havia explicat en els últims dies i ahir ho va confirmar el mateix protagonista, que ara fa dues setmanes, a l'estadi de los Juegos Mediterráneos, Jonás Ramalho va arribar al vestidor en el temps de descans sense poder moure el braç. Una trompada rebuda durant la primera part li havia afectat de manera greu l'espatlla, i era poc menys que inviable que jugués el segon temps.

Però el mateix jugador va demanar que se l'infiltrés i, un cop punxat, va jugar tota la segona part sense que ningú notés les seves mancances. Una setmana després, el central de Barakaldo va ser suplent contra el Mallorca i ahir va tornar a aparèixer a l'onze inicial al mateix nivell que ha estat demostrant durant tota la temporada.

L'acció de Ramalho al camp de l'Almeria demostra dues coses clares. La primera, la gran dificultat que hi ha per jugar en aquest Girona actual i que per tant ningú vol donar avantatge als altres companys pel risc de perdre el lloc. La segona cosa demostrada i la més important, és la implicació de Ramalho, que en aquest cas es pot fer extensiva a tota la plantilla. L'actual equip del Girona posa l'esforç i el patiment personal amb benefici d'una sola causa: la de l'equip. Aquesta és segurament una de les claus que té el Girona aquesta temporada, però que també ha tingut en els últims exercicis i seria injust, si això és així, no atribuir-li la part que li toca al cos tècnic per aconseguir que els egos personals desapareguin en benefici del grup.

Per això el Girona encadena una nova jornada assegurant el segon lloc, després d'un altre triomf molt treballat i aconseguit amb dos gols en el tram final del partit. Si fa o no fa, un desenvolupament similar al d'una setmana abans a casa contra el Mallorca.

Amb el 0 a 2 d'ahir, el Girona aconsegueix també dues fites importants. La primera, els 52 punts que li donen la salvació matemàtica i la segona, guanyar amb la vestimenta del City de Montilivi, cosa que fins ara no havia fet anteriorment.