Spar Citylift Girona tenia una gran oportunitat d'endur-se per primera vegada la Copa de la Reina, a més davant la seva afició. Hauria estat sense cap mena de dubte una gran recompensa al gran treball que l'equip i el club han esat fent durant anys. Tots sabíem que no seria gens fàcil, i més davant el totpoderós Perfumerías Avenida de Salamanca. Centrem-nos en la gran final. Un duel que presentava un gran aspecte a les graderies de Fontajau que, tot i poder veure's per televisió, 4.200 persones es van aplegar per veure el millor bàsquet femení del moment.
El duel va començar amb l'Uni ficat en el partit i amb més ritme que el Perfumerías. Això va permetre veure les gironines per davant i era lògic, ja que eren millors sobre el parquet de Fontajau. Les de Salamanca veien com l'Uni era intens i dominava el rebot, res a dir del joc que meravellava per instants tota una ciutat que desitjava veure com el seu equip aixecava el trofeu en la primera final d'aquesta competició. El problema va arribar amb el parcial de 17-0 que les salmantines van aconseguir davant el neguit de tots, que ens preguntàvem com podien remuntar d'aquesta manera. Perfumerías va començar a mostrar el seu joc pressionant i amb totes les seves armes a ple rendiment. L'exhibició de Silvia Domínguez va ser un anar i venir per tots costats, des de sota cistella fins a capturar rebots. Això va anar lligat a un desencert de l'Uni, que tampoc disposava d'accions fàcils. Elles també posaven moltes mans. Una llàstima, la «nostra» Copa no es queda a casa però esperem que la propera, als play-off, sigui la bona.
