Un any després de perdre la categoria de bronze i després d'una temporada a Tercera Divisió, l'Olot recuperava la Segona Divisió B després d'empatar contra l'Sporting B (1-1) i fer bona la victòria en el partit d'anada. Després que els asturians s'avancessin al minut 10 de partit, els olotins van reaccionar en una bona segona meitat sobretot a partir de l'accidental entrada d'Alfredo al terreny de joc, que va ser l'encarregat de revolucionar el duel. L'Olot jugarà a Segona Divisió B la propera temporada.
Els primers compassos de partit era l'Sporting l'equip que tenia el domini i, com va passar al partit d'anada, intentava tenir a l'Olot tancat al seu propi terreny de joc. L'equip de Calderé buscava crear perill al contraatac, però els asturians es van mostrar molt intensos en la pressió i va dificultar molt en tot moment que els olotins poguessin posar pausa al partit. L'inici intens del filial sportinguista va tenir la seva recompensa al minut 10. Claudio recollia una pilota morta a l'interior de l'àrea de Ginard per igualar l'eliminatòria.
S'intentava refer l'equip de Ramon Maria Calderé al gol visitant. Hèctor, amb una canonada que sortia desviada, aconseguia finalitzar al quart d'hora de partit la primera bona combinació dels olotins. L'Sporting B, però, no deixava que l'Olot es fes amb el control del partit i amb la intensitat com a principal arma va aconseguir mantenir l'avantatge i gaudir d'alguna clara ocasió més, com un xut de Pedro que va tocar al travesser abans de sortir fora. Responia l'Olot amb un xut de Tito Malagón de falta directa que anava al lateral de la xarxa de la porteria defensada per Dani.
No aconseguia el conjunt de la Garrotxa trobar la tecla per desequilibrar un sòlid Sporting. És més, la sensació de perill la seguia tenint el conjunt visitant, que en generava molta sobretot a través de pèrdues i malentesos del mig del camp i de la defensa olotina. Uri Santos i Marc Mas van tenir molta feina per deslliurar-se dels seus marcadors, per la qual cosa el perill dels olotins acabaria arribant per les bandes i les incorporacions sorpreses de Blázquez i Micaló. Aquest últim, en una d'aquestes excursions en atac, va estar a punt d'empatar però el seu xut va ser desviat a córner per un defensa. Abans del descans, arribaria la ocasió més clara per a l'Olot. Uri Santos rebia una passada excel·lent de Micaló i, sol davant el porter va enviar la pilota fregant al pal. Era l'última ocasió, i la més clara, dels primers 45 minuts.
Calderé va sacsejar l'equip al descans perquè l'Olot va sortir amb una altra esma a la segona meitat. També és cert que l'Sporting ja havia fet part de la seva feina, però els olotins van fer una passa endavant i primer Uri Santos i després Marc Mas van estar a punt d'empatar, però no van estar encertats de cara a porteria. No obstant això, la intensitat i empenta dels locals permetia ser més optimistes.
Alfredo desequilibra el partit
El duel entrava en una fase de control visitant, espera olotina i sense ocasions de gol. L'entrada de Dembo al descans va donar més energia per la banda i el gambià va tenir l'ocasió més clara de gol. Sol davant el porter, no va poder resoldre l'u contra u i per més mala sort, es va lesionar a la jugada posterior i va haver de ser substituït per Alfredo. I el juvenil va sortir al rescat. Excel·lent paret amb Hèctor per la banda dreta i la centrada del jove extrem la rematava, gairebé a plaer, Marc Mas al fons de la porteria per empatar el partit i tornar-se a posar per davant a l'eliminatòria.
La dolça espera final
Quedava poc menys d'un quart d'hora pel final i l'Olot sabia que el partit se li faria etern. L'Sporting, amb res a perdre i tot a guanyar, es va bolcar a l'atac davant els de Calderé, que treien aigua del seu terreny de joc i buscaven un contraatac, sobretot dels peus d'un Alfredo determinant que portava de corcoll el seu marcador. A sis minuts per al final, Marc Mas va tenir el segon gol, però el seu xut el va enviar a córner providencialment el porter asturià.
Amb les emocions a flor de pell, l'Olot va aconseguir jugar amb més cap que cor als últims minuts i va tenir el conjunt visitant relativament sota control. Van ser uns últims instants brillants dels olotins, sense deixar ni tan sols crear ocasions als asturians i deixant córrer el temps abans de, amb el xiulet final de l'àrbitre, fer esclatar d'alegria les 3.000 persones presents al Municipal.
