Quaranta cinc minuts abans de començar la final encara s'estaven venent entrades a les taquilles de Fontajau pel partit entre l'Spar Citylift Girona i Perfumerias Avenida. La ciutat tenia ganes de ganes veure l'equip d'Èric Surís en la seva primera final a la Copa de la Reina, i més si es té en compte que s'enfrontava al que ja s'ha convertit en el gran rival en la competició nacional. Molts seguidors van voler donar suport a les gironines lluint bufandes, samarretes i maquillatge amb els colors del club.
També a l'entrada s'entregaven fulles amb instruccions per seguir l'animació. Conscient de la importància de l'aspecte ambiental la graderia va deixar clar en la prèvia que seria protagonista de la jornada des de la sortida dels dos equips a la pista, primer amb una escridassada al conjunt dirigit per Miguel Angel Ortega i després ovacionant a les anfitriones a l'escalfament.
Moltes personalitats a llotja
Entre les moltes personalitats que no es van voler perdre la cita a més del president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa, a la llotja hi havia el Secretari General de l'Esport, Gerard Figueras, delegat del Govern espanyol a Catalunya, el gironí Enric Millo i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. I altres entitats esportives van estar representades pels presidents de Girona FC i GEiEG, Delfí Geli i Francesc Cayuela.
També jugadores d'equips de Lliga Femenina com la pivot vallesana de Mann Filter Lucila Pascua o l'exjugadora de la Cellera de Ter, Elsa Donaire. Amb la mascota Txan-Txan esperonant a l'afició, les alineacions es van recitar enmig d'un ambient ensordidor, i just abans del inici del partit tot el pavelló es va arrencar en un crit conjunt d'"independència".
Cada possessió de Perfumerías Avenida anava acompanyada d'una xiulada, i les primeres cistelles del Spar Citylift Girona en dos tirs lliures d'Ifi Ibekwe es van celebrar amb eufòria. Esclat també amb el 2+1 que Mima Coulibally va aprofitar per posar el primer avantatge local al marcador als quatre minuts de joc. La pressió es notava en cada acció, especialment en el primer quart. L'empenta de Roso Buch i la lluita de Coulibally en cada rebot rebien un aplaudiment.
Mentrestant es podia veure el director general del club, Xavier Fernández traient el cap en una de les cantonades del pavelló seguint amb nervis l'evolució del partit. En l'últim minut una cistella de Leo Rodríguez i dos tirs lliures de Ibekwe van mantenir intacte la confiança dels seguidors. En el descans el 'Bon dia' de Els Pets es va viure com una festa. Havent una diferència mínima al marcador Haley Peters va aixecar al pavelló anotant un triple que empatava el partit al començament del segon quart.
Fontajau tenia ganes de bàsquet i coincidint amb un temps mort els més de quatre mil espectadors va seguir una onada que va fer vàries voltes al pavelló. A la tornada Ibekwe va despertar la graderia amb un triple que juntament amb dos punts de Peters posaven la màxima diferència al marcador favorable a les gironines +8. L'aparició de Silvia Domínguez va refredar l'ambient a cinc minuts de la mitja part. Però ahir l'Spar Citylift Girona no s'assemblava en res al del dia abans en la semifinal davant Araski, i va convertir els nervis en motivació.
Els crits d"Uni Girona" a dos minuts del descans i 'L'Empordà' de Sopa de Cabra van seguir donar pas a un dels moments claus del partit, quan Avenida va notar la pressió fallant diversos llançaments i les gironines van marxar als vestidors amb onze punts d'avantatge. El salt amb el que Surís i el seu cos tècnic van celebrar l'última cistella de Alminate demostrant la il·lusió que l'equip tenia d'aixecar el títol.Homenatge a tres històriques
La final també va tenir temps per un merescut homenatge a les jugadores internacionals i pioneres del bàsquet a la província de Girona, Anna Junyer, Lolita Iglesias i Carme Vilagran que van rebre de mans del president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa i d'altres personalitats una rèplica de la pàgina dels diaris de l'època on s'explicaven els seus mèrits esportius. Aquí fins i tot les aficions de la resta d'equips participants a la Copa de la Reina es va sumar al reconeixement.
La graderia no va desconnectar i amb una doble cistella de Leonor Rodríguez al inici del tercer quart va començar a creure pròxim el somni de la Copa. La realitat és que encara quedava molt i el rival tenia intenció de baixar els braços, i en un parcial de 12-0 va silenciar de cop la xiulada de l'afició. Un altra dels moments claus de la final, a sis minuts d'acabar-se el tercer quart la graderia va fer-se sentir en cada jugada aliena a la remuntada de Perfumerías i a una sèrie de decisions arbitrals que no van agradar.
El parcial en contra creixia, i una cistella de Leonor Rodríguez sota tauler i un triple de Noemí Jordana quan les d'Èric Surís més ho necessitaven. La final estava oberta, i es van començar a veure el primers rastres de l'afició d'Avenida al pavelló, tot i que en els dies previs a la competició havien assegurat que com a senyal de protesta no animarien. Mentrestant les aficions de Gernika i Araski seguien atentament l'evolució del partit.
Amb cada esclat del públic apareixia Silvia Domínguez per calmar els ànims amb un recital de joc en forma d'assistència, llançaments o entrades a cistella per arribar al final del tercer quart cinc punts per sota i amb la sensació que per primera vegada la Copa de la Reina podia marxar de Fontajau. Estava tot per decidir-se i només quedaven deu minuts per saber qui seria el guanyador del torneig, un dubte que l'equip de Miguel Angel Ortega va voler esvair amb un inici de quart decisiu.
A cada cistella de Perfumerías s'anava engrandint l'ombra de la derrota, però no del fracàs, i per això la graderia va continuar animant a les seves jugadores i agraint-los l'esforç. Malgrat la sensació que s'escapava una ocasió immillorable d'aixecar el títol ningú es va voler aixecar de la seva cadira fins al final. Els l'Spar Citylift Girona va tenir un últim alè d'esperança apropant-se al marcador i el públic li va premiar posant-se dret per ovacionar el seu equip. La decepció no va eclipsar l'orgull de sentir-se de l'Uni. Una gran final!
