La recent celebració a Fontajau de la Copa de bàsquet femení va permetre al president de la Federació Espanyola, l'exjugador Jorge Garbajosa, conèixer més una ciutat que, tot i haver-la visitat quan jugava el Madrid o a l'Unicaja, no havia passat mai de l'hotel i del pavelló. Garbajosa va trobar-se una Girona que, en paraules seves, li recordava Treviso, on ell havia viscut quatre anys quan militava en una Benetton que llavors era un dels equips més potents del bàsquet europeu. Atractius turístics a banda, i aquí també influenciat pel seu amic Marc Gasol, Garbajosa comparava Girona i Treviso per les característiques de dues ciutats que, amb menys de 100.000 habitants, poden tenir diferents equips d'elit però que, en canvi, ningú atabali massa les seves estrelles quan van a fer un cafè. Allò que tant, en el seu moment, va atraure Lance Armstrong i encara, a hores d'ara, enamora Marc Gasol. En l'època de Garbajosa, Treviso, que encara és més petita que Girona, volta els 80.000 habitants, tenia un equip de bàsquet de primer nivell; un equip de futbol que, llavors, solia jugar a Segona Divisió però que acabaria pujant un any a Primera; i un potent equip rugbi habitual a Europa. Pot semblar molt per a una ciutat relativament petita, però, menys, realment menys, del que va camí d'haver-hi a Girona.

Amb onze punts de marge sobre el tercer classificat a manca de tretze jornades, el Girona que entrena Pablo Machín cada dia que passa té més números de trencar el gran mur de l'esport gironí, de la ciutat i de la demarcació: tenir futbol de Primera Divisió. Fundat el juliol del 1930 en un bar de La Rambla, el cafè Norat, el Girona FC no havia viscut mai una situació esportiva, social i econòmica com la que gaudeix a dia d'avui. A punt de pujar a Primera, tancada la inscripció de nous abonaments per falta de lloc a l'estadi de Montilivi, i amb expectatives de futur molt dolces tant pel que financerament comporta pujar a la màxima categoria on es trobaria amb un contracte per drets televisius, com per la seva relació amb una de les entitat milionàries del futb0l actual: Manchester City. Un salt en el futbol, de les enormes dimensions que suposa veure Messi i Cristiano Ronaldo a Montilivi, que, de cap de les maneres, és un bolet solitari en una ciutat, Girona, que és capaç d'omplir un pavelló de 5.000 localitats per veure bàsquet femení; que d'aquí a poc temps tornarà a tenir bàsquet masculí de la mà d'un referent com Marc Gasol, i que és un enorme pol d'atracció com a escenari dels entrenaments d'esportistes internacionals d'alt nivell. Després de guanyar la lliga fa dos anys i organitzar, i perdre, la Copa fa menys de dos mesos, l'Spar Citylifft Girona té molts números de tornar a jugar l'Eurolliga l'any vinent. Més aviat que tard, però, probablement, l'Uni no estarà sol en el bàsquet professional a Girona perquè Marc Gasol té al cap muntar un equip sènior, d'entrada competint a LEB, a la seva escola, amb el llaminer al·licient, segons va explicar ell mateix fa unes setmanes en una entrevista al Dominical de La Vanguardia: «Tinc un club a Girona i el que vull és jugar un any allà com a mínim. L'únic que, de manera egoista, demano al bàsquet és tenir salut per poder fer-ho».

Futbol, bàsquet femení, bàsquet masculí, els dos equips d'hoquei del Girona -el masculí lluitant per mantenir-se a la màxima categoria i el femení camí de tornar-hi- o el GEiEG de rugbi a Divisió d'Honor femenina són els principals referents gironins en competicions estatals. Però, Girona és més. A la ciutat també hi ha un ambiciós projecte en el món del motociclisme, ETG Racing, que, a més de formar mecànics per a equips de competició, treu bons resultats en el Campionat d'Espanya de Velocitat i que, aquest 2017, també serà en el mundial de Superbikes amb les Kawasaki que pilotaran el banyolí Xavi Pinsach o l'exmundialista Ana Carrascosa. Una Girona que té les subcampiones del món de patinatge artístic en grups de xou, i que surt en massa al carrer cada cop que hi ha una cursa popular. Uns carrers que coneixen bé el campió de les dues últimes edicions del mític Ironman de Hawai, l'alemany Jan Frodeno, i una llarga colònia de ciclistes com, per exemple, l'irlandès Dan Martin, que diumenge va acabar tercer a la general de la París-Niça. Una ciutat seu d'entrenaments d'esportistes d'alt nivell que afavoreix la implantació a Girona de centres d'entrenaments especialitzats com Cenit o mèdics com Sportcat.