Les tres victòries del Perfumerías Avenida en els tres precedents d'aquesta temporada, incloent-hi aquí una dolorosa final de Copa a Fontajau en què l'Uni guanyava de 17 punts en el segon quart; i una plantilla que, liderada per Sílvia Domínguez, s'adapta a la perfecció al llibret de bàsquet agressiu de Miguel Ángel Ortega converteixen l'equip en el favorit per guanyar el títol. I aquí, en l'etiqueta de favorit de l'Avenida, comencen el que des de l'Uni han anomenat aquesta setmana «motius per creure» que l'Spar Citylift Girona pot guanyar la final del play off que arrenca aquesta nit en un Würzburg que estarà a rebentar des de molta estona abans que comenci el partit (21.00, Diaridegirona.cat i Teledeporte). «Tota la temporada, excepte en els partits contra l'Avenida, hem estat favorits i ara, després de superar l'Araski, arribem més deslliurats de pressió a la final i això ens pot anar bé», explicava ahir Èric Surís abans de marxar cap a Salamanca amb l'objectiu que el seu equip repeteixi el que va fer l'Uni que entrenava Roberto Iñíguez el 18 d'abril del 2015. Aquell dia, amb Jordana i, sobretot, Vita Kuktiene, trencant el partit a cop de triples, en el tercer quart, les gironines van aconseguir la victòria que obria les portes per proclamar-se campiones de Lliga Femenina-1 cinc dies més tard a Fontajau.
Un guió, el de fa dos anys, que Èric Surís busca repetir ara amb el bagatge, i l'aprenentatge, d'haver caigut tres cops aquesta temporada contra la intensa defensa d'Ortega. «Hem d'aprendre de les errades que vam cometre en aquests partits, és evident que n'hi va haver i que les tenim identificades però hem de ser forts mentalment en les situacions complicades que ens trobarem en algun moment dels quaranta minuts», insistia ahir Surís en un relat que ha anat repetint a les seves jugadores durant els últims dies. I és que la final de Copa és l'exemple més clar a recordar. Aquell dia, jugant un gran bàsquet, alegre i netament ofensiu, l'Uni va passar per sobre de l'Avenida a la primera meitat. Les gironines varen arribar a guanyar de disset punts en el segon quart. Però, després del descans, l'Avenida va portar al límit la seva aposta per la defensa tota la pista amb Givens, Beard, Laura Gil... I l'Uni es va aclaparar. Va marxar del partit i, amb uns Sílvia Dominguez excepcional, l'Avenida va trencar el partit agafant n avanatge que seria impossible de recuperar en els últims deu minuts.
Aquí, amb la sensació que l'Uni té molt definit la via d'aigua per a on se li escapen els partits contra l'Avenida, arriba un altre dels motius per creure en què, aquest cop, la victòria sí que és possible. «És clau estar dures i, sobretot, no despistar-nos en cap moment dels quaranta minuts», assegurava seguint la línia del seu entrenador la veterana Noemí Jordana mentre, entre les joves, es parlava més de la defensa sobre Sílvia Domínguez. «Hem de defensar millor el bloc directe, ens van fer molt mal per aquí», deia Helena Oma; mentre Rosó Buch tenia clar que «Sílvia Domínguez és una gran jugadora, però és impossible que torni a fer un partit cap a Copa, li va sortir tot bé...».
El problema és que, a més de Sílvia Domínguez, l'Avenida té a la veterana capitana de les actuals campiones de la WNBA, Alana Beard; a una de les millors jugadores dels últims Jocs Olímpics, Milovanvic, a Givens, a Elonou, a Erika de Souza o a una Laura Gil que és la pivot ideal per defensar tota la pista com li agrada, amb fanàtica convicció, a Miguel Ángel Ortega: «Si respectem el nostre treball defensiu, podem tenir opcions contra un rival que ho està fent realment bé».
