Tossa de Mar és més que una bonica platja, el Castell, les Muralles i el Cim i tomba. S'hi respira també futbol. Sobretot ara, quan l'equip de la població selvatana viu un dels seus millors moments dels darrers anys. Enrere ha quedat aquella bona etapa a Preferent, però també l'època a Quarta Catalana. Llums i ombres ha viscut una entitat que el 2011 decidia donar un cop de timó quan persones vinculades al club i també exjugadors s'hi posaven al capdavant. Es feia el primer pas d'un camí que no ha estat fàcil, però que ara veu recompensat tot l'esforç que s'hi ha dedicat. La Unió Esportiva Tossa aconseguia, aquest últim cap de setmana, l'esperat retorn a la Segona Catalana. Una victòria contra l'Arbúcies (1-0), l'enèsima d'una temporada excel·lent, significava l'ascens matemàtic per a un dels millors conjunts dels 17 grups que hi ha a l'actual Tercera Catalana. L'èxit ha estat dels jugadors, cos tècnic i també de totes aquelles persones que treballen al club. Una d'elles és Lluís Carrillo, actual coordinador de futbol de l'entitat. L'exentrenador i exmembre del cos tècnic de la Unió Esportiva Llagostera ha aportat el seu granet de sorra a la brillant campanya d'un equip que vol tancar el curs sense perdre ni un sol partit.

Els números del Tossa són espectaculars. Per treure's el barret. L'equip que entrena Pau Menéndez acumula 81 punts, 11 més que el segon classificat (el Caldes en té 70); està invicte (juntament amb el CF Pares, l'altre equip de Tercera que no ha perdut), acumula 19 victòries seguides i és el cinquè equip més golejador de tots els grups (92 gols) i el quart menys golejat (20). A tot això, afegir que el conjunt selvatà no perd a casa des del 12 d'abril del 2014 (1-4 contra l'Aro), encadenant fins a 3 anys i 51 partits invicte com a local. L'última alegria al Municipal arribava aquest darrer cap de setmana, amb un 1-0 davant l'Arbúcies que certificava l'ascens matemàtic; una fita que aquests darrers anys s'havia escapat per poc, però que finalment ha acabat caient.

Una autèntica «alegria» i una «recompensa a la feina ben feta», com ho defineix Carrillo. «Aquest equip feia tres anys que s'estava quedant a les portes de l'ascens i finalment han sortit bé les coses», afegeix. Poc s'ho imaginava el de Monistrol de Montserrat que a dia d'avui estaria celebrant en primer persona l'ascens del Tossa, just quan el juny del 2016 anunciava que deixava el Llagostera després de 8 temporades. «Volia passar-me un any sense fer res, de descans», era la seva intenció. Però no li va donar temps. Carrillo, tècnic d'esports de l'Ajuntament de Tossa des de fa una dècada, va acabar entrant al club després de parlar amb la directiva i el consistori per «donar-li un cop de mà». I així ha estat. «He intentat canviar una mica les dinàmiques de funcionament. Professionalitzant, entre cometes, a un club del tot amateur. Cadascú fa la seva feina i tothom ajuda al màxim», relata. El resultat es trasllada en l'èxit del primer equip, però també a la base. «Hi ha molt de futur. Volem que els jugadors s'identifiquin amb el club i també que la gent vingui al camp, que hi hagi un bon ambient de futbol». De moment, la meitat de la primera plantilla és gent nascuda a Tossa de Mar; a part, s'han fet debutar uns quants juvenils. Entre ells, els dos fills bessons del mateix Lluís Carrillo. «En Marc ha estat tot l'any amb el primer equip i en Gerard l'ha compaginat amb el juvenil».

I a partir d'ara, amb l'ascens encarrilat, l'objectiu és «no perdre els cinc partits que queden i ser campions». El futur, un misteri. «Toca assaborir això. L'any que ve ja veurem. No sé ni si seguiré jo», diu un Carrillo que troba «molt a faltar» les banquetes i viure el dia a dia d'un equip de futbol. «Ha estat un any molt productiu, he tornat a les meves arrels. Però tinc la porta sempre oberta i amb ganes de fer alguna altra cosa».