Un gol de Sergi Roberto, al minut 95, va desfermar la bogeria al Camp Nou, on el Barcelona va protagonitzar una remuntada fins ara mai vista en la història de les competicions continentals, ja que va capgirar el 4-0 de l'anada amb un 6 -1 després d'aconseguir tres gols en els últims set minuts. Va ser el partit apoteòsic que li faltava a aquest equip, una delirant golejada que semblava impossible després del resultat de París però també ahir, quan després d'avançar-se per 3-0, un gol d´Edinson Cavani al minut 62 semblava acabar amb les esperances dels blaugrana, que necessitaven tres gols més per ficar-se a quarts de final.

El Barça va creure quan pitjor ho tenia. El PSG s'havia refet, però llavors va aparèixer el talent i la persistència de l'equip de Luis Enrique, un tècnic que des de fa dies anunciava que el seu equip tindria el seu moment en el partit, i no es va equivocar. Amb 3-1 en el minut 88, la sort semblava clarament a favor dels francesos. Però llavors Neymar va encertar en un perfecte llançament de falta (4-1), en la següent acció Luis Suárez va ser entrat amb falta a l'àrea i el brasiler va encertar des del punt de penal (5-1, min.90). I aquí va començar l´èpica.

Cinc minuts d'afegit van donar per a molt. El Barça es va bolcar, Gerard Piqué va jugar de nou i Ter Stegen va anar a rematar un parell d'accions. Quan el temps es consumia, Neymar va posar una pilota a l'àrea i Sergi Roberto la puntera per portar el deliri, l´èxtasi, l´apoteosi, al Camp Nou (6-1, min.95). Per contra, el PSG quedava desesperat, sense entendre com podia haver deixat escapar una eliminatòria tan a favor.

El Barça va remar i va creure en les seves possibilitats des del primer minut. Tenia clar el com i també el talent, però l'empresa era molt complexa, perquè pràcticament era un impossible capgirar el 4-0 de París, i menys quan Cavani va marcar el 3-1 al minut 62.

A punt l'escenografia, disposada una alineació molt ambiciosa, el Barcelona va sortir com un coet. Va dibuixar Emery un plantejament molt conservador, pràcticament amb cinc mitjos i quatre defenses, i quan els parisencs van voler adonar-se´n ja perdien per 1-0 i només s'havien disputat tres minuts. Luis Enrique no havia amagat les seves intencions des de feia setmanes i va posar un 3-4-3. Tres centrals i un mig del camp poblat per tenir superioritat, que apareguessin els seus millors homes en atac, anticipar les accions en defensa i, sobretot, tenir paciència.

A la primera aproximació del Barça, Luis Suárez va demostrar el seu instint golejador. En una acció embolicada a l'àrea, Thiago Silva no va poder aclarir i l'uruguaià es va avançar-se a tots per marcar (1-0). La pilota no li durava gens als francesos, que no podien combinar ni una passada. El Barça, sense desesperar-se, buscava espais, però no acabava de trobar-los, tampoc apareixia Messi que, de mitja punta, es perdia entre la densa defensa del PSG.

En la primera mitja hora, els de Luis Enrique van arribar amb jugades de pilota parada i en alguna acció individual. En la seva primera aproximació, el PSG va reclamar un penal de Mascherano, aquesta va ser l'única aportació en atac dels d'Emery en el primer temps. Apresa la lliçó de la paciència, el Barça es deixava l'ànima en cada acció, sobretot de la seva tripleta de centrals que ahir havia de ser tan decisiva com el trident en atac. El guió estava perfectament dibuixat, el PSG buscava una contra per liquidar el partit, però les seves bales eren de fogueig. Al quart d'hora, Messi, poc participatiu fins llavors, va disposar d'una falta a la frontal que va sortir prop de la creueta de Trapp, i dos minuts més tard, Neymar, que encarava una i altra vegada Meunier, va enganxar un xut llunyà que va sortir fora per poc.

Malgrat el domini, malgrat les ràpides recuperacions en camp contrari, el Barça no acabava de tenir oportunitats clares. El PSG ho va fiar tot a alguna acció de Cavani. El seu mig del camp no va oferir més que brega i el Barça va seguir a la seva, va jugar amb paciència i amb el rellotge, com si tingués tot el temps del món per signar la remuntada.

Si l'1-0 va arribar en una acció de nou de Suárez, el 2-0 es va produir en una acció de fe d'Andrés Iniesta. El capità del Barça va anar a buscar una pilota a l'àrea que havia deixat passar Suárez i va tocar la pilota amb el taló per posar-lo dins l'àrea. Kurzawa, que passava per allà, va badar i es va introduir la pilota en la seva porteria (2-0, min.40).

Amb la meitat del partit jugat, el Barça tenia mitja feina feta, tot semblava perfectament calculat, però encara es va posar més bé als cinc minuts del segon temps, quan els blaugranes van marcar el tercer de penal. Va ser en una acció d'Iniesta sobre Neymar, va relliscar Meunier i va fer caure el brasiler, desequilibrant-lo amb el cap i el cos. L'àrbitre inicialment no va assenyalar res, però a instàncies del jutge de gol sí que ho va fer. Messi no va fallar (3-0) i amb 40 minuts per jugar, al Barça li faltava un gol per igualar l'eliminatòria.

Però des de l'inici del segon temps, alguna cosa havia canviat. Emery havia vist que el camí per passar l'eliminatòria no era penjar al seu equip del travesser de Trapp, va posar en joc Di Maria per Lucas, el seu equip va pressionar més amunt. Va trobar Cavani i les ocasions van arribar per als parisencs. I l´uruguaià, al minut 62, refredava la caldera del Camp Nou fent el 3-1 que semblava definitiu.

Va ser dur el cop pels blaugrana, que ja s'enfrontaven a un impossible, perquè havien de marcar tres gols més per passar l'eliminatòria, i el partit semblava que s´aniria morint a poc a poc. El Barça es movia per inèrcies i no tenia ocasions clares. El PSG ja feia estona que s'havia tornat a tancar darrere, però va aparèixer la genialitat de Neymar, que va transformar amb mestria una falta per marcar el 4-1 al minut 88.

L'equip va creure i el Camp Nou el va catapultar. Luis Suárez va ser entrat amb falta per Marquinhos en el minut 90 i el brasiler va anotar de penal el 5-1. Amb cinc minuts per jugar tot era possible i Sergi Roberto va obrar el miracle, de nou en una acció en què Neymar va ser determinant. Tres gols en set minuts classificaven el Barça. El brasiler li va posar la pilota i el del planter amb la puntera va batre Trapp en l'últim sospir. El Camp Nou no s'ho creia, el PSG tampoc. El Barça va fer història.