L'Uni, el nou clàssic de les finals

L'Spar Citylift Girona encadenarà la seva tercera final de lliga seguida contra un Perfumerías Avenida que disputarà la seva dotzena sèrie pel títol consecutiva d'ençà que la temporada 2005/06, just la primera de vida de l'Uni, va derrotar l'UB Barça

21.04.2017 | 09:55
De l´alegria del 2015 a la derrota de l´any passat

Vint-i-tres d'abril de 2015, l'Uni acabava de guanyar la seva primera lliga derrotant l'Avenida a Fontajau. Les jugadores gironines i Roberto Iñíguez, l'entrenador que s'havia fet càrrec de l'equip només onze partits abans i no n'havia perdut cap fins a aixecar el títol, celebren l'èxit al mig de la pista d'un pavelló de Fontajau que es va omplir a vessar un dijous que coincidia amb la celebració de Sant Jordi. Al costat, una mica apartats del primer pla i del moment de recollir el trofeu, alguns dels protagonistes del naixement del club deu anys abans, juny del 2015, miren l'escena sense poder evitar que els ulls els brillin. Joan Soler, Pere Puig o Anna Caula, entre d'altres, miren satisfets com la seva criatura s'ha convertit en campió de lliga. Un èxit impensable pocs anys abans. I ara què?, era la pregunta que flotava a l'aire. «Seria el moment d'abaixar la persiana. Més amunt no es pot arribar...», va dir, mig seriosament mig de broma, una veu prudent que, en aquells moments, segurament no s'hauria cregut que aquell final no vas ser una flor d'estiu i que, dimecres vinent, l'Spar Citylift Girona començarà la seva tercera final de lliga consecutiva. I el rival, és clar, serà el Perfumerías Avenida.

«Sabem que serà una final molt dura, així que no ens queda més remei que preparar-nos aquests dies per poder donar el millor de nosaltres mateixes», explicava Leo Rodríguez just després de la victòria de dimecres a la pista de l'Araski que confirmava el bitllet de l'Uni per a la seva tercera final de lliga consecutiva. Leo Rodríguez també ha estat protagonista de les dues últimes finals. Però, a diferència de l'Uni o de Jordana o Ibekwe, úniques jugadores de l'Uni que continuen de la plantilla que va guanyar la lliga, l'escorta canària va perdre la final del 2015 i va guanyar la de l'any passat. I és que Leo Rodríguez jugava fins aquest estiu amb un Perfumerías que és l'etern clàssic de les finals de Lliga Femenina-1. L'Spar Citylift Girona és el «nou clàssic» de les finals de Lliga Femenina-1 després de classificar-se dimecres per a la seva tercera consecutiva, però és que l'equip de Salamanca començarà dimecres la seva dotzena final consecutiva.

La temporada 2005/06 la fusió dels equips femenins del Santa Eugènia i del Vedruna començaven a funcionar sota la denominació d'Uni Girona amb un primer equip a Copa Catalunya. Aquell mateix any, el Perfumerías Avenida jugava, i guanyava, la final de lliga derrotant un UB Barça on jugava la gironina Elsa Donaire a la final. Des de llavors l'equip castellà no ha tornat a faltar a la seva cita en la lluita pel títol. En les quatre temporades següents, l'Avenida va encadenar quatre subcampionats perdent sempre contra el Ros Casares en la final. Com a curiositat, en les dues últimes d'aquestes quatre lligues perdudes per l'Avenida, Noemí Jordana jugava amb el Ros Casares.

La segona lliga de l'Avenida va arribar la temporada 2001/11 quan les castellanes van derrotar el Ros Casares en la final, primer títol de la lliga per a la gironina Marta Xargay, per tornar a perdre la final l'any següent contra l'intractable epíleg del Ros amb Iñíguez a la banqueta i estrelles com Maya Moore, Laia Palau, Ann Wauters o Lauren Jackson a l'equip. Aquell estiu, després d'haver-ho guanyat tot tirant la casa per la finestra a l'hora de fer la plantilla, Ros Casares abaixava la persiana i semblava que començava un cicle triomfal per a l'Avenida. Des de llavors les castellanes han guanyat dues lligues més. La del 2013 contra Rivas, amb un tir lliure de Le'Coe Willingham amb el cronòmetre a zero (segona lliga de Xargay), i la de l'any passat contra un Uni que va arribar fos al final del tercer partit i amb Givens fallant dos tirs lliures a manca de quinze segons. Entremig, però, dues decepcions més: la derrota contra el Rivas de la bescanonina Queralt Casas el 2014 i la final perduda a Fontajau la diada de Sant Jordi del 2015.

I ara gironines i castellanes es tornen a trobar en una lluita pel títol. El tercer cop per a l'Uni i el dotzè per a l'Avenida. La final començarà dimecres vinent, 26 d'abril, a Salamanca; per continuar dissabte a Fontajau i tornar a Salamanca, si fos necessari un tercer partit, el dimarts 2 de maig. Tots els partits a les nou del vespre i en directe per Teledeporte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

El Peralada es queda a les portes de pujar a Segona B

Els gironins empaten a dos gols amb el Rápido de Bouzas i, pel valor doble dels gols marcats a...

Un trofeu de campió del Món amb 40 anys de retard

Un trofeu de campió del Món amb 40 anys de retard

Joaquín Blanco va guanyar el mundial de la classe Finn el 1977 a Palamós, però, fins ahir no va...

Nou títol per a Marta Xargay

Nou títol per a Marta Xargay

La jugadora gironina brilla en la victòria de la selecció espanyola en l'Eurobasket de Praga que...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema