Ho va dir l'entrenador Pablo Machín, ho va repetir el bigolejador Fran Sandaza i també s'hi va afegir Rubén Alcaraz. Amb el punt lògic i necessari de prudència que donen les matemàtiques, l'ascens del Girona a Primera Divisió és a tocar. És possible però complicat que sigui dissabte a València però ahir el mateix Sandaza ja veia el partit contra l'Alcorcón de d'aquí a quinze dies com un possible match-ball. Ningú dona res per fet, només faltaria i més amb les experiències viscudes els últims anys, però la sensació que destil·lava del vestidor ahir era que «això no es pot escapar».
A les paraules de Machín i Sandaza s'hi van afegir les d'un Alcaraz que ahir va voler gaudir i aprofitar al màxim el protagonisme que li va donar Machín en un partit gran. «Volia jugar. Volia responsabilitat i he jugat fins que no he pogut més», deia al final del partit el barceloní que va cedir el seu lloc, lesionat, a Àlex Granell. Alcaraz, satisfet pel partit i sobretot per la victòria. «L'equip ha estat al nivell de tot l'any davant un gran equip com l'Osca. Hem jugat bé i hi hem cregut», deia.
Malgrat que des de fa setmanes, el discurs és el de no fer números ni comptes, Rubén Alcaraz confessava ahir que és inevitable. «Vivim d'això i es vulgui o no quan arribem a casa mirem els resultats i la taula de classificació. Tanmateix, l'important és que depenem de nosaltres i anirem al camp del Llevant a guanyar», assegurava l'exmigcampista del Prat i l'Hospitalet que, convençut de les possibilitats de l'equip, manté que «això no se'ns pot escapar».
