El Tour va arribar a París i l'holandès Dylan Groenewegen va ser el primer a creuar la línia d'arribada en l'última etapa. Però el gran vencedor va ser, per quarta vegada, el britànic Chris Froome, que va aconseguir arribar als Camps Elisis vestit amb el mallot groc. Quatre victòries a la ronda gala, una fita que està a l'abast de molt pocs. Froome es queda en solitari amb aquestes quatre edicions vençudes, deixant el grup de les tres corones en el qual hi ha Philippe Thijs, Louison Bobet i Greg LeMond i a només una d'entrar al grup dels quatre reis de París, el format per Bernard Hinault, Eddy Merckx, Jaques Anquetil i Miguel Indurain.
El quart Tour ha estat potser un dels més complicats per a un Froome i un Sky que, des del primer dia, van tenir tots els focus posats sobre seu. L'Sky va aconseguir formar un súperequip per aconseguir portar el britànic, sense patiments, fins al graó més alt al podi de París. Geraint Thomas, Michal Kwiatkowski, Mikel Landa, Mikel Nieve, Sergio Henao... són noms que serien líders en qualsevol equip i, pel que fa a lideratges, l'esquadra britànica també va haver d'afrontar diferències de criteri amb algun ciclista, com el cas de Mikel Landa, qui en la segona jornada de descans, i veient com tenia les cames, va arribar a afirmar que «vagi on vagi vull ser el líder de l'equip». Tot i aquest equip, el Tour de Froome no ha estat un passeig. Tot i que ha tingut la cursa controlada en tot moment, no va ser fins a la darrera etapa alpina, després de la pujada a l'Izoard, en què el britànic no va poder creure en el quart triomf, el tercer consecutiu. L'AG2R de Romain Bardet li va posar les coses difícils i, individualment, també va haver de lluitar amb més ciclistes del que acostumava.
Froome estava habituat a llançar un potent atac a la primera pujada, marcant territori i començant a posar distàncies entre ell i els seus rivals, però en aquesta edició la tàctica no li ha funcionat. Va veure que el respecte que semblava imposar en d'altres edicions s'havia perdut i, el que semblava que seria una travessia tranquil·la, es va anar omplint de vies d'aigua. Fabio Aru va ser el primer a posar a prova a Froome, prenent-li el mallot groc en la primera etapa pirinenca, amb final a Peyragudes, però el distintiu només li va durar dos dies. Romain Bardet, Dan Martin, Rigoberto Urán, tots els punters van intentar-ho, però Froome responia, una i altra vegada, tot i que no podia obrir les escletxes a la general a què estava acostumat en altres rondes.
Va aguantar els atacs fins l'últim dia de muntanya, dijous passat , amb la pujada a l'Izoard, d'on va sortir amb 23 segons d'avantatge sobre Romain Bardet i 29 sobre el colombià Rigoberto Urán. En la crono de dissabte les posicions dels acompanyants al podi es van invertir, essent Urán qui pujava al segon calaix i Bardet salvava el tercer per només un segon davant Mikel Landa.
Paper discret dels espanyols
El paper dels ciclistes espanyols va ser bastant discret. Amb l'abandó a l'etapa pròleg de dos dels corredors que havien d'animar la cursa, favorits a endur-se alguna etapa, com són Alejandro Valverde i Jon Izaguirre, totes les mirades quedaven sobre Alberto Contador, que, una altra vegada va tenir una primera setmana plagada de problemes i no va ser fins l'últim tram de la cursa, en què el grup dels favorits el va deixar fer, que no va acabar de sentir-se còmode. Contador es va haver de conformar, com a premi principal, amb les dues etapes en què se'l va considerar el més combatiu i, al final, va acabar en novena posició a la general.
Per davant de Contador va acabar el Tour Mikel Landa, quart, a només un segon del podi i, amb les sensacions que el seu equip l'havia frenat, havent de treballar per la victòria final del seu cap de files, Chris Froome. També a l'equip Sky, Mikel Nieve va fer una gran cursa i va finalitzar en catorzè lloc.
Un dels que va decebre va ser el colombià Nairo Quintana, víctima d'una mala planificació de la temporada. El seu equip, el Movistar, havia preparat un any en què el colombià havia de lluitar per Giro i Tour. Al Giro va ser segon, superat per Dumoulin i al Tour se'l va veure en les primeres jornades, per anar caient a la classificació i abandonant la lluita per la general. Al final va ser dotzè, a un quart d'hora del guanyador.
D'aquesta manera, ahir, es va tancar un dels Tour més renyits dels últims anys, però que ha acabat també amb Froome de groc.
