Pau Campos · Entrenador Handbol Bordils

«A Romania podré fer del meu «hobby» la meva professió»

Dissabte es va acomiadar de l'afició del Blanc-i-Verd al final del partit contra el Zamora · Amb 41 anys, Campos deixa la feina de professor i la banqueta del Bordils per debutar com a tècnic professional a l'elit de Romania

03.05.2017 | 08:39
Pau Campos amb la samarreta del club de la seva vida, l´Handbol Bordils.

El seu adeu ja no té marxa enrere. Es pot confirmar ja quin serà el nou destí?

No hi ha marxa enrere a la meva sortida del Bordils. Espero tancar els últims serrells del nou projecte ben aviat, estem molt a prop d'acabar-ho de concretar. De moment només puc dir que me'n vaig a Romania, però el nom del club me'l reservo, vull ser discret, perquè l'anunci l'han de fer ells. I, a més, allà hi ha encara un professional que està treballant.

És l'opció més arriscada?

No, n'he tingut de més rocambolesques, com una altre que em va sortir, també de Romania, per formar part de l'staff tècnic de la selecció i treballar en els equips base. Però era una opció recargolada, no acabava d'entendre quin hauria estat el meu rol en el dia a dia. He tingut propostes per fer de coordinador de base de clubs importants, però també m'havien sorgit dubtes de fins on arribaven les meves responsabilitats tècniques. A més, havia de fer funcions que m'apartaven de la pista i això no em satisfeia. Entenc que a ulls de la gent pugui xocar que marxi a Romania, però pel que m'he pogut informar, segurament la imatge que tenim aquí no correspon a la realitat del país. Romania va a dues velocitats, hi ha una classe alta molt alta i una de baixa, molt baixa, sense classe mitjana. La part nord-oest és molt pobre, però la realitat que es viu a Bucarest, a Cluj o a Costanza és molt diferent.

Es veia com el Ferguson o el Wenger del Bordils?

Sí, sí que m'hi havia vist. Com un one man club, que en diuen. Per què no? Estava i estic a gust a Bordils i sabia que si no m'hagués arribat res convincent, hauria seguit. M'agrada entrenar, és el meu hobby, ho tenia a prop de casa, a la Bisbal, i m'ho podia combinar bé amb la feina de professor d'institut a Palafrugell i a l'EUSES de Salt. Però tenia l'espineta clavada de poder viure una experiència professional. Una aventura en què el meu cap estigués posat al 100% en un únic objectiu, i no com ara, en què el tinc en tres coses diferents. A vegades et trobes que estàs entrenant i pensen que l'endemà tens una reunió de pares; o estar a l'institut i pensar que no he preparat no sé què de la universitat. Ara em donen l'oportunitat de convertir el meu hobby en la meva professió. Aquesta oferta m'ha arribat en un moment en què tinc ganes de provar-ho. Els nens ja són més grans, el petit té cinc anys, i ara m'ho prenc com una aventura meva, amb el suport incondicional de la meva familia. La meva dona, que és un sol, m'hi ha animat.

El tècnic va dirigir dissabte, contra el Zamora, el seu últim partit a Plata amb el Bordils

Serà la seva primera experiència professional.

Al Barça la vaig tenir, però només de mitja jornada. Ara estaré en un club professional, em llevaré al matí amb l'entrenament preparat, amb les sessions de vídeo a punt... la meva única preocupació serà tenir l'equip en les millors condicions possibles. I això no ho he viscut mai. També m'atrau anar fora d'Espanya. L'any passat em va sortir una oportunitat per anar al Bidasoa d'Irun. Hi ha una clara diferència entre el que es paga a l'Asobal i el que t'ofereixen a l'estranger. A més, jo no he sortit mai a l'estranger, no vaig sortir a fora a fer cap màster quan vaig acabar la carrera, i em sedueix descobrir ara una altra cultura, un altre país, haver-me d'adaptar a un lloc nou. Esportivament tindré exigències: l'objectiu serà guanyar la Lliga, i com a mínim haig de quedar entre els quatre primers.

Quina ha estat l'empenta definitiva per acceptar l'oferta?

Potser que, en l'aspecte personal, veia que estava entrant en una rutina. Els objectius per a l'any que ve del Bordils haurien estat els mateixos que l'any passat i que l'altre; havia estat molts anys al mateix institut, a Palafrugell, on tot ho tenia molt per mà. Era una rutina perillosa, que no em feia sentir bé com a professional. Tenia ganes de trencar. Pots trencar una miqueta, deixant l'handbol i comprant-me una bicicleta de muntanya, per exemple, o per comptes d'agafar l'equip de Plata, entrenar els infantils del Bordils, però això hauria estat difícil d'explicar i no sé si ho haurien acceptat. No hauria estat un trencament. Volia sortir de la zona de confort.

Era el seu últim tren per arribar a l'handbol professional?

