Ara fa encara no dos mesos i mig, poques hores després de perdre la final de Copa contra l'Avenida a Girona, Rosó Buch donava les gràcies a la gent que havia omplert el pavelló a través de les xarxes. «Us en devem una, ara ens toca a nosaltres tornar a portar partits grans aquí», escrivia a Twitter l'escorta de l'Spar Citylift Girona, dolguda per veure com s'escapava un títol que, fins a la genial irrupció de Sílvia Domínguez en el tercer quart, semblava caminar cap a les mans de la base mataronina i les seves companyes de l'Uni. «Recordo aquest tuit... La Copa va ser una llàstima, estàvem guanyant de quinze, teníem la nostra afició aquí jugant a casa», explicava ahir Rosó Buch després del penúltim entrenament de l'equip gironí abans de marxar cap a Salamanca per començar demà a la nit la final de Lliga contra el Perfumerías Avenida (21.00, Teledeporte). «Se'ns va escapar i sí que tenim aquesta sensació que els en devem una a l'afició, però, també a nosaltres mateixes com a equip, perquè ens mereixem acabar la temporada guanyant i demostrar que també podem guanyar el Salamanca que no pot ser que encara no les haguem vençut després d'haver-hi jugat tres partits», insistia Buch.
Després de cinc temporades jugant lluny de Catalunya, a dinou anys va marxar de casa fitxant pel Càceres a Lliga Femenina-2, la mataronina Rosó Buch està gaudint de jugar a l'elit prop de la «família i dels amics» i en un equip, l'Spar Citylift Girona, que li permet «viure partits grans» com els de demà a Salamanca en un Würzburg que s'omplirà a vessar en el primer episodi de la final de lliga. «A totes les jugadores ens agrada jugar en pavellons plens, quan les coses et surten bé en un pavelló amb molta gent en contra generes una adrenalina molt especial», reconeixia ahir Rosó Buch que, de ser molt protagonista l'any passat a Conquero amb el campió de Copa, té ara un paper més coral en una plantilla més llarga com l'Uni i amb una veterana com Noemí Jordana en la posició de base.
«Anava amb el mateix paquet, tot junt. Fitxar per un equip com l'Uni que et permet jugar partits grans, finals de Copa a casa, competició europea... Però també en un equip amb una plantilla molt competitiva, amb moltes jugadores que podem tenir protagonista. Jo estic molt contenta amb la confiança que l'Èric (Surís) em segueix donant minuts. És un any positiu per a mi, perquè està clar que he fet un pas endavant», s'esplaiava ahir Rosó Buch parlant sobre el seu rol en l'equip.
Amb dos o a tres partits?
Guanyar demà a Salamanca, en el primer assalt d'una final programa al millor de tres partits, serviria per calcar el guió de fa dues temporades quan, amb Roberto Iñíguez a la banqueta i ja amb gent com Jordana o Ibekwe a la plantilla, l'Uni va sorprendre l'Avenida amb Vita Kuktiene i la seva ratxa de triples en el tercer com a factor desllorigador. Victòria en el primer partit a Salamanca i títol tres dies més tard. L'any passat el guió va ser diferent: derrota en el primer partit al Würzburg, victòria segona a Fontajau per tornar a Salamanca en un tercer partit on va ser sortir creu per als interessos gironins.
Així, la clau és guanyar el primer partit? Per a molta gent sí, però a Rosó Buch no li manca l'optimisme per pensar a aixecar el títol remuntant un 0-1 en la sèrie. «Jo potser sóc massa positiva, però crec que es pot guanyar de les dues maneres. És cert que si guanyem el primer partit, seria un cop d'efecte important i que, a més, tindríem l'oportunitat de guanyar la lliga aquí a casa dissabte davant la nostra gent i en un pavelló que segur que s'omplirà. Però jo també crec que es pot guanyar en un tercer partit allà a Salamanca», diu la base nascuda a Mataró que, després de debutar a Lliga Femenina 1 de molt jove amb el Platges de Mataró, ha passat per Càceres, Bembibre, on va estar tres temporades, i Conquero, amb qui va guanyar una Copa en «una temporada que sempre recordaré com a molt especial», abans de fitxar el passat estiu per l'Spar Citylift Girona.
El xoc de dos estils de bàsquet
Derrota en els dos partits de lliga regular i derrota, més dolorosa, en la final de Copa que es va jugar a Fontajau el mes de febrer. L'Uni ha estat incapaç de guanyar l'Avenida aquesta temporada en un duel entre dos estils de bàsquet: l'equip de lliga que més punts anota per partit (77) contra l'angoixant pressió defensiva per recuperar pilotes habitual en tots els blocs que entrena Miguel Àngel Ortega. Un Avenida que va ser capaç de deixar l'Uni Ferrol amb només 39 punts en el segon partit de la seva final a la pista de les gallegues. «Ens han guanyat tres cops i faria mal acabar la temporada sense haver-les guanyat cap cop», reconeixia Rosó Buch que, com la resta de la plantilla, té al cap la bufetada a la cara que van ser els tercers quarts dels dos partits que han perdut contra l'Uni a Fontajau: «El problema sempre ha estat en el tercer quart, són un equip molt agressiu en defensa i després del descans sembla que porten al màxim aquesta aposta».
Amb Krisi Givens, amb Alana Beard, amb Laura Gil, amb la mateixa Sílvia Domínguez... El Perfumerías Avenida fa un gran desplegament físic per, jugant sempre amb moltes mans i al límit de la falta, però Rosó Buch no creu que el problema de l'Uni a l'hora de donar-hi resposta sigui d'inferioritat física. «No, físicament sí que podem. Potser és més mental davant un equip on totes les jugadores pressionen per recuperar pilotes... Però nosaltres també tenim una plantilla àmplia amb moltes jugadores capacitades per superar aquesta pressió i córrer per jugar i anotar com ens agrada a nosaltres», assegurava Rosó Buch que està convençuda que «ara serà diferent». Superar la pressió, desempallegar-se de l'angoixant defensa de l'Avenida i jugar amb alegria en atac serà la recepta de l'Uni: «Hem après del que ha passat en els tres partits que hem jugat contra ells, hem estat entrenant aquests dies amb una defensiva molt agressiva com la que ens trobarem i estem convençudes que aquest cop serà diferent. Tot l'equip recordem el que va passar a la Copa i no volem que es repeteixi».
