El vint-i-sis de maig de 1959, Espanya va perdre un partit al Parc dels Prínceps per 4-3 i el migcampista vidrerenc del Barça Martí Vergés va ser l'autor d'un dels tres gols de la selecció espanyola. Va ser el 4-3 en el minut 88. Un gol que va no servir per remuntar el partit, els jugadors francesos liderats pel mítics Fontaine i Kopa ja l'havien deixat encarrilat amb el 3-1 de la primera, però sí que va passar a la història com el primer gol marcat per un futbolista gironí amb la samarreta de la selecció espanyola absoluta. Tres mesos més tard, el 13 de març de 1960, Martí Vergés va marcar el seu segon gol amb Espanya. Va ser a Barcelona, al mateix Camp Nou que veia jugar Vergés amb el Barça, en una victòria contra Itàlia per 3-1. A l'inici de la segona meitat, Martí Vergés va empatar a 1 després que els italians s'haguessin avançat a la primera; més tard Di Stéfano i Eulogio Martínez completarien el 3-1 final. Aquest dimecres, cinquanta-set anys més tard d'aquell gol de Vergés al Camp Nou, un altre futbolista gironí va tornar a marcar un gol amb la selecció espanyola. Va ser el davanter del Milan Gerard Deulofeu (Riudarenes) en la victòria d'Espanya per 0-2 a París. En aquest cas no al Parc dels Prínceps, on va marcar Vergés el 1959 i actual escenari dels partits del PSG; sinó al més nou Stade de France.

Martí Vergés i Gerard Deulofeu són dos dels vuit futbolistes gironins que han estat internacionals absoluts amb Espanya (Domènec Balmanyà és l'únic gironí que ha estat seleccionador espanyol absolut de futbol). Però cap dels altres sis va arribar a marca cap gol. Els dos primers, el guixolenc Conrad Portas i l'escalenc Pere Solé, van jugar-hi abans de la Guerra Civil; dos partits en el cas de Portar i quatre en el cas de Solé que anys més tard seria entrenador del primer equip de l'Espanyol en dues curtes etapes (la darrera en la segona volta de la temporada 63/64).

Un parell de dècades després dels partits dels pioners Portas i Solé, Josep Puig «Curta», nascut a Sant Martí de Llémena però criat a Salt, va jugar tres partits amb la selecció espanyola entre el 1947 i el 1948. Curta, un defensa, no va marcar cap gol. Almenys a la porteria contrària, perquè se'n va fer un en pròpia porta en l'empat a 3 contra Suïssa el juny de 1948 a Zuric. Dos anys després, just abans del Mundial de Brasil, un altre defensa gironí, en aquest cas de Blanes i de l'Espanyol, s'estrenaria amb Espanya. Era José Parra. Un mite de l'Espanyol dels anys cinquanta amb 216 partits a Primera Divisió, Parra era un defensa central molt elegant i tècnic que, però, tampoc va marcar cap gol en els set partits que va jugar amb la selecció espanyola (5 en aquell mundial de Brasil).

Després de Parra el següent a la llista va ser l'esmentat Martí Vergés. El de Vidreres va jugar 12 partits a cavall de final de la dècada dels cinquanta i principi de la dels seixanta (inclòs el Mundial de Xile del 1962). I va marcar dos gols contra França i Itàlia.

Entre Vergés i Deulofeu només dos gironins varen aconseguir ser internacionals absoluts: Miquel Soler i Delfí Geli. L'actual president del Girona va jugar 4 partits (entre els anys 1992 i 1993); i el lateral d'Hostalets d'en Bas 9 (entre el 87 i el 91). Ni Soler, ni Geli van marcar cap gol amb la selecció espanyola.