Sense gairebé carrilers disponibles al seu vestidor, Pablo Machín ha decidit fer una ullada al Peralada. És d'allà on ha recuperat Sergi Álamo, un dels joves futbolistes més prometedors del planter del Girona, qui va realitzar la pretemporada a les ordres del primer equip però que després d'una greu lesió que l'ha mantingut 6 mesos allunyat dels terrenys de joc encara no s'havia entrenat un altre cop amb els grans. Aquesta setmana, però, és habitual veure Álamo córrer la banda esquerra amunt i avall. Ell s'ho segueix prenent com un aprenentatge, com un pas més en una carrera que tot just fa quatre dies que ha començat; però també té l'esperança que, amb tantes baixes a la seva posició natural, Machín decideixi incloure'l a la convocatòria per viatjar a Lugo. I, per què no, fins i tot tenir els seus primers minuts a Segona A a l'Anxo Carro.

«No m'esperava que el primer equip tingués tantes baixes, però en veure-ho em vaig imaginar que em podien avisar per entrenar-me amb ells. Ho estic fent i miro d'aprendre al màxim. I si tinc l'oportunitat de jugar, ho donaré tot», deia ahir Sergi Álamo a la zona mixta de Montilivi, convençut que la possibilitat d'entrar a la convocatòria és a tocar. «Treballo cada dia per això. Si puc viatjar amb ells serà una veritable alegria i també un premi». I no es queda curt quan s'imagina fins i tot jugant. «Somio debutar a Segona A!», assegurava. Aday i Coris estan descartats, mentre que Mojica és bastant difícil que arribi a diumenge en condicions. Per tant, Machín no té un carriler esquerre pur i està estudiant situar-hi Cifuentes a cama canviada, Cristian Herrera o Juan Cámara. No són les úniques opcions: també hi ha la de Sergi Álamo. «Té algunes alternatives, però si em posa a mi, ho donaré tot perquè vull fer-ho el millor possible».

Viatjar, i sobretot debutar, seria una autèntica recompensa per a un futbolista que aquest any ha viscut un veritable calvari per culpa d'una greu lesió al peroné que va patir al setembre i que el va tenir mig any sense jugar. Però aquest no és l'únic estímul. «També perquè fa 8 anys que soc al club. Estic treballant des de ben petit, venint a veure els partits del primer equip a Montilivi», reflexionava. I també explicava què podria sentir si finalment Machín decideix donar-li alguns minuts el diumenge. «Si m'imposaria jugar a Lugo? Sí i no. Del que estic segur és que els companys m'ajudarien». A banda d'assegurar que la lesió ja està «oblidada» i que el turmell li respon «molt bé», també va reflexionar sobre el delicat moment de resultats i sensacions que viu l'equip. «Els veig bé, com sempre. Soc optimista. S'ha d'anar a mort amb ells; aquest és l'any. Segur».