El teló d'una nova temporada s'alça en la considerada millor lliga del planeta. I ho fa carregada de novetats. Amb menys fitxatges
estel·lars i absències gairebé més
rellevants que les incorporacions
arribades fins al moment. A la graella de sortida, el Reial Madrid
més hegemònic dels últims temps comença com el rival a batre. El campió d'Europa i de Lliga
en la temporada anterior, amb els títols de la Supercopa continental i espanyola a la butxaca, està cridat de nou a la glòria, i més veient els moviments dels altres dos colossos del nostre futbol, el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid, debilitat el primer per la marxa de un dels components de la MSN, Neymar al París Saint Germain i amb les mans lligades el segon davant la sanció de la FIFA de no poder fitxar fins al gener.
La superioritat del Reial Madrid a Europa i a Espanya la passada campanya, fonamentada amb una gran plantilla, en la mesura d'un entrenador com Zinedine Zidane i el lideratge en el terreny de joc de Cristiano Ronaldo i la fornada de joves talents emergents, ha portat el club blanc a no realitzar cap incorporació estel·lar. I això que ha perdut futbolistes del nivell d'Álvaro Morata (Chelsea) o el colombià James Rodríguez (Bayern). El quadre blanc ha apostat per la classe B, joves promeses com Ceballos (Betis) i Theo Hernández (Alabès), per apuntalar una plantilla rutilant -a més dels retorns de Mayoral, Marcos Llorente i Vallejo-. Això sí, fins al tancament del mercat d'estiu, previst per a l'1 de setembre, sempre cal comptar amb l'opció de que l'acabalat club blanc realitzi
una incorporació d'alt llinatgefutbolístic.
El Barça, als antípodes. Si en el Reial Madrid els títols han portat una època de suficiència i tranquil·litat, tant dins com fora dels terrenys de joc, en el seu etern rival passa tot el contrari. El FC Baelona és a dia d'avui un mar d'incògnites. Sens dubte, la marxa d'un dels seus referents, el brasiler Neymar al París Saint Germain per una autèntica milionada, l'absència de fitxatges de categoria per reforçar a un equip que va fer aigües la passada campanya i el descontentament de l'afició amb el passotisme regnant a la zona noble de Can Barça, ha propiciat un ambient molt mosquejat que s'ha vist augmentat després de perdre la Supercopa d'Espanya davant el Reial Madrid. Leo Messi,
el millor jugador del món, s'ha quedat únicament amb un íntim al vestidor amb el qual compartir el lideratge del quadre blaugrana, Luis Suárez, davant el desarmament que ha patit el Barça en volar el brasiler Neymar al PSG. Davant les urgències suscitades per les primeres compareixences que ha tingut l'equip d'Ernesto Valverde, que pren el testimoni d'un trasbalsat Luis Enrique, si no arriba un altre primer espasa, la temporada es pressent molt crua. Ara mateix, amb Semedo, Deulofeu i Paulinho no li dona. La cosa pinta millor si els altres noms que sonen com reforços, Coutinho i Dembele, acaben arribant. La mateixa foto a l'Atlètic. Si al Barça regna el desconcert, en el tercer gran del
futbol espanyol, l'Atlètic de Madrid, la paraula dubte és la que més s'acosta a la seva actual situació. Està lligat de mans per la sanció de la FIFA que li impedeix reforçar-se en l'inici de la temporada. Haurà d'esperar fins al mercat
d'hivern per incorporar jugadors
que l'ajudin a escalar aquest esglaó que el porti als títols. Ja ho ha fet amb Vitolo, que jugarà al Las Palmas fins el proper mes de gener abans d'incorporar-se a les files matalasseres. En la campanya on el Wanda Metropolitano pren el relleu a l'emblemàtic Vicente Calderón, Diego Simeone compta amb els mateixos vímets a l'espera de la arribada al gener de Vitolo i encara oberta l'opció del retorn de Diego Costa, també en el mercat hivernal. Després del Reial Madrid, Barcelona i Atlètic, els equips semblen lluitar en una altra lliga. Cridats a intentar salvar la distància descomunal que existeix pel que fa als poderosos pressupostos dels anteriors. Si ens fixem amb la classificació de la temporada passada, aquest grup
l'encapçalen un any més el Sevilla, que de nou ha afrontat una reestructuració de la seva plantilla (han arribat futbolistes com Nolito, Navas, Banega o Muriel) i el Vila-real, que fitxa poc però bé (Bacca, Fornals o Semedo). A partir d'aquí, les diferències s'accentuen tant que cada vegada es poden veure menys aquest equip revelació que abans s'havia de tenir sempre en compte.
