«Traoré, força senegalesa a Girona». Aquest era el titular d'una notícia de Diari de Girona del 22 d'octubre del 2008. Feia poques jornades que havia començat la temporada a Lliga Femenina-2 i Astou Traoré, fent parella amb la brasilera Geisa Oliveira, ja havia demostrat que seria determinant en aquell Argon Girona que amb Anna Caula a la banqueta, i una joveníssima Marta Xargay ja titular en el que seria el seu darrer any al club, ambiciona pujar a Lliga Femenina-1. I es va aconseguir, l'Uni va fer aquell any el salt a l'elit amb Astou Traoré liderant l'equip, 18 punts de mitjana, i en el partit clau amb 25 punts contra l'Obenasa Navarra a la fase final de Badajoz. Traoré va jugar una temporada més a Girona, la primera del club a LF-1, i després ha solidificat la seva carrera tant a la lliga espanyola - Sòller, etapes al Cadí i 10 partits del curs passat al Gipuzkoa, on va marxar quan era la màxima anotadora del campionat - com a França (Hainaut), Bèlgica (Belfius) o Turquia (Galatasaray). «Era i és una jugadora molt competitiva. Sempre vol guanyar i té un caràcter fort, en el sentit positiu, que la converteix en una jugadora carismàtica. Ella i Geisa Oliveira van demostrar ser molt lluitadores i això ens va ajudar molt a pujar», recorda l'ara diputada al Parlament català Anna Caula, que era l'entrenadora de l'Uni en les dues primeres temporades de la senegalesa a Fontajau.

Amb 36 anys, Astou Traoré arriba a Girona en la recta final de la seva carrera, però, encara en plena forma, després de fer una gran temporada l'any passat (tant amb el Gipuzkoa com amb el Galatasaray) i, sobretot, després d'haver brillat molt aquest estiu a l'Afrobasket liderant Senegal a guanyar la medalla de plata i sent nominada millor jugadora del campionat amb 21 punts per partit. «Ens vindrà tard, el 14 de setembre, però en plena forma perquè ara es troba descansant després de fer un gran Afrobasket», explica el director esportiu de l'Spar Citylift Girona, Pere Puig, que destaca la «polivalència» de la internacional senegalesa, que tanca la plantilla cobrint la baixa de Keisha Hampton (fitxada com a referent ofensiu, però que es va lesionar jugant a la WBA). «Astou Traoré ens ajudarà ara més en el joc interior, perquè comencem la temporada amb Nadia Collhado lesionada, però després jugarà més d'aler que és on esperem que sigui molt important i que ens converteixi en un equip molt fort».

Una evolució en el seu joc que, també a parer d'Anna Caula, la mateixa Astou Traoré ha anat fent en el seu joc. «Quan va arribar aquí era un quatre fals, però que no mirava la cistella des de més enllà de la línia de tres punts i, en canvi, l'any següent ja tenia uns percentatges més que correctes», apunta Caula, que defineix Traoré com una jugadora «intel·ligent» que sap treure profit tant de les seves mancances com de les seves virtuts. Collhado s'està recuperant d'una petita operació a la mà i es perdrà tot el mes de setembre i, per això, el canvi de Traoré per Hampton traurà una mica de pressió al joc interior de l'Uni atès que la senegalesa es mou més a prop de cistella del que ho hauria fet l'ara lesionada anotadora nord-americana. Traoré a banda, i a l'espera de l'arribada de Collhado, Èric Surís només compta amb dues pivots: la lituana Kristina Alminaite i la nord-americana nacionalitzada eslovena Shante Evans.

El fitxatge d'Astou Traoré sumat a la incorporació, tres dies abans, de Núria Martínez, han apujat molt el nivell d'experiència de la plantilla que dirigeix Èric Surís. Traoré, 36 anys, i Martínez, 33 però a l'elit des dels 18, són dues jugadores amb molt bagatge per complementar un equip amb molt talent jove com el de Rosó Buch, María Conde i Helena Oma.