La secció quarta del Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat el processament com a persona jurídica del Futbol Club Barcelona per estafa i corrupció entre particulars en el fitxatge del jugador Neymar da Silva Júnior el 2011, quan jugava al Santos brasiler.

En un mateix acte, la Sala ratifica també els processaments de la mare del jugador, Nadine Gonçalves, i l'empresa familiar N&N, per aquests fets en rebutjar els recursos interposats per les seves defenses, si bé encara falten per resoldre els del propi davanter, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor, Sandro Rosell.

El Barça va demanar l'arxiu de les actuacions que a ell l'afecten en considerar que d'allò investigat "no es demostra l'existència d'un fet delictiu" propi del club, al·legació que la Sala no acull.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va dictar al novembre l'ordre de processament o de transformació en procediment abreujat d'aquestes diligències que es van obrir, arran de l'admissió d'una querella de l'empresa DIS, propietària del 40% dels drets federatius.

De la Mata va adoptar aquesta decisió després que la Sala penal li ordenés reobrir la causa el mes de setembre passat i continuar les diligències pel tràmit del procediment abreujat.

El jutge, en contra del criteri del fiscal, va arxivar la causa en considerar que les conductes denunciades -els contractes de traspàs del jugador subscrits el 2011 i 2013-, si bé poden tenir "repercussions esportives, ètiques i disciplinàries", no encaixen en un procediment penal.

Una vegada assumit el criteri de la Sala, De la Mata va processar a Neymar, els seus pares i els responsables del club amb l'argument que el contracte signat el 2011 pel que el davanter rebria 40 milions d'euros per fitxar en el futur pel Barcelona "hauria alterat el lliure mercat de fitxatge de futbolistes".

Això "a l'impedir que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència, de manera que s'obtingués més quantitat econòmica pel traspàs", constituint el delicte de corrupció entre particulars.

"Si l'objectiu d'aquest contracte va ser directament alterar el mercat de fitxatges de futbolistes, segons estima la Sala, llavors és raonable pensar que els dos directius que van intervenir en la seva firma", Rosell i Bartomeu, llavors president i vicepresident, respectivament, "van ser responsables d'aquesta decisió, de la firma del contracte i conscients d 'aquesta finalitat il·lícita", afegeix.

L'actuació dels dos directius es va realitzar sense informar a la Junta Directiva, ni al Sants, ni a DIS com propietària del 40 per cent dels drets federatius del jugador, i tot això mentre aquest tenia contracte en vigor amb el club brasiler.