2.903 persones van assistir ahir al partit entre l'Olot i l'Sporting de Gijón B. Totes ells olotins i amb una missió: acompanyar l'equip a l'ascens. Missió complerta. Amb el Municipal absolutament ple fins la bandera es feia difícil pensar que l'equip no acabés assolint l'ascens a Segona Divisió B. L'ensurt de la primera part dels asturians va ser equilibrat de nou per Marc Mas al segon temps i, amb el xiulet final de l'àrbitre, l'eufòria i l'alegria, en alguns casos transformada amb llàgrimes als ulls, va quedar en una afició que va celebrar l'ascens fins gairebé una hora després d'acabar el partit.

Durant la temporada ja ha demostrat l'afició de l'Olot que ha estat al costat de l'equip. En tots els partits que han jugat a casa hi hagut, com a mínim, un miler d'espectadors i ahir tot el poble va recolzar a l'equip per aconseguir l'objectiu de recuperar la Segona Divisió B. Tots els jugadors tenien clar que una bona part del mèrit de l'ascens és el recolzament de l'afició, tal i com també va recalcar l'entrenador, Ramon Maria Calderé, un cop finalitzat el partit. «És una alegria per tots nosaltres veure i fer feliç a tanta gent, això m'omple de joia, La ciutat d'Olot i sobretot la nostra afició s'ho mereix».

«Estem en un núvol. El campionat de lliga és important però amb un ascens et tornes boig», va dir el tècnic tarragoní després d'aconseguir el seu quart ascens a Segona B, cada un d'ells amb un equip diferent. Una temporada per emmarcar no podia acabar de la millor manera per l'Olot. Ho deien amb la boca petita a principi de temporada, però pujar de categoria era el principal objectiu del curs.

El partit contra l'Sporting de Gijón B no va ser gens fàcil de tirar endavant pels interessos dels gironins. El rival, que va dominar el partit d'anada però no es va trobar encertat de cara porteria, ahir es va trobar amb un gol matiner que va igualar ben aviat l'eliminatòria. «Hem jugat contra un gran equip», deia Ramon Maria Calderé, conscient ja des d'abans de començar el partit que «no seria gens fàcil». No obstantaixò, l'Olot va mostrar dues cares: va estar més desorientat i superat al primer temps i a la represa, va treure més caràcter i va fer un gir de guió al partit que va acabar decantant-se al seu favor. El tècnic dels olotins va destacar que «a la mitja part els he dit que no érem l'equip que hem sigut durant molts partits a la lliga ni en l'anada. Estàvem tous i ens faltava intensitat. Volia veure l'equip que realment som» i va acabar afirmant que «a la segona meitat hem canviat i amb l'entrada d'Alfredo, un canvi que ha estat clau, ens ha acabat ajudant en el moment precís».

Respecte al partit del juvenil Afredo, clau en el gol de l'empat, Calderé va mostrar la seva satisfacció pel jugador dient que «veient com ha entrenat aquesta setmana es mereixia estar a la convocatòria. Potser era l'última bala que teníem pel partit i ha sortit bé. Arribarà a ser futbolista perquè és el que vol».

«He de pensar en el meu futur»

Desbordat per l'emoció d'aconseguir l'ascens, Ramon Maria Calderé va rebre un allau de felicitacions en els instants posteriors al final del partit. Va tenir temps per parlar del seu futur. «No sé què passarà la propera temporada. Hem fet els deures, que era el primer i el més important gràcies a una plantilla que ha cregut en tot moment. Ara no sé què passarà. N'hem de parlar perquè ha estat una temporada llarga i dura. Sí que l'any que ve m'agradaria estar a un equip de Segona B», va dir.