Arriba l'hora de la veritat per a l'Olot. Ara ja és igual haver quedat campió?

Estem il·lusionats. Quedar campions era un objectiu que vam buscar amb una gran pugna amb el Peralada, que ha fet que la lliga fos molt emocionant. Qualsevol dels dos equips hauria pogut quedar primer i tenir aquest lleuger avantatge de poder pujar amb una única eliminatòria. Estem contents, però som realistes. Sí, ara això ja és una altra història. Jo, que fa temps que disputo play-offs, sé de què va.

Qui s'hi juga més, l'Olot o Ramon Maria Calderé?

És una responsabilitat compartida. Jo sempre he dit que estic molt agraït amb el tracte que he rebut aquí a Olot, tant de la directiva, com de l'afició i els jugadors. Però el meu objectiu és Segona B i si no es pugés, òbviament, hauria de buscar un altre camí. El fet d'haver quedat campions de Tercera és una satisfacció, però no totalment plena. Perquè ho sigui m'haig de guanyar la possibilitat que el club em faci una oferta per seguir si pujo a Segona B.

Manté l'objectiu d'intentar arribar a una banqueta de futbol professional?

Sí, i com ja he explicat aquest és un dels possibles camins que tinc, ascendir un equip. Ho tinc claríssim. Haig de pujar. Tant de bo ho pogués fer ara amb l'Olot i després conduir-lo a Segona A. És el camí que m'he marcat, ha de ser d'aquesta manera.

Set títols de Tercera Divisió no són pas una mala carta de presentació...

No... la llàstima és que haver quedat campió no m'hagi representat set ascensos. A Segona A el campió puja, i en d'altres categories més baixes també. Però a Tercera i a Segona B guanyar la lliga no et garanteix res. És una mica injust no tenir aquest premi. Imagini's si tingués set ascensos! Però és el que hi ha. Ara hem d'afrontar la realitat de la eliminatòria contra l'Sporting. Estem preparats.

La seva etapa al Burgos i al Palència li dona un bon coneixement del futbol asturià. Quin nivell té la Tercera divisió allà?

Té poc a veure amb el que es pot veure al grup català. Hi ha diferències segons els grups. Jo també he estat a l'Aragó, amb el Terol, i allà hi havia sis o set equips molt competitius, a molta diferència de la resta. A Astúries potser la cosa està més anivellada però m'imagino que hi deu haver potser set o vuit equips. El que té mèrit d'aquest Sporting B és haver superat rivals com l'Avilés, que ja ha estat a Segona B i té tradició, o el filial de l'Oviedo. Un amic d'allà, un entrenador de futbol, em va acollonir una mica ahir perquè em deia que el més important era «intentar sortir vius de Mareo». Em va dir que si ho aconseguiem, amb la tornada aquí a Olot, podem tenir opcions. Ells tenen un equip amb xavals molt jovenets, fins i tot alguns de juvenils, a qui potser el fet de jugar-s'ho a fora els pot pesar una mica.

Què espanta més de l'Sporting B, els 112 gols a favor, o els 18 en contra?

Aquestes dades demostren que hem d'estar molt alerta. Les estadístiques fan por. Jo quan vaig estar al Burgos vam fer 93 o 94 punts en el grup d'allà. Peró és veritat que fer tants gols i encaixar-ne tan pocs vol dir que dominen molt bé les dues àrees.

Per on passa això de sortir vius del partit d'anada?

L'esforç dels jugadors està garantit. No en tinc cap dubte. Hem caigut algun dia i ens hem aixecat ràpidament, per això hem sigut campions de lliga. Haurem de ser molt estrictes tàcticament i tenir molta concentració. Seriosos en defensa, que potser no és el nostre aspecte més fort, i confiar en els gols de Marc Mas, que ha tornat a agafar la ratxa. Tant de bo ens ajudi a fer gols. Anirem a Mareo, però, a ser nosaltres mateixos, a intentar marcar i a jugar a futbol.

Què s'estima més, tornar amb la porteria a zero, o marcar?

Per la meva experiència el més important és mantenir el concepte que hem tingut tot l'any. No hem de mirar el rival, si som nosaltres mateixos. Alerta, sí que haig de saber les seves virtuts i els seus defectes, però l'Olot ha de ser l'Olot. Anirem a fer el nostre futbol. Sabem que patirem. Però hem d'anar a buscar la porteria contrària com hem fet tot l'any. Aquest ha de ser el guió.

S'ha sentit còmode a Olot?

Sí, molt. Vull agrair a la junta i al president que, davant d'un desplaçament llarg i complicat, tenen la deferència de fer-nos viatjar en avió. Ens estalviarem haver de marxar divendres en autocar i estar tres dies fora. És un aspecte més de la seriositat del club. M'han deixat treballar molt bé.

L'ha sorprès la passió amb què es viu el futbol a Olot?

No, ja ho sabia. Me n'havien parlat. Aquest va ser un dels motius pels quals jo, egoistament, estava interessat l'estiu passat a ser l'escollit per entrenar l'equip.

Pensar que hi ha una possible repesca, els dona tranqui·litat?

La veritat és que no hi he pensat. Només penso en la primera eliminatòria, a guanyar-la. És aquí on vull destinar tota la meva energia positiva. No n'hem ni parlat. Sabem que tenim una eliminatòria a doble partit, que estem preparant molt bé, i és aquí on anem. Només lamento la lesió de Quique Sánchez, que ens hauria anat molt bé.

A què juga l'Sporting B?

Juguen amb el clàssic 4-4-2. Són un equip que domina bé les dues àrees. Em diuen que tècnicament tenen qualitat però també des d'allà hi ha qui m'alerta que són un bloc molt físic. Que són més agressius que qualsevol filial típic, amb molta envergadura ofensiva. Es veu que aquesta generació que els puja és molt maca.

S'imagina el curs que ve amb tres gironins a Segona B i un Girona a Primera?

Això seria maquíssim. De la gran temporada del Girona me n'alegro molt pel Quique Cárcel i el tècnic Pablo Machín. Tant de bo també pugi el Peralada, té potencial com nosaltres. I veig opcions d'èxit també per al Terrassa, que ha fet una gran segona volta, i per al Vilafranca.