el desencert en el tir exterior que va tenir l'equip, amb només 5/27 triples. A mesura que passaven els minuts i els nervis anaven creixent, més es fallava. No és gaire normal perquè l'Uni normalment té encert des de fora. L'important és que al final els tirs decisius van acabar entrant.

Avui es presenta una jornada per a la història. Ha de ser una festa per al bàsquet gironí i per al bàsquet català. Al matí el Citylift GEiEG Uni Girona infantil jugarà per acabar tercer en la primera Minicopa. Ha sigut una decepció per a les jugadores no ser a la final, però han de veure que encara queda un partit i que s'ha de mirar de guanyar. Ens agradaria que vingués molta gent a la pista d'escalfament de Fontajau a animar. I al vespre la cita és indispensable. La primera Copa de l'Uni està en joc.