Chelsea Gray, Charde Houston, Laura Antoja, Angel Robinson, Ify Ibekwe, Noemí Jordana...

Al llarg dels darrers anys són moltes les jugadores que vestint els colors de l'UNI han deixat petjada i han enlluernat Fontajau. Amb el seu talent i la seva màgia han fet que l'UNI s'hagi convertit en un referent que ha omplert el pavelló i l'han enlairat a tastar títols i proeses. Però sobretot, han ajudat a fer moltes passes en el difícil terreny de la visibilització i la normalització de l'esport femení.

Com a un privilegiat observador de tots aquests anys us en podria escriure moltes d'anècdotes i d'històries de cadascuna d'elles. Aquestes jugadores, i totes les que hem gaudit (i de vegades patit) són la cara visible d'un SOMNI que va néixer fa 12 anys.

I és precisament avui, com el despertar d'aquest somni, que amb la renúncia a la presidència de Llorenç Biargé i Compte en tanquem un nou episodi. Se'n va un dels irreductibles. El més gran dels somniadors. El que abans que ningú (de veritat, repasseu les hemeroteques) va somniar jugar a la Lliga Femenina, i a sobre a guanyar-la! I a omplir Fontajau, mentre la resta de directius el renyàvem per la seva «incontinència» i gosadia.

Aquests dies ell m'ha dit moltes vegades que l'UNI està per damunt de totes i tots. Em recorda que tot dolç somni té un cicle i que el seu, i segurament el de totes aquelles persones que el vàrem somniar des del principi, s'ha acabat.

De ben segur té raó, però això no treu que tota la colla de gent que han passat per l'UNI, que hi ha deixat moltes hores manllevades de feina i família, que han rigut molt però que també han patit el que no us podeu imaginar, però sempre, sempre, amb la discreció i amb el convenciment d'aquells que no els cal ser protagonistes d'aquest somni, i que els nous continuadors ho mimaran i ho continuaran fent créixer tal com ho heu fet vosaltres.

Per tot això, i amb la consciència que no us calen reconeixements, en Llorenç (però també en Joan, en Lluís, en Quim, l'Anna, la Carme, en Josep, en Vicenç, en Pere, en Santi, en Josep Maria i tants i tants d'altres) sempre sereu les veritables estrelles de Fontajau.