Segurament si hagués seguit un cinquè any a Plata, ofertes n'hauria seguit tenint. Però ara m'ha quadrat tot. Em van demanar què demanava jo per negociar. Vaig reclamar un bon sou que em compensés l'aventura; tenir la mateixa qualitat de vida que tinc aquí, a la Bisbal, i que un segon de confiança (Xevi Salvador) em pogués acompanyar. De seguida em van dir que acceptaven les tres coses. Allà va començar el problema! Allò va ser l'empenta definitiva. Altres cops quan posava condicions sempre n'hi havia que no les volien assumir. Aquesta vegada, van dir sí, sí i sí. Ens vam asseure amb la meva dona. Primer ho veiem negre, però al cap d'una setmana ella em va dir «escolta Pau, i si ens ho agafem que per comptes de marxar tu, marxem tots?». Jo m'agafo una excedència de dos anys d'Ensenyament, i ella s'agafa totes les vacances acumulades de la feina.

El desconcert que s'ha viscut al club per la falta de president ha influït en la decisió?

No puc negar que ha sigut un any molt difícil. El més difícil. Esportivament era la temporada que sortíem més despullats a la categoria, amb gent molt jove i més incerteses. Era l'any que tenia més repte, jo, com a entrenador. I tot això ha coincidit amb els problemes personals d'en Ferran (Cassú) que el van obligar a deixar el càrrec de president. Amb el temps s'ha vist que era el pal de paller del Bordils. Tot penjava i depenia d'ell. Duia el dia a dia i des de l'ombra, feia que tot anés com una seda. Ara en Ferran no hi és i s'ha vist la gran feinada que feia. Estem encantats amb en Joan Martín (president de la gestora que ha fet de pont amb l'entrada de la nova junta), però ha sigut un any difícil.

Un hipotètic descens li hauria fet replantejar les coses?

M'haurien pogut pressionar més. M'hauria sentit amb una responsabilitat moral de no deixar-ho tot, no hauria volgut que semblés que s'enfonsa el vaixell i que jo era el primer de saltar. Quan em va arribar l'oferta, després de Nadal, era el tram en què l'equip no va guanyar cap partit. Van ser dies de maldecaps, de no dormir. El primer objectiu, evidentment, era deixar l'equip salvat. M'hauria costat marxar si s'hagués baixat.

Hi ha generació de Plata per estona, a Bordils?

Penso que sí. Ha sigut l'any de l'eclosió de Dalmau Huix, Sergi Mach, Arnau Palahí... moltíssima gent. Hi ha jugadors entre 25 i 30 anys molt consolidats a Plata, i els de 20-25 que pugen, tenen una qualitat demostrada ja, capaç d'agafar el relleu en breu. I hi ha una cosa que segueix viva: la il·lusió. Els veterans es deixen encomanar pels joves.

Li va costar dormir, dissabte, després de l'homenatge que li van retre al Blanc-i-Verd?

Vaig anar a dormir tard, vam sortir amb els companys de l'equip, i em va costar poc agafar el son. Però li confessaré que em va costar allargar-lo, perquè a les nou del matí ha estava amb uns ulls com plats. Vaig dormir molt poc. Em pessigava, encara. No m'esperava una cosa tan guapa, amb tants agents implicats, amb gent que va venir expressament per dir-te aquella frase que et tocava la fibra.

Què li haurà faltat fer a Bordils?

Jugar una fase d'ascens a l'Asobal. N'hi entren cinc, i com que el Barça B sempre hi és pel mig, s'acaba fent el tall a la sisena plaça. Per agafar aquesta posició t'ha de sortir tot rodat. Nosaltres acabarem la lliga amb 25 punts si perdem contra el Teucro el darrer partit. Les fases solen estar en uns 30-32. Hem empatat quatre partits i n'hem perdut tres d'un. Si un any tot et va rodat, ho pots aconseguir. He vist equips tècnicament similars al nostre, Barakaldo, Zarautz, Ciudad Real, que s'hi han pogut ficar. Hauria sigut molt bèstia. M'ha faltat un any rodó. Dels 120 partits que he tingut a Plata, no he arribat a 20 en què hagi tingut tota la plantilla. I això crema molt.

Què li diria al nou entrenador?

Li dono molts ànims, i li diria que sàpiga on es posa i que faci l'esforç d'adaptar-se al grup i no esperi que el grup d'adapti a ell. Que entengui que són un grup de jugadors amateurs, per allò bo i per allò dolent, això sí, totalment entregats a la causa. Si realment és capaç d'entrar en aquesta dinàmica, recollirà fruits. Entenc que hi hagi molta gent engrescada per voler-ho agafar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Rabaseda, escoltant les indicacions d'Scariolo.
Scariolo descarta el gironí Xavi Rabaseda per jugar l'Eurobasket amb Espanya

Scariolo descarta el gironí Xavi Rabaseda per jugar l'Eurobasket amb Espanya

L'aler de Ripoll agraeix el tracte rebut a la selecció: «Una experiència més a la motxilla». Abans...

CaixaBank presenta la Visa UE Olot

CaixaBank presenta la Visa UE Olot

CaixaBank ha presentat la Visa UE Olot, la targeta financera de l'entitat que permetrà als socis i...

El Barça demanda Neymar per incompliment del seu contracte

El Barça demanda Neymar per incompliment del seu contracte

El FC Barcelona ha interposat una demanda laboral milionària contra el seu exjugador...

El Llagostera fitxa 2 germans de Charly Musonda

El Llagostera fitxa 2 germans de Charly Musonda

El Llagostera, que juga ala Segona Divisió B, va anunciar ahir la incorporació de dos fitxatges...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema