L'Avenida encara és massa Avenida. Almenys quan juga a l'empara de la seva gent, en un pavelló de Würzburg on ahir l'Spar Citylift Girona va acabar la temporada amb aquella amarga sensació d'haver-se quedat a un pas de tot. Al final del partit, moltes de les jugadores no podien reprimir les llàgrimes. Des de les que havien tingut més protagonisme, Ibekwe, a una Ainhoa López que no ha jugat cap minut en els tres partits d'aquesta final, però era de les que més ploraven anit a Salamanca. Les jugadores, elles millor que ningú, són conscients que la temporada s'ha acabat, que el curs vinent moltes jugaran en altes equips, lligues i països, i que el seu bon bàsquet durant molts mesos de la temporada s'ha quedat sense premi.

Ahir era massa aviat per valorar un subcampionat de Lliga, un de Copa i haver arribat a plantar cara a un grup d'estrelles de la WNBA com era l'AGÜ Spor a l'Eurocup. Ahir només es podia veure que l'Uni no havia pogut repetir el seu excel·lent partit de dissabte a Fontajau i, tornant de nou al bàsquet fangós on l'Avenida es troba més còmode, les gironines van pagar el seu baixíssim percentatge d´encert en els dos primers quarts, nou i set punt anotats respectivament, per quedar-se massa aviat sense opcions de títol (67-46).

Defensar bé, complicar l'atac del Perfumerías Avenida amb defenses zonals, fins i tot saber superar la pressió tota la pista que ordena sempre Ortega... Tot això està molt bé. Però, al final, en el bàsquet s'ha d'anotar. I ahir l'Uni es va quedar sense la seva millor característica d'aquesta temporada: la facilitat per anotar. Amb un 0/9 en triples en els primers deu minuts, només cinc punts d'Ibekwe i dos d'Alminaite el bagatge ofensiu era massa pobre. Fins i tot jugant contra un Avenida a qui no el preocupa gens ni mica jugar partits a pocs punts. Ortega sap que, mentre el seu rival tingui problemes per passar dels deu punts per quart, que les seves jugadores s'encallin contra la zona és anecdòtic. Ell ni s'immuta. En partits com els d'ahir, el tècnic de l'Hospitalet de Llobregat es troba com a casa. I si no, sempre apareixerà Milovanovic. L'aler pivot sèrbia no continuarà jugant la temporada vinent a Salamanca, però en aquest play-off final de lliga ha deixat clar que el talent que va exhibir en els darrers Jocs Olímpics de Rio de Janeiro no va ser una calorada d'estiu. Ha estat l'MVP de la final i ha rescatat a l'Avenida en moments que l'equip d'Ortega no trobava la manera d'anotar.

Ahir, però, la veritat és que les de Salamanca van tenir pocs minuts d'aquests. El partit els va anar sempre de cara. Un parell de triples, inesperats per les seves protagonistes (Laura Quevedo i Laura Gil), van obrir un forat ja massa gran abans del descans (31-14) en un segon quart va ser massa semblant al tercer. L'Uni perdia de quinze punts al descans i remuntar ja va ser impossible. Würzburg va ser una festa. Amb tres milers d'encesos seguidors de l'Avenida animant, pressionant els àrbitres i ajudant que Milovanovic i companyia convertissin en estèril tot el que va provar Surís. Abans d'acabar el tercer quart, Milovanovic va posar la diferència per sobre dels vint punts amb un triple (54-33). El darrer quart ja va sobrar. El títol es quedava a Salamanca.