Conèixer el guió d'un partit no vol dir saber com es pot guanyar. I, encara més que saber-ho, com poder reescriure de manera diferent les línies d'un argument que en el cas dels duels entre l'Spar i l´Avenida és poc sorprenent. Els mateixos cinc minuts de sempre a l'inici del tercer quart. La contundència de la defensa del Perfumerías Avenida a tota la pista, encara que això li costi fer cinc faltes en menys de tres minuts (bé, més ben explicat, fer-ne vint i que n´hi xiulin cinc), serveix a l'equip d´Ortega per aclaparar un Uni que, impotent, veu com tot allò que ha fet bé en els dos primers quarts - embussar l'atac rival amb defenses zonals, donar protagonisme a Ibekwe... es queda en poc menys que una anècdota.
Va ser una relació de mèrits intranscendents perquè, en cinc minuts, l'Avenida només es va deixar anotar quatre punts, va marxar en el marcador de quinze i amb l'Uni abaixant el cap la remuntada no entrava en el cap de ningú. I menys en un pavelló com Würzburg on, en paraules, d'Ortega «la gent celebra cada cistella que fem com si fos un gol... i això ens ajuda molt». Un ambient que, sense que això fos la clau del partit d'ahir, ajuda a entendre que un equip que defensa gairebé tot el partit en zona (Uni) fa una falta més, divuit, que un equip (Avenida) que es va passar els quaranta minuts pressionant tota la pista.
Èric Surís tenia clar que el dia per provar de sorprendre Ortega amb algun parany tàctic era ahir. En el primer partit de la sèrie. I ho va intentar. De sortida, l'Avenida va haver de rosegar molts minuts atacant contra les zones plantejades pel tècnic gironí. Es buscava incomodar els atacs posicionals de l'Avenida, mai una prioritat a treballar per Ortega, en una aposta que va servir perquè, com a mínim, les locals es trobessin tan poc còmodes en atac com s´hi trobava l'Uni davant l'agressivitat habitual de Givens, Beard i companyia. El partit estava en el fang, però, mentre no aparegués Sílvia Domínguez el factor diferencial el tenia l'Uni amb una Ify Ibewke que, conscienciada que ahir havia de ser el seu gran dia en un partit dels importants, ja portava set punts (11-14) abans que protagonitzés el gran ensurt a poc per acabar el primer quart. Contracop, un grapat de contactes no xiulats quan l'aler de l'Uni ja encarava la cistella, i caiguda per terra queixant-se del genoll. Ibekwe va anar cap al vestidor acompanyada de la fisioterapeuta de l'Uni. La suor freda va començar a baixar per l'esquena de tots els integrants de l'equip gironí i de la quinzena d'aficionats gironins que hi havia anit al Würzburg.
La segona falta de Coulibaly només de començar el segon quart, molt rigorosa, penalitzant el seu habitual gest de treure els colzes després d'un rebot defensiu, semblava enfosquir més el panorama. Milovanovic feia mal trobant-se amb tirs alliberats en alguns desajustaments de les zones gironines, i Sílvia Domínguez clavava el triple que donava el primer avantatge significatiu a l'Avenida (23-16). Les gironines no es van enfonsar, van seguir lluitant al mig del fang, Ibekwe va tornar a la pista i una gran transició de camp a camp de Rosó Buch va tornar a posar l'Uni per davant contra un Avenida que, amb Givens i Beard, no tenia capacitat per trencar les zones plantejades per Surís (25-26). Al descans 30-28, després d'un bàsquet final de Givens, i tot obert perquè arribés el temut tercer període.
I allà el guió es va tornar a repetir. Avenida va començar a pressionar, a ser agressives o, directament, a fotre patacades. Si es prefereix. Però la realitat és que l'Uni no és que tingués problemes per anotar. És que tenia moltes dificultats per pujar la pilota.
Quatre punts en cinc minuts
A la meitat del quart, i quan l'Uni amb prou feines havia pogut anotar quatre punts, Surís es va desesperar després que Jordana acabés «perdent» una pilota. Dos contra amb infinitat de contactes només de treure de fons, la veterana base de l'Uni surt entrebancant-se i, quatre metres més endavant, rep dues trompades més quan intenta treure'ls la pilota de sobre. Bàsquet fàcil de l'Avenida i tènica per a un desesperat Surís. La maledicció del tercer quart ja havia tornat a bufetejar la cara de l'Uni. I amb molta duresa. Al final del tercer quart «només» es perdia de catorze punts (55-41).
Però la remuntada era una quimera. L'Avenida se sabia guanyador. Elonu es convertia en la solució perquè l'Avenida anotés contra zona sense haver de tirar de fora i Jelena Milovanic, com ja havia fet en la darrera visita gironina al Würzburg, va aprofitar que el partit feia baixada per treure la seva enorme classe. Un triple de la sèrbia matava el partit quan encara quedaven més de vuit minuts (60-43). Dissabte haurà de ser una altra història.
