Després de deu anys del seu debut al primer equip del Barça, percep el bàsquet professional de la mateixa manera com se l'imaginava aleshores?

Quan debutes en un equip de primer nivell ho vius amb il·lusió, però no penses com estaràs a deu anys vista. He tingut una bona trajectòria i estic orgullós de com m'ha anat professionalment, i on m'ha portat l'esport del bàsquet. S'ha convertit en alguna cosa bastant més important que el hobby que era quan vaig començar a practicar-lo. I això ha marcat tant la meva vida professional com la personal. El meu objectiu individual és seguir-ho fent el millor possible.

Li ha quedat l'espina de no tenir més anys al Barça, l'equip on es va formar com a jugador?

Amb dotze anys em vaig incorporar al millor equip possible. Sabia des del primer moment que era difícil fer-hi tota la meva trajectòria perquè la vida i el món de l'esport dona moltes voltes. També soc conscient que no hi vaig arribar en el millor moment.Aleshores era un equip molt potent muntat amb els millor jugadors estatals i també en àmbit europeu. Jo era només un complement d'aquella plantilla, i no estava del tot preparat per competir a tots nivells amb els jugadors que disposàvem. Però n'estic content perquè la vida m'ha portat a un equip emergent, amb una trajectòria ambiciosa que m'omple com a jugador i com a persona.

Creu que la crisi del Barça és deguda a la manca de jugadors de la pedrera o del país?

La mala temporada no té una sola causa. Clar que hi falta gent que conegui la casa, jugadors catalans més involuctats i amb connexió amb el Palau. No pot ser que Sada, Trias, Grimau o jo mateix no haguem tingut un relleu, i que només quedi un Navarro que s'està apagant.

Com han estat aquestes dues últimes temporades al Gran Canària?

Han estat d'assentament en un club que té l'ambició d'entrar en el grup de grans conjunts de l'ACB. Es tracta d'un projecte amb molta empenta, amb molts números per acabar quallant com un dels grans equips de la competició, no només en àmbit estatal sinó també europeu. Cada any ens apropem més a aquest repte i estic molt content de poder-ne formar part.

Es veu formant-ne part durant força temps?

Durant un any més, segur. Aquest estiu em toca tornar-hi i això m'omple de felicitat, a mi i a la meva parella, que és de Sabadell. És un lloc molt bo per viure-hi i per jugar. Poques ciutats ens oferirien més, i em permetrien ser una peça amb el mateix pes del projecte. Al Barça vaig sumar-hi alguns títols, però el meu pes específic és bastant superior al Gran Canària.

En els darrers anys deu haver tingut opcions d'acceptar ofertes de fora de l'ACB...

De fet ni m'ho he plantejat. Si hagués volgut ho hauria pogut fer, però tenint en compte que l'ACB és una de les lligues més potents del continent, malgrat la crisi dels darrers anys... Esportivament segueix sent la meva millor opció, i el Gran Canària m'ofereix la possibilitat de competir cada setmana, en partits de diferents competicions. I per nosaltres cada enfrontament és una final, perquè sóm conscients que de la mateixa manera que podem guanyar qualsevol equip, també podem perdre davant de tothom si no estem a un bon nivell.

Inicialment Xavier Rabaseda era un jugador que s'identificava per la seva agressivitat. Com es definiria a dia d'avui?

Tinc més experiència a l'hora de col·locar-me dins de la pista. Soc més agressiu també en defensa i he mantingut el nivell físic, alhora que he agumentat l'experiència tàctica. Tot plegat a banda de les coses que costen més de percebre en un partit.

Hem d'apostar per vostè al Supermanager de la propera temporada?

No em tinguis al teu equip. No hi crec gens. El bàsquet no són matemàtiques. Al futbol no existeixen aquestes estadístiques. Penso que és molt millor la percepció que et dona un jugador a la pista que no pas uns números freds. En ocasions aquestes valoracions individuals perjudiquen el joc de l'equip. De vegades hem perdut rebots perquè algun jugador volia valorar més agafant-lo, i l'hem acabat perdent entre tots dos.

Què suposa la preselecció amb el combinat espanyol per a l'Europeu?

Soc ambiciós i sacrifico les vacances. No m'ho esperava, i he entrat en la segona convocatòria per lesions d'altres companys i perquè Scariolo ha confiat en mi. Es tracta d'un repte ambiciós i un premi majúscul si s'acaba produint. És la segona selecció mundial més guanyadora.

Quines possibilitats creu que té Espanya de guanyar el campionat?

Donarem el màxim per aconseguir-ho. De fet som un dels favorits.

El seu campus a Ripoll serveix per ser més valorat pel que fa a poble?

Disfruto molt amb els nens i m'involucro molt en el campus. Hi soc cada dia i em buido perquè s'ho passin el millor possible amb un jugador ACB. Ja fa sis anys que l'organitzo i l'objectiu no és formar professionals, sinó que en tinguin un bon record.