Vila-real i Espanyol van empatar sense gols a l'estadi de La Ceràmica en un partit de poques ocasions, però en el qual cap equip va renunciar a guanyar malgrat que es van mostrar espessos en el joc ofensiu. Només en els minuts finals l'Espanyol va cedir una mica de terreny i el Vila-real va assetjar la seva porteria, però la defensa visitant no es va descompondre i la igualada inicial es va mantenir fins al final.
El Vila-real va agafar d'entrada les regnes del partit, però es va trobar amb un rival sòlid, que no li concedia cap avantatge i que impedia tant les aproximacions a la porteria de Pau López com la participació de Bacca i Bakambu en el joc del conjunt castellonenc. Aquesta dinàmica va canviar avançat el primer període quan el conjunt català va invertir el ritme del joc i es va convertir en dominador, encara que sense trobar la fórmula per fer mal a l'equip local, fet pel qual les forces es van mantenir anivellades.
Els dos equips es van mostrar molt intensos a la represa i el partit va tenir més alternatives i opcions per a uns i altres, ja que els dos conjunts van buscar el gol més que a la primera meitat.
A més, el partit tenia menys ordre que a la primera part, però malgrat la mobilitat dels futbolistes, ni uns, ni altres generaven situacions clares com per obrir el marcador, ja que les ocasions de gol eren conseqüència de jugades esporàdiques i no de la superioritat d'un equip sobre l'altre.
La falta d'idees en atac, compartida per uns i altres, va contribuir a l'empat final, que s'ajusta a allò vist sobre el terreny de joc entre dos equips realment combatius i amb implicació, però que van crear poc perill, malgrat intentar-ho fins al final amb gran despesa física.
