Agònic triomf de l'Olot contra l'Alcoià en plenes Festes del Tura. Un gol de Toril a la pròrroga permetia als olotins accedir a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, l'última abans de poder jugar dos partits contra un equip de Primera Divisió que jugui competició europea. Ahir, el Municipal olotí va patir 120 minuts per seguir endavant a la competició.

En els primers quinze minuts el partit estava totalment igualat, amb l'Olot intentant portar la possessió de la pilota i l'Alcoià, ben posat, esperant les seves oportunitats amb arribades des de les bandes. El jove olotí Alfredo era l'home més insistent. Desbordant amb tècnica i velocitat, va portar de corcoll el seu defensor, Navarro, i juntament amb Guzmán van ser els olotins que més perill van crear en els compassos inicials del duel. Al minut 21 arribaria la jugada que canviaria la dinàmica del partit. El central visitant Galas veia la vermella directa després de fer una falta a Guzmán al límit de l'àrea, sent expulsat per ser l'últim home del seu equip, segons el criteri de l'àrbitre, Monter Solans. En el posterior llançament de falta, Hèctor enviava la pilota fregant el pal en la primera de les tres grans ocasions que va tenir l'Olot per avançar-se al marcador al primer temps. Poc després, Guzmán, molt actiu en els primers 45 minuts, realitzava una centrada enverinada que sortia a mil·límetres del pal dret de la porteria defensada per Bañuz i, abans de sortir del camp, a punt estava Marc Mas d'empènyer la pilota al fons de la xarxa. Immediatament després, el porter del conjunt valencià evitava amb una bona estirada el gol de Pedro del Campo. Amb superioritat numèrica, l'Olot havia agafat el ritme del partit però, de moment, li estava faltant contundència atacant. Abans del descans, encara la tindria més clara Marc Mas. Estrambòtica rematada amb el cap del davanter de Sils que s'estavellava al travesser, abans de marxar camí de vestidors.

La inèrcia que havia agafat l'Olot a l'últim quart d'hora del primer temps no va tenir continuïtat a la represa. A mesura que anaven passant els minuts, l'Alcoià se sentia més còmode sobre el terreny de joc davant el conjunt de Martín Posse, incapaç d'arribar amb perill a l'àrea contrària amb un jugador més. El partit es mantenia obert, igualat i amb alternatives, encara que sense clares ocasions de gol. No obstant, els valencians, quan sortien a l'atac ho feien amb sensació de perill perquè ho feien mitjançant contraatacs en igualtat d'efectius a la meitat del camp dels garrotxins. El partit anava directe cap a la pròrroga, però en els últims minuts qualsevol dels dos equips hauria pogut marcar el gol guanyador. Jordi Masó, que acabava d'entrar, va rematar en semierrada un regal defensiu dins l'àrea, però la més clara la va tenir el visitant David Torres, al minut 86. La seva rematada amb el cap sortia fora per pocs centímetres

Amb els jugadors ja molt cansats sobre el terreny de joc, l'Olot va tenir l'Alcoià tancat al seu terreny de joc però no aconseguia rematades clares de gol. Per contra, els visitants intentaven novament buscar el contraatac per fer mal, amb Mariano Sanz, fresc, buscant el perill. Els de Posse, amb poc espai entre línies, aconseguien fer bones centrades laterals que eren defensades pels visitants amb bon resultat.

Totes, menys una. Excel·lent centrada de Pedro, al minut 104, perquè Toril rematés la pilota amb el cap al fons de la xarxa. Els últims i definitius 15 minuts de partit els nervis es van apoderar dels dos equips. L'Olot va tenir ocasions per sentenciar l'eliminatòria, no ho va aconseguir i l'Alcoià seguia amb vida. Els alacantins, que van acabar amb tres jugadors expulsats (dos quan ja anaven perdent), van lluitar fins al final però l'Olot, gràcies a un solitari gol de Toril, es va classificar per a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, no abans sense patir fins a l'últim instant.