Per a elles tot és nou. I ho viuen amb aquella mateixa il·lusió que els nens hi posen el dia de Reis. Aina Planiol (CPA Olot) i Maria Font (CPA Girona) ja el van tenir fa mesos, el seu regal. Va ser quan els seus clubs els van comunicar que aquest 2017 farien el salt als primers equips. Que passarien a competir per guanyar Europeus i Mundials, vaja. Amb 14 i 13 anys, respectivament, combinen els estudis d´ESO amb l´exigència dels entrenaments i les competicions. El patinatge en grups de xou continua sent un esport amateur que requereix moltes hores de treball. I han assumit un repte que dissabte escriurà un nou capítol a Lleida, en el campionat d´Espanya.

La història de Planiol, filla de l´entrenador i coreògraf de l´Olot, Ricard, i Font, és comuna en els inicis. «Som grans amigues, ens busquem a tots els campionats per desitjar-nos sort i fer-nos fotos», diu la patinadora del Girona. La rivalitat queda reduïda, doncs, a uns quants minuts sobre la pista, durant l´execució del disc. Totes dues van començar la seva formació al Girona. «Jo patino perquè m´agrada, no perquè el meu pare m´ho hagués imposat. De fet, quan tenia 5 anys i vaig demanar si ho podia provar, va ser ell qui em va dir que comencés al CPA Girona, perquè jo veiés per mi mateixa, sense que ell hi fos pel mig, si m´agradava. I em va encantar. Després, més endavant, va ser quan vaig fer el salt a l´Olot, un cop vaig tenir clar que era el que volia», explica aquesta estudiant de 3r d´ESO de Vidreres. Font afegeix que van entendre el canvi: «És normal que si el seu pare està a l´Olot vulgui patinar amb ell».

L´any passat Planiol ja competia en grups de xou juvenils i fa uns mesos el seu pare (i entrenador, al costat d´Esther Fàbrega) li va comunicar que passaria a patinar a nivell absolut. Maria Font, estudiant de 2n d´ESO a l´IES Montilivi de Girona, en canvi, competia en individual. A l´estiu li van suggerir que potser faria el salt al primer equip de xous, el subcampió del món de la modalitat. I així va ser. De veure l´últim Mundial de Novara des de la grada, animant, a comptar els dies que queden per assegurar el bitllet per ser a la Xina, competint.

Patinar en dos equips que aspiren a tot requereix sacrificis. D´entrada no és fàcil combinar aquest esport a alt nivell amb els estudis, i encara menys, fer-ho venir bé per quedar amb els amics. El CPA Olot s´entrena els divendres i els dissabtes, i quan s´acosten les competicions també els diumenges. No queda més cap de setmana. El CPA Girona treballa els dimecres, els dissabtes, algun diumenge i, en temporada alta, fins i tot els dilluns i els dijous. Font va renunciar la setmana passada a anar a esquiar amb l´institut. «Tenia entrenaments que no em podia perdre i, a més, el risc de lesió era massa alt», reflexiona amb una maduresa impròpia dels 13 anys.

La patinadora del CPA Girona, per postres, combina patinatge i estudis amb una altre passió, el ballet, que va descobrir amb 3 anys. Ara dubta cap on fer camí. Segons ella «quan era més petita volia ser ballarina, però ara el risc d´haver de deixar el patinatge, m´ho fa repensar». I és que per l´alt nivell que té, podria tenir opcions de fer carrera en el ballet, però això requeriria marxar a l´estranger (París, Londres, Nova York), no gaire tard. Sobre la taula també hi ha quedar-se, seguir patinant i ballant a Girona, i estudiar per ser mestra d´educació física.

Planiol, per la seva banda, diu que encara no sap a què es dedicarà, tot i que l´atrau més el món de les lletres (relacionat amb les llengües), que les ciències. Ara que treballa a les ordres del seu pare explica que el coreògraf que ha fet guanyar 10 mundials al CPA Olot està «entregat a la seva passió, hi dedica moltes hores i li agrada moltíssim. Exigent? Molt, però també t´ajuda en tot».