Diumenge, després de la clara victòria contra França en una final que donava el títol de campiones d'Europa, Marta Xargay era una de les ànimes de la celebració a dins i fora del vestidor amb una samarreta, amb la lletra grega «pi», que recordava a una de les fisioterapeutes de la federació, Pilar Delgado que no havia pogut desplaçar-se a Praga. El gest de Xargay (Girona, 1990), tornava a posar sobre la taula el bon ambient de grup, gairebé familiar, que envolta una selecció que ha encadenat cinc estius consecutius pujant als podis de grans competicions internacionals: 2013: Or Europeu de França, 2014; Plata Mundial de Turquia; 2015: Bronze Europeu de Romania i Hongria; 2016: Plata Jocs Olímpics de Rio de Janeiro; i 2017: Or en l'Europeu de Txèquia.

«Som un grup que ho ha sabut separar molt bé. Quan ets fora de la pista ho gaudeixes al màxim i quan toca treballar dins la pista treballem. Ens portem molt bé entre nosaltres. Tenim un grup de WhatsApp que està cremant tot el dia. Has de pensar que hem estat set o vuit anys sent les mateixes amb només un o dos canvis. Amb jugadores com la Sílvia Domínguez o la Laura Gil hi jugo d'ençà que tenia divuit anys, amb la Laia (Palau) compartint moltes coses a Praga i som companyes d'habitació a la selecció des que jo hi vaig arribar», explicava Marta Xargay en una entrevista amb Diari de Girona després d'un dels èxits esportius que més il·lusió li ha fet en la seva carrera: la medalla olímpica a Rio. Ara, un any més tard d'aquells Jocs que «no volia que s'acabessin mai», i després d'un any dur encadenant amb ben poc descans la cita olímpica, amb la WNBA, amb la temporada a Praga i un altre cop la selecció, Marta Xargay ha estat una peça determinant en el nou èxit de l'equip que entrena Lucas Mondelo. «No hi ha paraules per definir això. No només és haver guanyat, sinó el fet de formar part d'aquest equip. Aquesta medalla té gust de plaer, té gust d'alegria... És el premi a tot el treball, no només el d'aquest any sinó al d'anys anteriors», assegurava el mateix diumenge a Praga una Marta Xargay que, amb tot just vint-i-sis anys, ha estat protagonista en tots i cadascun dels èxits de la selecció espanyola en aquests cinc darrers estius.

Habitual de les seleccions espanyoles des de molt jove, Marta Xargay ha hagut de fer la vitrina de casa jugant al costat de grans talents com Laia Palau, Alba Torrents, Sancho Lyttle... La girona és clau per a Lucas Mondelo, el tècnic que la va fitxar pel Perfumerías Avenida després de pujar a Lliga Femenina amb l'Uni d'Anna Caula el 2009 a Badajoz, per la seva capacitat fer de tot: pot jugar de base, pot anotar tirant de fora, pot buscar punts prop de cistella, pot defensar jugadores molts més grans jugant de fals pivot... «Jo crec que, amb el seu físic actual, una de les seves grans virtuts és aquesta versatilitat per jugar en qualsevol posició», apuntava fa un parell d'anys la mateixa Caula en una època en què, mentre ella, Xargay, jugava de base a l'Avenida, i, en, canvi, a la selecció deixava la posició d'1 per a Laia Palau o Sílvia Domínguez (llavors jugant a la lliga russa). I Xargay ha rendit més que bé en totes les situacions. Cinc podis en grans competicions internacionals amb la selecció espanyola absoluta, però també molts èxits en àmbit de club. A Salamanca, la jugadora va arribar a ser la capitana de l'Avenida i continua sent un ídol a la ciutat castellana on, abans de marxar fa dos anys cap a Praga, va guanyar dues lligues, 3 copes i cinc supercopes d'Espanya a més de proclamar-se campiona de l'Eurolliga el 2011. Amb el Praga, un equip sense rival a la República Txeca, Xargay ha guanyat una Supercopa d'Europa i i un parell de lligues als hiverns mentre els dos últims ha jugat a la WNBA amb Phoenix Mercury compartint vestidors amb grans estrelles com les nord-americanes Brittney Griner i Diana Taurasi.

Marta Xargay va començar a jugar a bàsquet a les pistes de l'escola Vedruna de Girona i va ser una de les protagonistes del naixement de l'Uni Girona l'any 2005 amb la fusió del equips del Vedruna i dels femenins del Santa Eugènia. La temporada abans de la fundació de l'Uni, Pere Puig i Anna Caula van entrenar un equip cadet, amb jugadores dels dos clubs i competint com a Santa Eugènia, que va arribar a jugar els Campionats d'Espanya de la categoria. En aquell cadet ja hi destacava Marta Xargay que, aviat, va deixar clar que estava predestinada a escriure pàgines importants en el món del bàsquet. «Des de molt petita que tenia un joc molt alegre i això que és del desembre, que en aquelles edats es nota molt, però va entrar bé a la selecció mini, que va ser on la vaig conèixer, i no pas pel fet de tenir físic millor que la resta perquè fins a júnior era més aviat primeta», recordava Caula sobre una Marta Xargay que, en el seu primer any com a sènior, va ser determinant perquè aquell Argon Uni Girona que entrenava l'ara diputada al Parlament català pugés a Lliga Femenina 1. Una categoria en què Xargay no va arribar a jugar amb l'Uni, perquè aquell mateix estiu fitxaria pel Perfumerías Avenida. Un any més tard, Lucas Mondelo fitxaria per l'equip de Salamanca i ha estat amb el tècnic de l'Hospitalet, tant pel que fa a club com a selecció, amb qui Marta Xargay ha col·leccionat més títols.