El 21 de març de 2015 la UE Llagostera Costa Brava va escriure un dels capítols més exitosos de la seva història en el futbol professional. En la primera temporada dels gironins a la Lliga Adelante, i després d'una primera volta negativa en què havien arribat a ocupar llocs de descens, l'equip d'Oriol Alsina va guanyar a l'aleshores Iberostar Estadi, 0-1, amb un gol de l'actual davanter del Reial Betis Sergio León, a passada de Pitu Comadevall. Era el minut 80 i en un servei d'una falta de murri va permetre marxar de Son Moix amb una victòria inesborrable que forma part de la històrica ratxa de 15 jornades seguides sense perdre del Llagostera. El saltenc és l'únic supervivent d'aquella plantilla, i demà torna a visitar l'estadi balear, en partit corresponent a la sisena jornada de lliga de Segona B.

Què recorda d'aquella històrica victòria a Mallorca?

Va ser un partit molt patit, sobretot a la primera part. El Mallorca va tenir moltes ocasions però no les va aprofitar i a poc a poc es van anar posant nerviosos, i nosaltres ens vam creure que podíem guanyar. En una falta al mig camp que va provocar confusió, ells es van distreure. Ens vam mirar amb en Sergio León, que ens enteníem molt bé, ell es va desmarcar i vaig servir ràpid. Ja veus on està ell ara, va definir a la perfecció. Va ser una victòria molt important per a la moral de l'equip.

En aquell equip també jugaven Jordi López, Jordi Masó, Tito Ortiz, Pere Tarradelles, Enric Pi ...

Encara conservem el grup de whatsapp amb ells i Moragón, Aimar, Gila o Sellares, i quan ens veiem en algun sopar recordem que vam formar part d'aquell equip que va pujar. Estem orgullosos d'haver-ne format part.

El seu idil·li amb el Mallorca no acaba aquí. L'any seguent van guanyar-los 3-0 a Palamós amb vostè fent un gran gol de falta.

També. Ens hi estàvem jugant la permanència i ells també venien molt necessitats. Era un partit vital i se'ns va posar de cara amb l'1-0 de Juanjo Expósito. En la segona part en una altra falta que els va agafar distrets, el porter estava marcant la barrera però jo no l'havia demanat i vaig xutar ràpid cap a l'altre pal i no hi va poder arribar. El 2-0 ens va donar tranquil·litat i vam aconseguir un triomf important, llàstima que al final no va servir per salvar-nos.

A Llagostera només hi queda Pitu. Enyora aquella etapa?

Una mica sí, d'aquella època hi ha també l'Oscar Álvarez, que és l'entrenador, la resta de companys estan a altres equips o han plegat. Tot canvia. Jo vaig marxar a Índia, i quan vaig tornar vaig trobar que no era el Llagostera d'abans. Era un vestidor pràcticament nou, però ja coneixia alguns companys. Si volem créixer hem de mirar endavant. Tot i això segueix sent el club familiar i humil de sempre.

Parlant de canvis, l'equip ha tornat a Llagostera i Oriol Alsina ja no és a la banqueta.

Ja. Jugar al Municipal és com tornar al passat. Fa 3 anys hi vam tocar el cel, i ara ens està costant una mica. Tenim molts jugadors nous i al principi és difícil adaptar-s'hi sobretot per les dimensions reduïdes del camp. A base d'entrenar segur que anirem millorant. No tenir l'Oriol al vestidor també és nou, jo no havia viscut mai aquesta situació i es fa estrany no tenir-lo fent la seves xerrades, però l'Oscar ja portava anys al cos tècnic. El conec perfectament i està plenament capacitat per tirar això endavant.

Amb tot això, quin ha de ser l'objectiu de la temporada?

La permanència. L'any passat amb tots els fitxatges es van fer volar coloms i tothom va córrer a dir que el Llagostera quedaria primer, jo ho veia des de l'estranger, i per més noms que tinguis el futbol es demostra al terreny de joc. S'ha d'anar pas a pas i anar creixent. El més important és sumar els tres punts a Mallorca.

Se li fa estrany veure el Mallorca a Segona B?

Sí, veiem que hi ha equips com aquest o l'Elx, Hèrcules que són històrics i que per nom no haurien d'estar a la categoria. És una lliga molt exigent i aquests estaran segur a la part alta. Pujar de Segona B a Segona A és molt complicat i hi ha equips molt potents que fa anys que ho intenten.

I el Llagostera, hi podria tornar a Segona A?

És molt complicat repetir-ho però per què no? Fa quatre anys es van juntar moltes coses però tal com diu el nostre himne aquest club és el dels impossibles i podem fer-ho realitat.

Havent sumat 4 punts de 15 punts, el Llagostera ja té pressió per guanyar?

Ens hem de plantejar el partit com una final, és evident que allò que no traiem a casa cal sumar-ho fora. A Llagostera no hem començat bé la lliga però crec que a domicili hem fet bons partits, guanyar a Cornellà no és fàcil i puntuar a Vila-real encara menys, i allà tindran l'obligació de sumar els tres punts. Si aconseguim ser seriosos i aguantar bé s'aniran posant nerviosos i tindrem oportunitats. És un partit vital. Cal millorar en atac perquè generem poques ocasions i cal ser més contundents en defensa, sobretot en accions d'estratègia. Si ens han de guanyar que sigui perquè són millors.

Veurà el derbi Girona-Barça d'aquest vespre? Com veu el partit un gironí que ha conegut La Masia?

Sóc gironí i m'agrada que el Girona guanyi, però soc del Barça des dels 5 anys. Això es porta dins i el que vull és que el Barça s'emporti la lliga i el Girona se salvi sense cap problema. Ho firmo ara.

Mirant al futur, té 33 anys. Tenim Pitu per estona, encara?

Mentre tingui el cap serè i les lesions em respectin seguiré jugant a futbol que es el que m'agrada. Sí, soc conscient que cada any que passa el final està més a prop, però de moment em queden anys.

I després a entrenar?

M'estic traient el títol de tercer grau d'entrenador i vull fer alguna cosa de direcció esportiva. Voldria continuar vinculat al futbol.

Aquesta temporada ja s'estrena a les banquetes...

Més com a educador que com a entrenador perquè porto nens d'escoleta de 5 anys, inclòs el meu fill. Porto dos entrenaments a Vilablareix i estic molt content i il·lusionat amb aquesta experiència. Veig que els agrada el futbol i els ensenyo les coses bàsiques, passades i xuts. Ara s'han de divertir. És una cosa que m'omple d'orgull.