El dia que pitjor es va jugar, el Girona va guanyar «com sempre» a Montilivi. Perquè després de set triomfs seguits a casa, l'afició ja s'ha acostumat a veure victòries. I es comença a convèncer que aquest ha de ser l'any. Quan no és un autogol del porter rival, és una aparició miraculosa d'un central.

La victòria contra el Valladolid de fa 15 dies havia permès al Girona igualar els sis triomfs seguits a casa que havia aconseguit, en dues sèries, l'equip que entrenava Rubi la temporada 2012-13. La segona semblava que es podria allargar a 7 però el Girona va ensopegar amb el Xerez, cuer i desnonat (2-4) i va llançar bona part de les opcions de pujar directament. Aquesta vegada l'equip que dirigeix Pablo Machín ha fet els deures. I la setena va caure ahir, per la mínima, contra el Mallorca. Abans s'havia superat el Lugo (3-1), el Llevant (2-1), el Nàstic (4-2), el Còrdova (2-0), el Sevilla Atlètic (2-0) i el Valladolid (2-1). És la millor ratxa com a local en l'època moderna a Segona d'un Girona que havia arribat a fer sèries de 9 triomfs seguits el curs 1940-41, i de 7 el 1950-51.

Els més de 5.700 espectadors que van anar ahir a l'estadi, segona millor entrada de la temporada només superada pels 6.200 que van assistir a la visita del Llevant, van sortir del camp eufòrics, a pesar del mal partit que s'havia vist. D'aquí a uns dies ja ningú ho recordarà, més enllà dels tres punts que impulsen l'equip fins als 49, a l'espera del que facin els dos grans perseguidors, Cadis i Getafe, contra Reus i Oviedo, respectivament. Avui, la pressió la tenen ells.

Juanpe, l'heroi del partit d'ahir gràcies al seu miraculós gol al minut 88, admetia als vestidors que «les coses no ens havien sortit com solen fer-ho a casa. Aquí normalment sortim al camp generant una allau de joc, però la veritat és que hem estat imprecisos. Però al final el gol ha arribat en una jugada d'estratègia. I mentre arribi el gol, tant és com sigui».

Dos minuts abans, en una jugada molt semblant, Cabrero havia enviat a córner un altre remat de cap de Juanpe «que m'ha semblat encara més clar que el del gol». Segons va explicar el central «al final hem hagut d'explotar un recurs menys habitual, però que també practiquem, i hem pogut sumar una victòria molt important».

La immaculada trajectòria del Girona a casa també s'exemplifica amb el fet que en els últims 14 mesos només hi ha perdut un partit, contra l'Osasuna, en la final del play-off d'ascens de la temporada passada (0-1).