Aquest estiu s'han quedat sense vacances. Toca començar de zero, encetar una nova aventura a 2.600 quilòmetres de casa. Pau Campos rebutjava cada final de temporada les múltiples ofertes que li arribaven per deixar el Bordils, fins que aquest any la proposta li va fer tant el pes que s'hi va llançar de caps. Encara que això volgués dir renunciar a les comoditats d'una vida perfectament estructurada entre el Blanc-i-Verd, casa seva a la Bisbal, i la seva feina de professor a Palafrugell i a l'EUSES de Salt. La capital de Romania va rebre el 18 de juliol el, probablement, millor entrenador d'handbol gironí dels últims anys, amb la confiança que ell i el seu ajudant, Xevi Salvador, seran capaços de reactivar el CSM Bucarest cap a fites guanyadores. I el primer objectiu no és gens dissimulat: aspiren a la Lliga.

Campos i Salvador van conèixer els seus jugadors l'endemà, quan van començar els entrenaments. Per començar, un al dia. Des del dia 26, ja treballen en doble sessió. Els dos tècnics han fet aquest primer viatge sols, «amb la idea de començar a treballar però també obrir camí i preparar la instal·lació de les nostres famílies, que vindran el setembre», explica el bisbalenc. De moment, a l'espera de trobar el pis que necessiten, viuen a la residència d'esportistes que té el club, que a banda d'handbol, també té d'altres disciplines com el bàsquet, el rugbi o l'atletisme.

A Bucarest, en aquest inici de pretemporada, el seu dia a dia no té secret: «ens aixequem aviat, esmorzem, i ja anem cap el pavelló per preparar el material de l'entrenament, que comença a les deu. Aquí els horaris són europeus i, per tant, a la una ja es dina. Després tornem a entrenar de cinc a set, sopem i a partir de quarts de nou és quan disposem d'una finestra de temps més lliure per llegir, mirar la televisió...», explica Pau Campos. El mes vinent faran un viatge llampec a Catalunya però ràpidament tornaran a Romania per preparar l'estrena en una banqueta a l'handbol professional. Serà en un amistós de luxe contra el Barça, el dia 17, «que ens fa especial il·lusió perquè sempre omple afrontar un partit contra un rival tan important».

Tot i haver tingut poc temps per conèixer Bucarest i el seu entorn, Campos confessa que «la primera impressió que ens hem endut és molt bona. Els jugadors han sigut molt receptius. Tenien ganes d'un canvi, accepten la nostra metodologia i una relació més propera, més personal, entre ells i el cos tècnic». Un dels seus temors, que poguessin sorgir problemes de comunicació en un vestidor que és una autèntica Torre de Babel amb un eslovè, un croat, un serbi, un macedoni, dos espanyols i diversos romanesos, es va esvair de cop: «tothom hi posa de la seva part i és ben cert allò que si dos es volen entendre, s'entenen». La principal diferència que han trobat en aquests primers dies treballant al CSM Bucarest és que «tot és professional, a nivell de disponibilitat de pista i material. La metodologia és la mateixa que fèiem servir a Bordils, creiem en això i per aquest motiu ens han vingut a buscar. També canvia, evidentment, que els jugadors aquí viuen per jugar. A Bordils havien de combinar l'esport amb la seva feina professional».

A les seves ordres, Pau Campos i Xevi Salvador tindran una plantilla construïda per aspirar als objectius més alts. El tècnic de la Bisbal és el primer d'assumir el repte. No se n'amaga. Confessa que «l'equip té un nivell força alt. Perfectament podria estar de la meitat cap amunt a la Lliga Asobal». Els fitxatges han donat rendiment immediat i malgrat tenir una rotació curta, està convençut que «si ens respecten les lesions, podem fer coses importants». L'hora de la veritat arribarà el proper dissabte 2 de setembre, amb l'inici de la lliga a la pista del Baslui. Un llarg desplaçament en autobús, «contra un rival complicat», apunta l'entrenador.

Campos i Salvador, de moment, encara passen desapercebuts pel carrer però s'oloren que a Romania l'handbol té també una gran tirada. «De moment, la resposta de l'afició ha sigut molt bona. Amb la nostra arribada i presentació hi va haver molta moguda de mitjans, vam sortir a les televisions i els diaris. Hi ha molt de seguiment de l'handbol, tots els partits de la lliga es fan per televisió», apunta. «És un país per conèixer», destaca Campos, que admet que «aquí hi ha una classe alta que viu molt bé, i una de baixa que pateix més, sense que n'hi hagi cap altra al mig». Els han rebut «amb els braços oberts» i oferint-los totes les «facilitats» per ajudar-los en l'adaptació.