Amb 34 anys, Èric Surís encara el tram final de la seva primera temporada com a tècnic professional amb l'aval d'estar completant un molt bon any - l'equip només va perdre un partit de l'Eurocup (contra un AGÜ Spor turc ple de jugadores de la WNBA) i ha arribat a la final de Copa per primer cop en la història del club -, però amb la pressió que tothom dona per feta una nova final de lliga contra l'Avenida. «L'eliminatòria contra l'Araski serà dura i haurem de suar per passar-la», apunta Surís que, com totes les jugadores de la plantilla de l'Spar Citylift Girona, no té contracte amb el club per a la temporada vinent

Dissabte comencen les semifinals rebent l'Araski a Fontajau després d'unes setmanes on han competit poc. Com estan?

L'equip està molt bé. Hem pogut centrar-nos a mirar-nos el mèlic per treballar, millorar i corregir tot allò que havíem de corregir. Estem treballant bé i ara, aquesta setmana, ja anirem apujant el contingut d'anàlisi del rival en el nostre treball. I, a diferència de la temporada passada, arribem al play-off sense lesions i amb més efectius.

A la lliga passa com a la Copa. Des de fora tothom espera una final Girona-Salamanca. Està clar que la pressió és per a l 'Uni i no per a l'Araski.

A l'Uni treballarem per intentar entrar a la tercera final consecutiva. És evident que tenim aquest punt de pressió d'haver de guanyar l'Araski, però, al cap i a la fi, és la mateixa pressió que hem tingut tota la temporada i l'hem d'aguantar. Tant a l'equip com a l'entorn hem d'aprendre i estar una mica escarmentats tots plegats que no podem donar per guanyats els partits contra un rival que juga bé, que és intens i que defensivament és molt agressiu. L'Araski és un equip molt unit, que juga com una pinya i que tindrà el suport de la seva afició... S'han carregat el Gernika 0-2 i ja van ser semifinalistes per mèrits propis a la Copa. Hem de fer autocrítica, tant a l'equip com a l'entorn, i saber veure que l'altre equip també juga.

Van fer una bona Eurocup, perdent només conta un rival molt potent (AGÜ Spor); i van caure en la final de Copa contra un altre gran del bàsquet europeu (Salamanca). La temporada és bona, però no té la por que si no fan un bon «play-off» aquest bon any quedi ara amagat? O que la gent no el valori prou?

Sí. Està sent una molta bona temporada. L'exigència a nivell de club i d'equip de voler guanyar-li títols a l'Avenida és l'actitud que ens fa ser a dalt. Per això pretenem ser a la final per tercer any consecutiu, però també toquem de peus a terra i sabem que Salamanca porta gairebé dues dècades jugant gairebé sempre la final i nosaltres estem en aquest procés de creixement de club i hem de valorar que anem en el camí correcte.

I quin és el camí correcte?

El que hem anat fent. Hem de valorar que hem aconseguit 21 victòries en lliga regular, tenint compte que hem jugat competició europea amb el desgast que això comporta per quantitat de partits i viatges; hem fet una bona Eurocup encara que ens hagi tocat aquest os que és l'AGU Spor; hem jugat la final de Copa per primer cop en la història del club... Però també és cert que el play-off és al final el que et posarà segon o tercer a la lliga i el que et posarà les notes finals.

I, personalment, aquest és el seu primer any com a tècnic professional. Satisfet de com s'ha adaptat al càrrec?

Sempre, en qualsevol feina que facis en la vida, sempre tens l'autoexigència de millorar. Jo tinc 34 anys i faig coses diferents de quan en tenia 24 i ja entrenava o, segurament, de les que faré quan en tingui 44. Estic satisfet, però quan acabi la temporada miraré cap endins per veure on puc millorar. Tots ens equivoquem i hem d'intentar corregir per millorar.

A l'estiu deia que arribava a l'elit sense tenir clar si s'hi acabaria dedicant. Ara que ja ho ha provat, s'hi veu molts anys?

No. Aquest món és prou complex com per no poder dir si m'hi dedicaré gaire temps. Està clar que el bàsquet m'agrada i que soc un privilegiat d'entrenar un equip d'elit a la meva ciutat. Ho estic intentant gaudir tant com puc, però repeteixo que és un món massa complex per poder dir si m'hi estaré molts anys més o no.

Avui (per ahir), l'Avenida acaba de renovar Givens. I abans havia fet el mateix amb Sílvia Domínguez i Erika. A l'Uni no hi ha cap jugadora, ni tècnic, amb contracte per l'any vinent. El club diu que vol créixer, però els condicionants econòmics continuen allà...

Aquesta és la nostra realitat. Però ho plantejo al revés, veient el vas mig ple. Veient els condicionants econòmics que tenim encara té més mèrit que aspirem a jugar la tercera final consecutiva i es pot valorar millor el treball que fa el club i la direcció esportiva cada any per fer un equip competitiu.

No tenir cap jugadora renovada és un problema per encarar la disputa del play-off

No, no ho crec. Tots plegats som professionals i vam començar aquest projecte amb ganes d'acabar-lo arribant a les finals com ja vam fer a la Copa. El fet de tenir contracte o no, no crec que condicioni a ningú quan surts a la pista a jugar.