La dificultat que comporta el rendir per sobre del 100%, amb plantilles considerablement inferiors durant una temporada molt exigent redueixen aquesta opció. Per això, per l'extensa classe mitjana-alta de Primera Divisió suposa gairebé un miracle aspirar a pujar d'estatut i no pensar més enllà dels llocs de Lliga Europa com a sostre pel seu potencial: Reial Societat, Athletic de Bilbao, Celta o Espanyol. Sense grans dispendis, s'han aconseguit apuntalar les plantilles l'exercici anterior. El València, si es redimeix amb Marcelino García Toral, el propi Las Palmas, que pateix la pèrdua important de Roque Mesa i el xoc de la marxa de Prince Boateng, intenten aspirar a entrar en aquest grup, més els sorprenents Alabès i Eibar de la 2016-2017. Caldrà tenir en compte també el Betis de Quique Setién, el rei de l'estiu en fitxatges. Camarasa, Sergio León, Barragán, Tello, Amat, Guardado, Feddal, Boudebouz i Javi García retornen l'afició al Benito Villamarín i el Màlaga de Michel. La primera aspiració d'aquests és posar aviat distància de per mitjà amb la cua de la classificació. En aquesta zona calenta de la taula, per la seva condició d'ascendits, de sortida es troben Llevant, Girona i Getafe. Sobretot, els dos primers, que s'han remodelat gairebé al cent per cent per afrontar el dur repte que els queda per davant. A més a més dels nouvinguts a la màxima categoria, equips com el Deportivo de la Corunya i Leganés persegueixen una permanència més tranquil·la després de patir en les seves carns una temporada agitada fins molt última hora.
La Lliga és molt llarga i això només acaba de començar. És una evidència que tan el Barça com el Reial Madrid són els principals favorits per endur-se el campionat. Per pressupost, jugadors i història així es postulen però l'Atlètic ja ha donat un ensurt a tots dos conjunts les últimes temporades. El paper dels no tan favorits serà important per fer de jutges de la lliga, encara que la seva intenció serà arribar fins al final per competir el desitjat campionat.
Desitjat per uns, anhelat per altres. La permanència es paga més cara que aconseguir el títol degut al nombre d'equips que, generalment, cada temporada hi estan implicats. Baixar de categoria és un cop molt dur i un risc que els equips no estan disposats a provar. El Girona és l'equip que parteix amb menys experiència de la resta de conjunts perquè serà la primera vegada que competeix a la màxima categoria del futbol estatal. No és senyal negatiu, que ho preguntin al Leganès, que per segon any estarà a Primera Divisió després d'un ascens històric.
Una altra de les lluites aquesta temporada es veurà per entrar per Europa. Les places, sobretot la quarta que dona accés a la Lliga de Campions, la cinquena i la sisena, per anar a l'Europa League, també són cada any molt renyides. A més a més, les competicions europees i quan arribi la Copa del Rei marcaran molt el calendari i l'estat dels equips que aconsegueixin superar rondes.
En definitiva, una lliga atractiva, amb estrelles i amb nouvinguts que segur no deixarà indiferent ningú. A més, el proper estiu hi ha Mundial, fet que augura màxim nivell i competició perquè cap jugador es voldrà perdre la gran cita de l'estiu.
