A l'Olot li surten els comptes. Era l'equip que tancava la jornada i sabien el resultat del seu perseguidor, si aconseguien la victòria, s'escaparien 6 punts a falta de 4 jornades i a la propera podrien tancar el campionat. Deures fets: 1 gol, 3 punts i mitja lliga a la butxaca. Si el dia de Sant Jordi guanyen contra el màxim rival d'aquesta temporada es proclamaran campions de forma matemàtica.

Això si, els va tocar patir fins al darrer instant. La Jonquera es juga la vida aquestes darreres jornades i va vendre molt cara la derrota. Divendres Sant amb tarda èpica sota un intens ruixat.

Els locals van sortir amb el convenciment de marcar aviat. Sergio va tenir la primera als 4 minuts de joc. 6 minuts més tard va arribar el gol, que resultaria definitiu. Servei de córner d'Héctor que remata Jose Martínez i toca Mamau abans d'introduir-se al fons de la xarxa. La sort del campió. La Jonquera no es rendia. El fronterers necessitaven anar a l'atac si volien sumar punts i Molina va fer lluir Ginard al minut 14. L'Olot dominava i movia la pilota amb fluïdesa, però no aconseguia marcar un segon gol que tanqués el marcador. Els visitants també en tenien de clares, Marc Vilà abans del descans va enviar un xut fregant el pal de la porteria garrotxina.

A la represa l'aigua continuava caient i les ocasions de gol seguien sense transformar-se. Escudero al 64 i Dembo al 65 i al 70 van poder ampliar la distància. Els minuts passaven i l'avantatge era curta. Al final del matx els d'Enzo Galli van estar a punt d'empatar. Les pilotes a l'olla a l'àrea de Ginard feien tremolar als seguidors olotins. Xiulet final i extasi col·lectiu, els tres punts es quedaven a casa i diumenge de la setmana vinent disposaran del primer match ball per ser campions.

La Jonquera en canvi amb aquesta derrota queda en avantpenúltima posició i necessitarà sumar a les darreres jornades per escapar del descens directe. Diumenge que ve es jugaran el ser o no ser davant del conjunt que marca la salvació, el Manlleu.